Uns taulellets en Palestina

Com ya vaig dir en certa ocasio, ¿Podriem parlar d’un cantar escrit en romanç valencià? no acostumbre a ficar articuls de diaris, pero crec que este deuria estar en totes les webs valencianes, per que es un orgull, i un pesar, vore com fins en Palestina se reconeix la nostre independencia llingüistica, mentres en la nostra terra, no.

Carta de Torcuato Luca de Tena a

Dn. Vicente Giner Boira,

publicada en “Las Provincias”.

Acabo de recibir, una carta de mi entrañable amigo Torcuato Luca de Tena, Marqués de Luca de Tena, gran defensor de la lengua Valenciana y que, como es bien sabido, él con su familia y socios son los propietarios del periódico “ABC”.

He intentado extractar la carta, pero está tan bien explicado lo que en ella dice, que creo lo más oportuno reproduciría íntegramente.

Dice asi:

“Querido Vicente: Acabo de regresar de Palestina, donde he encontrado algo que, dado tu amor a tu tierra y a la lengua valenciana, estoy seguro, que te interesará.

En el lado oriental del valle de Cedrón frente por frente de las antiguas murallas del Jerusalén antiguo, hay un pequeño lugar, próximo al Huerto de los Olivos, donde, según la tradición, los discípulos pidieron a Jesús que les enseñase a orar y éste les respondió con el Padrenuestro.En este sitio las monjas carmelitas elevaron una pequeña iglesia que está decorada con azulejos que reproducen dicha oración en setenta y cuatro lenguas distintas, desde el tailandés al lapón o el azteca o el maya. Entre las lenguas cultas. Figuran dos distintos Padrenuestro: uno en lengua valencià y otro en catalán, diferenciando claramente dichas lenguas que están en lugares muy apartados entre sí. Inmediatamente adquirí las postales pensando que te interesaría tenerlas.”

Y pensando la general satisfacción y alegría de quienes lean esto, he pedido a LAS PROVINCIAS que reproduzcan junto a la carta el texto en valencià.

Pero, anem a fer algo mes. Anem a ficar les fotos dels taulells, i el text que apareix en ells.

I dic taulells, per que ya ficats, anem a ficar les fotos dels taulells de valencià, occità, mallorquí i català.

VALENCIÀ

Pare nostre que estas en el cel

Santificat siga el teu nom.

Vinga a nosatres el teu regne.

Faça’s la teua voluntat aixina en la terra com en el Cel.

El nostre pa de cada dia dona-nos-el hui.

I perdona-nos les nostres culpes, aixina com nosatres perdonem

als qui nos ofenen.

I no nos deixes caure en la tentacio.

Si no lliura-nos del mal.

Amen.

OCCITÀ

Paire nostre

que siès dins lo cel.

Que ton nom se santifique

Que ton rènhe nos avènga

Que ta volotant se faga sus la tèrra coma dins lo cèl.

Dona-nos uèi nostre pan de cada jorn

Perdona-nos nòstres deutes

com nosautres peronam a nostres debitors e fai que tombèm pas dins la tentacion

mas deliura-nos del mal.

Atal sia!

MALLORQUÍ

Pare nostre que estau en el cel,

Sigui santificat el vostre nom,

Véngui a nosaltres el vostreRegne,

Es faci la vostra voluntat, aixía la terra com es fa en el cel.

El nostre pa de cada dia donau-nos, Senyor, el dia d’avui.

I perdonau les nostres culpes, aixi com nosaltres perdonam els nostres deutors.

I no permeteu que nosaltres

caiguem a la tem

ptació.

Ans alliberau-nos de qualsevol mal.

CATALÀ

Pare nostre , qui esteu

en cel, sigui santificat el vostre nom,

vingui a nosaltres el vostre regne;

faci’s la vostra voluntat, així en la terra com en el cel. El nostre pa de cada día

doneu-nos avui:

I perdoneu-nos les nostres culpes,

així com nosaltres perdonem els nostres deutors;

i no permetau que nosaltres caiguem en la temptació,

ans deslliure-nos del Mal.

Amen.

Fixeu-se en el detall, el català es l’unic que curiosament no te una separació entre el nom i el text.

Pero, no soles el podem vore en estes llengües, està com be diu la carta en setantaquatre llengües.


I tambe en espanyol, clar.

Anem a ampliar esta image, no siga que mos tachen de secessionistes.

I per ultim, el que presidix el conjunt, el parenostre en arameu i hebreu.

En fi, com he dit ya en alguns articuls, inclus en palestina tenen clar que el valencià es un idoma independent.

Lo que encara no entenc, es el per que mosatros,

els valencians, seguim lluitant per un fet, que es mes que clar. I per que encara a dies de hui, gent com el meu amigacho i este chic de Mallorca blaverisme a terra santa, seguixen ampenyats en que segons tots els llingüistes i totes les universitats del mon…

¿Acas, els lingüistes, no lligen l’evangeli, o no han visitat mai llocs cristians, o d’interes mundial com Terra Santa?

O lo que mes mes preocupa, ¿acas no saben els rectors de les universitats valencianes que la paraula del senyor arriba a tots els racons?

Soles me queda, un dubte, qui seria el blaver terrorista que ficaria este retaule en la basilica del Parenostre en Jerusalem… Un fexiste segur.

Done gracies a AL-Balanci, ya que ell ha segut el que ha arreplegat tota esta informació.

http://al-balanci.com/boira02.htm
Tambe m’han enviat este video, espere que vos agrade.

Per cert, li dedique este articul a Judith, segur que ella ha estat prop dels taulellets alguna volta.

Advertisements

Quant a Jose

Naixcut en Valencia, vaig ser criat en dos pobles dels que soles he arreplegat lo bo, encara que lo mal ha segut, per desgracia, lo que mes m'ha marcat. Done gracies als meus enemics, per que d'ells he deprés a rectificar els meus errors.
Aquesta entrada ha esta publicada en llengua valenciana, valencianisme, valencià. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Uns taulellets en Palestina

  1. Anonymous ha dit:

    No si ara resulta que els retorets i beatos estos son llicenciats en filologia e idiomes!

    va home va…. vull dir, si jo ara vaig i dic que al meu poble utilitzem alguna paraula diferent de les que hi ha al taulellet de valencià, van i ho escriuen també no??? segurament parlem idiomes distints clar… no digues tonteries fes el favor.

    Per cert, com han quedat les festes?? un bou prou roïn el de dissabte, no creus?

    Salut company!

  2. Anonymous ha dit:

    Ah! se m'oblidaba, t'has fixat que al taulettet valencià tots els accents de la lletra “a” son tancats?? i nosaltres escrivint-los oberts!!! que enganyats estàvem no?? haurem de fer cas als palestins que saben prou sobre la nostra llengua.

  3. Home, si ne trobes, igual els palestins les rectifiquen.jejeje.
    Ara, si tens en conte, que fins al sigle passat la A valenciana s'accentuava, quant es fea en tancat, no es d'estranyar.
    Pero si et fixes, en els taulellets que fica CATALAN, MALLORQUIN, OCCITAN son prou curiosos, si no saps que fins al 1906, els catalans, occitans i mallorquins, mantenien la N en estes paraules, i que es copiaren la seua desaparicio dels valencians. Pero aixo es filologia, i no vas tu a saber-ho. jejeje.
    Home sempre pots parlar en els palestins, igual les actualisen.
    Per cert, no se res dels bous, he estat ocupat i no he pogut anar a Catadau.
    Com pots vore en l'articul anterior.
    Una coseta, podries firmar els articuls en algun nom, que igual sense voler conteste a algu pensant que eres tu.

  4. MiN ha dit:

    Al anonim:

    Curiosament en l'época antiga la gent culta era la gent del clero, de totes formes te diré que no fa falta possar-se en eixes tonteries, simplement val per a vorer que el valencià era distint que el català reconegut per castellans, valencians, catalans i per que no palestins.

    I em pareix tràgic que gent valenciana es rebaixe i rebuje les evidencies per anar en pro de lo que no mos beneficia en absolut, no ho antendré mai, pero be, de tot te que haver.

    Molt bon articul, felcitats.

  5. Anonymous ha dit:

    Hola soc adlerta. He de dirvos que no m'ha impresionat gens lo del pare nostre en Llengua Valenciana. Per dos motius. Per que aixina me l'ensenya mon yayo (que Deu tinga en sa gloria) i per coneixer ya de fa molts anys estos taulells.
    Lo que si que m'ha esborronat la pell es com un pardal bobo com el miquel angel llauger pot aplegar a ser diputat del parlament de Mallorca. Després mirant que es per el bloc els meus sentiments canvien i me dic si presenten a este “tipus” es que estan fotuts de veres i veig que el pancatalanisme te certa presencia en les terres de l'antiga Corona D'Aragó, gracies a que pardalots d'estos ni han a montó.
    Bo pregarem al Nostre Pare pa que faça llum en els cervells d'estos pobres chics.
    “Pare nostre que estás en el cel..”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s