Per tretze monedes es va vendre Judes II

Si mal no recorde, en l’anterior articul, mos quedarem en Felip III, i en com en 1620, Barcelona encara no contava en una moneda que tinguera la seua ansiada quatribarrada. Puix be, continuem.

En 1623 el Rei Felip IV acunyava en Valencia el dihuite, resulta molt curios, que encara en este any, el Rei de les espanyes acunyara en l’inscripcio PHILIPPVS IIII DEI GRACIAVALENCIA.
Aci vos deixe un atre diuite de 1642 en la cara se veu mes mal, pero l’escut esta un poc mes conservat.

Mentres en Catalunya seguien acunyant-se els Croats, els Rei de les Espanyes acunyava igual que el seu antecessor. I com no tenia titul per a la cara, simplement escrivia en l’ambers BARCINO CIVI i la data.
Per cert, l’escut en forma enbaldosada, mostra la creu de Sant Jordi (quadro 1,3) i una estranya tribarrada (quadro 1,4) si observem de nou l’escut del dihuite valencià, apareix en el seu escut una tribarrada.
Es curios, que fins al 1616 no apareguen en les monedes, i sobre tot, que encara en este sigle, siguen soles tres, i acompanyades de la creu de Sant Jordi.
Me resulta un poc estrany estes tres barres, puix no accepten un final en groc, si no que el seu final sempre seria roig, tot lo contrari que en el cas valencià.

Poc despres, Carles II l’ultim de la casa Austria, tambe acunyava la seua moneda en Valencia. Es estrany, pero l’ultim Austria, recuperà l’escut bibarrat, i ademes, li retornà la doble L en senyal de llealtat. En este escut datat en 1695 es podria llegir en la cara, alrededor de la creu de Jerusalem CAROLUS D G HISPAN, i en l’anvers, rodejant l’escut del nostre Regne ET VALENCIA REX. O siga Rei d’Espanya i de Valencia.
En canvi en el real molinillo (un nom curios) seguix ficant la tribarrada.
Per cert, este està datat en 1683 i en la creu du inscrit VALENTIAE MAIORCA RVM, i en la cara CAROLUS II DEI GRATIA REX, pot ser el principi de la tradicio de donar gracies a Deu en les monedes per ser cap de l’estat espanyol.

Pero, ¿com seria la moneda en la Barcelona de Carles III? Puix com en el cas de Valencia, la moneda catalana recupera la simbologia antiga, i com sempre retorna a la seua creu de Santa Eulalia. Un renaiximent en temps en que els catalans no renunciaven a la seua historia. En la cara CARLO II D G HISPA REX. En l’anvers, BARCINO CIVI 1674.

Se que havia dit que no mostraria cap moneda que no foren soles catalanes i valencianes, pero no podia deixar passar una moneda que demostra de forma contundent, que la verdadera posseïdora de la quatribarrada era i es Arago.
Fixeu-vos si no en esta moneda de quatre escuts de Mallorca, en la cara CAROLUS II R ARAGON 1670, i en l’anvers, MAIORCA RV CATOLICUS. pero fixeu-vos en lo mes curios, apart de ser Rei d’Arago, no de la confederacio Catalano-Aragonesa, du dibuixat, l’escut d’Arago en les quatre barres, i acabades en groc.
Me resulta curios, com se pareixen els escuts d’esta moneda Mallorquina i la Catalana de Felip IV.
Yo heu tinc clar, dos territoris de la Corona Aragonesa.

I al morir Carles II sense descendencia, començaren a entrar els nous pretenents Carles d’Anjou i Felip V. Els dos acunyaren monedes ans del 1707 per a pagar a les seues tropes. Pero ¿com heu feren?

L’archiduc Carles acunyava les seues monedes a la forma antiga, pero en les dos L de doble legal, aixina el dihuite, continuava mantenint la seua forma, continuava lluint la seua corona, i les seues barres.

Pero ¿que passava mentres tant en Barcelona?
¿com es possible? en lo lleal que era Barcelona, i el la tradicio historica que posseïa, ¿com podia este home deixar a Barcelona sense escut? si en Valencia acunyava les monedes en 1706 mantenint l’escut, ¿per que en Barcelona acunya les monedes en l’escut d’Espanya?
Crec que no mos han contat tot sobre Almansa…

Pero es que inclus Felip V va fer tambe el seu aparat de monedes.

Unes per al Regne, mostrant el seu bassalage a Valencia, era el 1707, ya tot estava perdut, Valencia era desposseïda dels seus furs, i deixava aixina de ser un Regne independent per a passar a formar part per dret de conquista a la Corona Castellana.
Uns anys despres en el 1719, el nou Rei mos obsequiava en una moneda a la que li deixava vore en un raconet el nostre Rat penat, tot un detall despres d’haver-mos abolit els furs i les nostres llivertats com a Regne.

Pero tambe ne va fer en Barcelona, a on els seus croats, seguien seent com en atres temps. Igual, la verdadera historia respecte a Alamansa mos deixa un buit en esta historia.Mireu, com si no, el propi Rei acunyava les seues monedes en 1709 en Barcelona.

Per cert, m’he trobat en una web una cosa mes que curiosa, resulta que en 1720 s’acunyava una moneda en espanya, i en el seu lateral apareixia una lletra B.
Resulta, que esta moneda ha segut otorgada per error a Barcelona, pero la falta de monedes similars en esta capital, i la presencia d’inclus moles en Burgos, recordem que era una ciutat pou mes important que la Comtal, la fan propia de la que va ser inclus capital del Regne de Castella.
Poriem estar parlant d’un error, de no ser que en moltes pagines apareix com a moneda Catalana, i despres el nom de l’image diu lo contrari.

Pero en1811, el rei Fernando VII, acunya en Barcelona una curiosa moneda, en la que apareix la quatribarrada aragonesa cononada en corona de princip, i l’inscripcio CATHAL. PRINCIP.

Uns any mes tart, el mateix Rei, acunya tambe la seua moneda en Valencia. En ella l’escut Real del Regne, en les barres d’Arago, clar, i una inscripcio, curiosa.
VAL. SITIADA POR LOS ENEMIGOS DE LA LIBERTAD.
Per cert, Marquesat, te recomane que ans de criticar esta moneda repasses este archiu de la Wiky i faces gran la foto de la moneda. Es un consell d’amic.

I aci deixem este articul, recordant, com no, les monedes o pellofes acunyades explicitament per a la nostra Seu.

Ah, per cert, recordem que Valencia ya acunyava monedes en l’epoca romana, i es que Valencia sempre ha segut gran, pese a qui pese.

Adlerta, aci te deixe les monedes i la banya de l’abundancia espere que t’agraden germa.

Crec que li devem molt a la casa de la moneda de Valencia i als seus treballadors.

Gracies de tot cor.

*les imagens del dihuité, les de les pelles de la Seu, i la moneda de quatre reals de Ferran VII, les podeu vore en la pagina de Ramon Gracies a tu tambe, Ramon.

Advertisements

Quant a Jose

Naixcut en Valencia, vaig ser criat en dos pobles dels que soles he arreplegat lo bo, encara que lo mal ha segut, per desgracia, lo que mes m'ha marcat. Done gracies als meus enemics, per que d'ells he deprés a rectificar els meus errors.
Aquesta entrada ha esta publicada en monedes catalanes, Monedes valencianes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 respostes a Per tretze monedes es va vendre Judes II

  1. Anonymous ha dit:

    Hola, soc adlerta. ¿saps que vixc damunt de una montoná de ruines romanes? La Historia del meu poble ha canviat radicalment en estes trobaures. Dasta fa poc se pensava en un orige arap. A lo millor el substrat iberic romanisat es mes gran i ample de lo que els arqueolecs creien.
    I com ya saps que sempre li estic pegant voltes al cachirulo me ve al cap lo de Jaume Roig en el seu “Spill” quan diu de la llengua…
    “sera ’n romanç… de l’algemia / he parleria / dels de Paterna / Torrent, Soterna”, es dir, la Llengua Valenciana.
    I no puc llevarme del cap la dichosa cançoneta
    “Roda la mola, roda el molí i el viure roda per dins de mí.
    El cor no troba aquell blat fi sembrat a l’hora de fer camí.
    Roda la mola, roda el moli; farina nova del meu destí…
    …en el cor aniua la sanc del destí…”(X.Casp)
    La Historia tan cabuda dixantse vore sempre. ¿vitat Jose?.
    Per lo que diuen els panques, totes les universitats del mon mondial saben lo que parla el poble valenciá, pero yo hui he vist aci en el teu blog que la NUMISMÄTICA que es una CIENCIA auxiliar de la Historia que pot donar testimoni inestimable dels intercanvis i de la economia dels pobles, aixina com de sa Historia politica geografica, religiosa, etc… no parla d'un gran poble catalá, es mes, realment yo no veig a eixe poble catalá. Yo veig al Regne de Valencia, i una cosa que li diuen barcelona i que no te clar ni quins son els seus simbols.
    Gracies per les imagens de les monedes romanes. Ah i molt bo lo de la Wiki. A vore si MarquesCAT depren per fi a contar barres.
    Un abraç.

  2. Com sempre gracies a tu germa.
    Espere que pronte pugam vore eixes ruïnes, i que me convides un dia a visitar-les jejeje.
    Es curios, pero a mi me passa igual, el romanç de l'algemia, he parleria dels de Paterna, Torrent i Soterna, es simplement valencià.
    No entenc des de quin punt de vista, gent com Guarner han pogut deduir que es català,a no ser per tres miseres monedes.

  3. Anonymous ha dit:

    Aquest “diccionari” qui l'ha fet?. Visc prop de Barcelona, moltes paraules que poseu com a valencianes també les diem açí, per exemple “brossa”. La familia de la meua mare és valenciana i moltes paraules que poseu com a valencianes no les han dit en sa vida. Voleu dir que no és una mica de broma aquest diccionari?

  4. No se de quin diccionari me parles, suponc que serà del diccionari de la Real Academia de Cultura Valenciana.
    Si es d'eixe, l'ha fet la Academia, i els seus membres de la seccio de llengua, tots filolecs.
    Es una continuacio, dels treballs que fera en son temps, el Pare Lluis Fullana i Mira ( 1871-1948), que es tambe, una ampliació del diccionari de Josep Escrig i Martinez (1791-1867),que es al mateix temps una continuacio i ampliacio del Liber Elegantiarum que va escriure Joan Esteve en 1489 i que es el primer dicionari impres en llengua romanica. Que per cert, encara que els catalanistes diuen que està escrit en català, es pot llegir en el seu colofo, estes paraules “Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri eruditissimi, civis Valentiani, regie auctoritate natarii publici, latina et valentiana lingua: exactísima diligentia emendatus: Opera atque impesa Pagani de Paganinis Brixiensis Venteéis impresus. Inno. VIII summo pontífice. Augustino Barbadico, Venetiarum principe. Anno a natali christiano M.CCCCLXXXVIIII. v.vero.no.Octobris.”
    Com pots vore tot una broma si el compares en el de Fabra, un quimic Cubà, que era mestre d'ingenieria en el Pais Vasc, i que no parlava català.

  5. En quant a lo de les paraules que dius son iguals en Barcelona, es normal, si tens en conte, que son dos llengües proximes, i que Pompeu Fabra, se basà en la gramatica valenciana dels clasics per a reestructurar el català.
    Es mes, de no ser pel Tortosí, que es la nostra frontera idiomatica, encara se pareixerien mes.
    Pero si te fixes, tambe tenim paraules iguals o paregudes al Castellà, i a l'italià, i al Romanesc,puix son totes filles del llati.

    En quant a lo que ta mare no diu estes paraules, deuries de preguntar-liu ad ella,ya que segur que te sorpren, per cert, deus de tindre en conte, que les terminacions -ada,-ades,-ador, en valencià, se pronuncien eliminant la D, i en el cas de -ada, es convertix en una A accentuà. Ademes, com a llengua culta que es el valencià, te en el seu si, molts sinonims, si repasses el diccionari de sinonims i antonims, o si traduïxes directament de castellà, igual ta mare se sorpren, i solta una llagrimeta al vore que el seu volgut valencià continua viu.
    Espere haver-te contestat a les teues preguntes.

  6. Quico Ventalló ha dit:

    José, de fet aquesta discussió sobre la llengua és bastant absurda. Jo faig cas a totes les unisversitats del món i, fins i tot a la Real Académia Española de la Lengua i crec que l'idioma és el mateix, amb variants dialectals diferents, com és obvi en tots els idiomes.

    Només m'agradaria que em poguéssis explicar perquè als territoris conquerits per aragonesos no es parlava valencià i en els conquerits per catalans aquest van abandonar el seu idioma; cosa que també van fer els cavallers, nobles i administradors reials de jaume I, que només arribar a València, tots, de cop, van deixar d'escriure en català per escriure en valencià…i encara és més curiós que quan van començar a escriure en valencià els seus escrits eren identics als escrits catalans. També passa amb els escrits en valencià d'Ausies March, que estan escrits en el mateix idioma que els del seu avi, Pere March, ciutadà de Barcelona.

    En fi, tot plegat una bestiesa voler anar contra la ciència per motius polítics. Una llengua es pot dir de diferents formes i ser la mateixa (castellà/ espanyol…o el mateix Dante que deia escriure en llengia florentina ( en comptes de italiana). Tot són formes dialectals del mateix idioma. Això és el que diu la RAE.

  7. Primer que res benvingut, Quico Ventallo, no he pogut contestar-te a tot, i te conteste soles ad este, per que me pilles fora en faena pendent. En el moment puga, te contestare als atres.
    Per primer, dir-te, que no totes les universitats del mon asseguren aço, i que molts dels teus gran mits, heu desmentixen, te ficare tres eixemples:
    “el Provenzal se extiende particularmente en Cataluña” (“Grammaire des Langues Romaniques”.Paris.1874.p.3) “Alvernés, gascón, provenzal, languedociano son dialectos romances”.Federik Diez, el pare de la Romanica.
    “de los diferentes dialectos.. el catalán se convertirá en una variante más de la Lengua Occitana reencontrada”(Revista“Oc”.1936).
    Pompeu Fabra, pare del Català modern.

    “La literatura trobadoresca , en el seu prop sentit , és l´escrita en llengua provençal ” ..“Els primers poetes cataláns de personalitat determinada i nom conegut que escriviren en una llengua romànica ho feren en PROVENÇAL … “ (segles XII y XIII ) , (pág. 21) . Marti de Riquer, Historia de la Literatura Catalana 1964.

    En quant tinga temps, te contestare i te ficare mes eixemples, me pilles molt fotut.
    Espere que me perdones, ah, per cert, els dos directors de la RAE han defes la diferencia entre Català-Balear- i Valencià.
    Despres teu ensenye.

  8. Quico Ventalló ha dit:

    És cert que els trovadors medievals composaven en provençal,llengua de moda entre els rapsodes de les terres sota sobirania de la casa de Barcelona; no en va la primera expansió dels comtes de Barcelona va ser en direcció a les terres del nord, fins a la batalla de Muret; que va obligar a dirigir les conquestes cal a la Mediterrània. On és el problema?. La història no es pot interpretar segons la literalitat de les expresions en els seus valors actuals. Et posaré un exemple: el rei Alfons de Castella, en l'epoca que només dominava Galicia i part de Castella , es feia dir: Emperador de las Dos Religiones, doncs bé, si ho agafes literalment, podries afirmar, tranquilament que el rei de Castella era sobirà de totes les terres cristianes i de totes les del islam, cosa totalment falsa. O també podries interpretar que França és una possessió andorrana, ja que Sarkozy és co-princep d'Andorra i això és més que president, per tant França és menys que Andorra. Cal no fer interpretacions aillades i literals de res.
    Per cert, tant greu és que parlem el mateix idioma. Tu ho agafes com un problema d'orgull o no sé bén bé què, però no és això. Jo no tinc cap problema en sentir-me tan valencià com català, en pla d'igualtat. Qui us ha destrossat el país us ha vingut de l'oest, no del nord; mentre, us distreuen mirant amunt…Bona vesprá!

  9. Be, seguim, en quant a lo de Italia, es un eixemple, yo crec desafortunat, si busques en l'historia, a mijans d'este sigle, Italia va començar la normalisacio, com diuen hui en Catalunya, i desaparegueren aixina tots els dialectes, o llengües minoritaries d'Italia. Desapareguent tambe en elles totes les possibilitats de regionalismes o nacionalismes.
    Tot un exit, de no ser per que la gent, ha tornat pel pas del temps a retrobar-se en les seues llengües.Llngües, que com ha passat en el Valencià, s'han trasmes de pares a fills i sempre dins de l'entorn rural.
    Fa uns anys vaig estar en el Friuli Italià, concretament en Letizia. Prop d'Udine i en la mateixa regio de Venecia. La llengua dels habitants, es el friulà, una barreja entre Italià i austriac, la veritat mos enteniem de maravella, sempre i quant mantinguera el Valencià, clar.

    En quant a lo de totes les universitats del mon, te vaig a ensenyar un informe del CEES de ya fa uns anys, http://www.gees.org/articulo/1006/#_edn8 llig el punt 6 i voras, com en Valencia, per eixemple, parlen els mateixos Català, que en Catalunya heu fan en Valencià.Ah, per cert, en Navarra tambe parlen en català.
    Pero ademes, segons l'informe Kililea de llengües minoritaries es diferencia clarament el valencià del català, i del Mallorquí. ¿Que sabran en Europa?.

    En quant a lo de la RAE:
    Menendez Pidal (Director de la RAE 1925-1968): “Es la Lengua Valenciana la primera lengua romance literaria de Europa de cuyos clásicos no sólo aprendieron los catalanes, sino incluso los castellanos”
    Tortuato Luca de Tena membre relevant de la RAE: “El balear i el valencià, son molt anteriors al català, i es un error, pensar que Jaume I duguera el català a Balears i Valencia.Rotundament, no.” El Dia de Balears 22 de setembre de 1985.
    En congreso aprovara hoy la unidad del Catalán en medio de las protestas de valencianos i baleares. ABC 20-05-1997.

    I esta per a que veges, que durant molts anys han segut llengües diferents, pero a partir dels politics tot ha canviat:
    http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1979/11/23/041.html

    Com pots vore, moltes autoritats del mon de les lletres, han reconegut l'independencia del Valencià, i la seua grandea lliteraria.

  10. I per acabar, el tema d'Ausias March, crec que no l'entenc.
    ¿El seu Yayo era Català?
    En els principis del 1800, l'occità intentà apoderar-se d'este autor, per mig els mateixos enganys.
    S'assegurava que Ausias March era fill de pares occitans, I que va escriure en esta llengua.
    Uns anys despres, els catalans, aseguraven que Ausias era Català, inclus oferiren un fals testament per a demostrar-ho, la conclusio, un fallo de dates, i un ridicul espantos.
    Ausias March, es valencià, va ser cavaller del Rei, i despres d'una temporada en Italia al servici del Rei Alfons V el Magnanim, de qui era alconer Real, es retirà a andia, a on va escriure i administrar els seus bens.
    Si els Occitans no pogueren, ¿que vos fa creure que podreu vosatros?
    Ah, per cert, ¿has llegit la oda a la patria de Arribau? Sempre diu llemosi a la seua llengua, curios, ¿no?

  11. Si tens rao, es per orgull, de ser valencià, no tinc por de dir-ho.

    Soles te vaig a deixar una pregunta.

    ¿que passa si parlem dos llengües diferents, i si Valencia com a regne independent continua la seua historia com fins ara?

    No entenc eixe interes en que tots parlem català.
    ¿Tu saps quantes coses es podrien fer juntes si deixareu d'una volta de fotre en l'idioma?
    Soles li feu la faena a Espanya, soles vos dediqueu a fer la faena bruta.
    Si deixeu en pau el nostre idioma i la nostra cultura, descobrireu un bon aliat. Segur.

    Tinc molts amics en Catalunya, Balears i Arago, i mos duem de puta mare.
    Tots tenim clar en quina llengua parla cada u. Tots respectem les nostres llengües i les dels veïns.
    Inclus als Tortosis.

  12. Anonymous ha dit:

    Hola, soc adlerta. A vore quico ventallo, te recomane que investigues per el teu conter i no te reduixques a repetir lo que has llegit en els llibre imperialistes pancatalanistes.
    ¿has llegit en el meu primer comentari lo que diu Jaume Roig al respecte de en quina llengua escriu?
    En la parlería dels de PAterna diu. ¿no?
    ¿saps a qui se doná Paterna en el Repartiment?
    A Artal de Luna, noble aragonés.
    Yo crec que mos deuries de haver llegit en mes de tranquilitat abans de escabusarte de colp. Estes troles de la reconquista per aci no colen.
    Per cert… ¿que collons significa açó que escrius?
    “En fi, tot plegat una bestiesa voler anar”????
    No he segut capaç de traduirho al valenciá.

  13. Quico Ventalló ha dit:

    A vore, en principi no hi ha cap problema si realment fossin dues llengües diferents; però el tema és que ni cientificament, ni historicament, ni per sentit comú es pot dir que són llengües diferents. Que pensaries si algú afirmés que l'andalús és un idioma difrent del castellà; que els colonitzadors castellans, de forma inmediata, van renunciar al seu idioma i ells, d 'un dia per altre, van aprendre l'idioma andalus que van aprendre dels presoners moros que parlaven arab. Per més miracles , aquest idioma andalus no disposava de cap autor ni cap text fins el moment que els moros el van ensenyar en un sol dia als castellans…en fi.
    També es curios que només canviessin d'idioma els nobles i els colonitzadirs catalans i les zones ocupades per aragonesos no.

    Mira, això de voler separa-nos culturalment, ha costat ,i.lions i mil.lions als assimilistes castellans. Han fomentat l'anticatalanisme per poder fer desepareixer la llengua dels valencians i substituir-la per la castellana (cosa que estan aconseguint). Valencians, catalans i mallorquins (curiosament les terres de mateixa llengua), gràcies als enfrontaments impulsats per l'estat castellano-espanyols, han estat sotmesos a la trista condició de ser els més espoliats i els més discriminats a l'hora de les inversions. Nosaltres mantenim l'Espanya castellana i com a premi disposem de les pitjors infrastructures…Pensa: peatges, comunicacions amb europa nefastes, cap a Madrid gratuites i bones,,,tota això és la ruina de l'eix meditarrani, el nostre..i nosaltres discutint, que si llemosí, provençal, menorquí, tortosí, quan tant fot, són diverses formes de denominar una mateixa llengua.

    (Per cert, una cosa tan neutral com el robot de Google a l'hora de diferenciar les llengues, classifica el que parlem tu i jo com la mateixa llengüa)

  14. Mira Quico, crec que vas un poc desencaminat, pero te promet dedicar-te el temps que mereixes, si fora tan facil, i tan segur lo que dius, hui en dia no tindriem este debat.
    En quant a lo de Google, existix una rao, i se diu codic ISO, que el valencià no te per que els nostres politics no l'han demanat, cosa que si va fer la RACv, pero que va ser rebuja per culpa de CIU, ACPV, i atres partits politics i entitats, la majoria de fora del Regne de Valencia.
    En quant a lo de les infrastructures, tens rao, son penoses, pero la culpa es dels nostres politics, que s'omplin les bolchaques mentres mos donen com a entreteniment i escusa este debat.
    ¿No entens, que en Valencia se parla Valencià? Puix investiga en els escrits valencians, i despres, si no heu vols fer ans, busca la definicio de filologiaen Wiquipedia, ya que t'agrada tant consultar-la.
    Promet conestar-te en mes temps, i millor, pero deixa'm un poc de temps, que una volta que ixc de viage, pareix que ha segut en mal moment.

  15. Ramón ha dit:

    Gracies per posar algunes monedes de la meua col-lecció

  16. No sabia de qui eren. Si vols me dones la direccio i te fique al final com a que son teues.
    Les he arreplegat de distintes pagines i atres me les han enviat.
    Lo dit, si vols, me dones la direccio i que mes gent conega la teua coleccio.

  17. Ramón ha dit:

    He trobat esta página de casualitat, buscant “divuitens”, pero nomes he trobat les meues jejeje

    La meua página es

    http://www.flickr.com/photos/rmon_vlc/

    Ahi trobareu el segon divuite que apareix, que no es 1645 sino 1642 (ara he posat una imatge on es veu millor), també estan les pellofes de la Seu y la de 4R de Fernando VII de 1823.

    Espere que vos agraden.

  18. Mira, ara canviare la data.
    Per cert, he ficat un enllaç en l'articul.
    Gracies Ramon.

  19. Anonymous ha dit:

    Ha,ha,ha: quins arguments més besties per tal de esquarterar una mica més una llengua ja de per si esquarterada i fotuda per tot arreu. A Valladolid diuen GRANADA i a Granada diuen GRANÁ ( no pronuncien la DA final, com passa amb el valencià respecte del barceloní i el mallorquí) i no per aixó l'andalún deixa de ser el què és, Castellà o Espanyol. Però en fi, per a mi com si dieu que el valencià és una llengua que va inventar El CID Campeador.

  20. Home, un atre gracioset que sense arguments vol proclamar la catalanitat del Valencià.
    Per a començar, dir-te que m'ha resultat un poc complicat llegir-te, i no es soles per lo de mica(miga, d'ahi lo de micoteta que diem mosatros en valencià de migaja), sobre tot lo de esquarterar, en lo facil que es dir desquarterar, com veus ya tenim dos diferencies(andalun suponc que es andalus), per no ficar el amb, però, i què.
    En fi, com pots vore son prou les diferencies, pero encara ne tenim mes… una destacaria yo.
    Els valencians des del sigle XIII(1279) ya li diem valenciana a la nostra llengua, mentres els catalans ¿saps quan comencen a nomenar a la seua llengua catalana?
    A vore si realment no van ser els catalans els que van dur la llengua…
    Vinga, i fes el favor de deixar un nom, aixina me podre dirigir a tu, que anonim es un poc lleig.

  21. Retroenllaç: Fil de monedes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s