L’escuradora

Ya fa molts anys, que venim patint en valencia l’introduccio de paraules estrangeres per mig dels mijos de comunicacio i de les nostres administracions.
Des de fa uns anys, hem canvia lo de llavaveixells (del castellà lavavajillas) per llavaplats, tambe del castellà lavaplatos, pero com esta forma ha segut aprovada pel IEC, puix se pot dir en tots els mijos sense cap tipo de reparo.
I yo me pregunte ¿quin per que tenim els valencians de gastar paraules castellanes o catalanes tenint com tenim les nostres propies?
Anem a vore, si un llavarobes se convertix en una llavadora,¿ per que un llavaveixells no se pot convertir en una escuradora?
Llavaveixells, ve del castellà lavavajillas, o siga, no te sentit gastar este terme tant castellà.
Llavaplats o rentaplats be del castellà lavaplatos, que ademes de ser atra cosa es com si encara hui en dia diguerem jata a la llavadora, recordant la que tenien les nostres yayes, eixa que pareixia una safa en un palo al mig i que deixava la roba mes bruta que quant entrava.
I es que tenint tantes i tantes paraules en el nostre diccionari, sempre acabem fent cas dels modernismes, pero mira que mos agrada despres criticar-los quant els diuen uns atres.
El valencià, en el seu ric contingut te paraules molt valencianes, que no se gasten en atres puestos, i que deurien d’estar en el nostre parlar com han estat sempre. Aixina, quant mos referim a la vaixella, mosatros tenim una paraula, per a referir-nos ad ella, una paraula tant dolça, com nostra. Escurà, de la que naix la famosa escuradeta, les vaixelles chicotetes que han gastat les nostres germanes, cosines…, inclus que gastaren les nostres mares i yayes.
I si a l’acció de llavar la vaixella, se li coneix con a escurar, la vaixella en valencià, li se diu sempre escurà, ¿quin inconvenient tenim en dir-li a la maquina que fa esta faena escuradora?
No es soles per fotre, pero, si lo que volem es retrobar les nostres arrels i valencianisar la nostra llengua, deuriem començar per coses tant insignificants com estes, ya que per a conseguir-ho, soles tenim que començar.
Bo vos deixe, que tinc l’escuradora plena, i tinc que traure tota l’escurà, i guardar-la.

Anuncis

Quant a Jose

Naixcut en Valencia, vaig ser criat en dos pobles dels que soles he arreplegat lo bo, encara que lo mal ha segut, per desgracia, lo que mes m'ha marcat. Done gracies als meus enemics, per que d'ells he deprés a rectificar els meus errors.
Aquesta entrada ha esta publicada en llengua valenciana, pancatalanisme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a L’escuradora

  1. Anonymous ha dit:

    Que mal es l’avorriment eh??

  2. Alerta i Accio ha dit:

    Tio, menos mal que has cambiat el diseny del blog, l'atre me fea mal en l'anima. No saps com disfrute llegint les teues aportacions i com m'alegre de lo que deus disfrutar en els descubriments que fas. Enhorabona i moltisimes gracies.
    AiA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s