1609-2009 Cronica d’una mort anunciada

He estat ultimament molt lligat per la llectura, frut d’esta lligaça, es que no he aparegut casi per els foros i les festes. Es lo que te ser un poc ermità. Pero es que el tema seu mereixia.
Despres d’uns mesos d’incertitut, hem tornat durant este mes d’agost, a vore brotar els famosos brots verts, que segons els entesos economistes, no som mes que espillismes dins d’un desert economic total. Pero han segut prou per a vore com la gent, llunt de guardar lo poc que li queda, ixca de nou al carrer a gastar lo que segur plorarà este hivern.
I es que la vida se repetix encara que mos parega que no.

Corria l’any 1608, i l’estat espanyol, començava a plantejar l’expulsió morisca. En part basant-se en els altercats de les “Alpurjarras” andaluses, que entre 1567 i 1571 havien segut un trencacaps per al Rei Felip II, revoltes fetes en contestacio al edicte fet per este en 1566 (la Pragmatica) i que llimitava la llibertat religiosa dels moriscs, que arribaren a contar en l’ajuda d’Argelia, i que tingueren entre els seus efectes, la coronació d’un nou rei en Andalusia, Aben Omeya ( descendent del califa de Cordoba) nom adoptat despres de renunciar al seu cristià Fernando de Cordoba. I que costaren molts dines a la corona, dines que eren escassos degut a la pirateria que impedia l’arribada de naus d’America.
Un atre factor, a tindre en conte, era que despres de mes d’un sigle de cristianisacio forçada els moriscs continuaven abraçant l’Islam, aixo si, en secret. I mantenint contactes en el nort d’Africa.
Per estos factors, i en contra del pensar de la majoria dels eclesiastics recomanaven donar mes temps als conversos, inclus des de Roma, s’aconsellava donar temps per a l’assimilacio, foren rebatuts pel seu maxim defensor, l’inquisidor valencià Jaume Bleda, que intentà recomanar al rei sobre esta expulsio, per considerar al moriscs traïdors i hereges. Pero seria l’arzobisp de Valencia en Joan de Ribera, el que donara un pas mes alla, demostrant els contactes entre els moriscs i els pirates berberescs, be pels contactes en ells, o be per festejar les seues incursions. Els moriscs ya no s’amagaven, mostraven les seues vestimentes i els seus ritos davant dels bons cristians.
A este factor, cal afegir l’oferta mes suculenta de l’exposicio feta per Ribera, el repartiment de les terres dels moriscs, i de les seues riquees.
Pero un factor, deixaven en l’aire, si be es cert, que en atres Regnes, els moriscs eren soles un percentage chicotet, i soles ostentaven les faenes d’obra ( la construcció lo que mos costara pagar la bufa ). Factor, que no era precisament igual en lo Regne, d’a on eren els maxims defensors, puix aci, la poblacio morisca, suponia el 33% del total, i eren els moriscs el que treballaven les terres casi per complet.
Este va ser el tema pel qual la majoria de terratinents valencians lluitaren fins l’ultim moment contra dita expulsio. Pero es que el patriarca Joan de Ribera, que ademes era fill de judeus convexos, era molt bon orador, i argumenta que les terres serien repoblades novament per castellans i aragonesos, que volien abandonar la miseria i vindre al parais valencià. Pero la seua promesa anava mes alla, ademes, la monarquia i la noblea valenciana, dictarien les cartes de repoblacio i les condicions de dependencia dels nous agricultors.

Per fi, una volta tots convençuts, el 9 d’abril de 1609, començava en Valencia l’expusio dels moriscs, per considerar que aci estaven mes arreplegats, i era mes facil embarcar-los.
Encara que les amenaces i els favors oferits foren molts per a que repudiaren publicament les seues creencies rebujant a Mahoma, la major part dels moriscs va preferir el desterro que l’humiliacio. En ells se’n anaren els millors agricultors valencians, els que en major delicadea havien cuidat la nostra terra, i els nostres cultius.Passant les seues cases i terres, com hem dit ans a mans dels terratinents i nobles, castigant en la mort als que incendiaren o destruïren estes.
Soles el chiquets, en opinio de l’iglesia el que podien ser convertits, se’ls va permetre quedar, si aixina heu consentien els seus pares, i si tenien acollidors. Pero, ni tan sols en esta nova formula, van conseguir un exit excessiu. La despoblacio va ser casi total.
I el desembarc, no va ser del tot ben rebut pels pobles acollidors, que arribaren inclus a lluitar contra els nous vinguts.
Pero aço no es tot, per que molts dels desterrats, pasaren a engrandir les flotes pirates dels berberiscs, que acosaren durant tot el sigle les costes espanyoles.
Pero ¿ que passà en la repoblació de les terres valencianes?
Despres d’acceptar l’expulsió, la noblea, com ya he dit ans, era la que passava a ser ama de les terres i cases morisques. Redactant estos les cartes de repoblacio. I ficant com a drets del nou senyor, el dret sobre el pas, el dret sobre l’aigua , dret de molguda, dret de distribucio del producte, i part del mateix que quedava per ad ell.
Ademes, els nous repobladors, tenien que acceptar les condicions de l’iglesia,donacions i primes de l’iglesia, i el dret del senyor a controlar i dispondre del trasllat dels seus colons. O siga, unes condicions, que diferien molt poc de les que havien patit els moriscs.
Ni que dir que la repoblacio va ser un autentic fracas, arribant a durar inclus 150 anys .
El resultat, no podria ser mes desfavorable, les terres valencianes, sobre tot les parts altes i interiors, foren abandonades i despoblades. Pero, la desaparicio d’estos cultius, van dur uns atres mals, la perdua de sobrants, i per tant la perdua de comerç en la l’interior de la peninsula, i la falta de comerç en el Mediterraneu. empobrint aixina les ciutats, el Regne, i com no, el total de la nacio espanyola.
Pero no son soles les ciutats, les que empobrixen per falta d’aliments que comerciar, si no que en els camps els senyors, a falta d’ingressos, disminuïxen les terres cultivables, aumentant les tasses i imposts als arrendataris que van quedant. La fam i la desesperacio s’apoderen d’una gent que mai oblidara el abus de superioritat i poder eixercit per la classe nobiliaria alena com sempre del sofriment dels mes humils.

I es que com sempre ha ocorregut en Espanya, no se pot juntar mai un governant que llunt de velar pels interessos ciutadans, lluite pels dels seus consellers, ni deixar el nostre Regne de Valencia en mans d’un patriarca, que soles busca el seu reconeiximent, mentint als ciutadans, i convencent a la burguesia valenciana dels seus desijos macabres que llunt de ajudar al desenroll del nostre Regne, el debiliten i el venen al millor postor.

Aquell que oblida el seu passat està condenat a repetir-lo

Fonts : Crecimiento de la poblacion valenciana. Ed. IVEI.
Bernat Vicent, El río morisco (Valencia: Universidad de Valencia, 2006)

Anuncis

Quant a Jose

Naixcut en Valencia, vaig ser criat en dos pobles dels que soles he arreplegat lo bo, encara que lo mal ha segut, per desgracia, lo que mes m'ha marcat. Done gracies als meus enemics, per que d'ells he deprés a rectificar els meus errors.
Aquesta entrada ha esta publicada en valencianisme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a 1609-2009 Cronica d’una mort anunciada

  1. Anonymous ha dit:

    Per damunt de cuansevol atra consideracio me quedaria en el fet de tots estem en el mateix barco, i una de dos o mos aclarim algun dia o mos aniquilem per sempre.
    Desgraciadament, els humans, conegam o no la historia, pareix ser que estem condenats a repetirla.
    Nostromo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s