Homilies d’Organya

Molt s’ha parlat sobre estes homilies, que ademes, son desconegudes per la majoria del poble d’Organya.
Pero lo mes curios, es que des del seu descobriment, sempre s’ha considerat este text com a provençal, seent un dels texts mes antics en dita llengua, hui coneguda com a Occitana o llengua d’Oc.
Lo cert, es que l’historia es caprichosa, i no deixa mai de sorprendre-mos.
Inclus, en moments de desatencio, u pot pensar que sap molt sobre certa cosa, que poc despres resulta ser un poc mes que falsa.

Pero… ¿que son realment estes homilies? i que tenen que vore realment en l’actual catala que les fa tant valioses.
Les homilies, son un conjunt de sis sermons arreplegats en uns fulls, huit en realitat, escrits per les dos cares, que van ser trobats en la vicaria de la seua iglesia . En esta pagina, les Homilies d’Organya podem vore-les i llegir-les si mos apetix, sempre i quant sapiam llegir el provençal, encara que anirem mes llunt, podriem estar parlant, d’un escrit en romanç aragones, ya que la seua orientacio seria mes encertada dins del llati vulgar.

Per que no me negaran els nostres veïns del nort, que estos escrits estan en provençal,o romanç aragones, i no en català. I que en eixe romanç aragones, s’expressaven la majoria dels habitants del Regne d’Arago. Es mes, estos documents, deurien tindre cabuda dins del aragones, que com a llengua propia d’Arago, deu gojar dels escrits de la seua terra.

Seria, realment necessari, aclarir alguns termes, ya que en este articul, pareix que desatine mes que atine. Pero, creeu-me, de moment, no he desatinat molt. Mes que res, per que l’historia m’avala en tots els punts, i com a demostracio, he volgut deixar constancia de lo que realment seria un punt de vista, que encara que parega desgavellat, es tant verdader com puguen ser atres estudis. Sempre des de la rigor cientific, i des del punt de vista neutral, que com a valencià me poden pareixer a mi estes homilies o sermons.

Es cert, que els documents foren descoberts en la vicaria d’Organya, en 1904, per Joaquim Miret i Sans, que han segut datats entre els sigles XII i XIII, i que han hagut molts estudiosos que han redactat valiosos estudis sobre ells. Pero no es manco cert, que en l’edat mija, mes concretament entre estos sigles, estes terres foren part d’Arago, i no de Catalunya.
Seria convenient aclarir, que quant els Reis d’Arago, comencen a nomenar Catalunya, diferencien sempre este territori d’Urgell, com podem vore en llibre del Feits del Rei Jaume I, o Cronica de Rei en Jacme
Pero es que tambe, buscant mes allà, hem pogut trobar lo que seria a dia de hui, el mapa mes antic d’Arago i Catalunya, a on podem vore realment tots els llimits que tenien estes terres, i sobre tot, quina era la porcio que pertanyia al Rei Frances, i que se nomenava Catalunya.
Per a que no n’hi hagen dubtes, enllaçarem directament en la Cartoteca Digital del Institut Català de Cartografia, per a que ningu pense, que ha segut una manipulacio d’un mapa, ni molt manco.
Es mes, podrem vore-lo i gojar d’ell en varies resolucions, i de forma completa. Sense tindre per aixo que descarregar cap programa afegit.
Com tambe podrem comparar la seua ubicacio en el Google, per a que ningu tinga dubtes afegits a una forma de ser tant cientifica com la que mes.

En fi, seent Organya aragonesa, i no passar a formar part del “Principat fins al segle XVIII, ¿quin dubte trau el dir que les obres d’este poble Aragones son escrites en aragones i no en català?
O es que l’idioma català, sense tindre cap llibre se va estendre per tots els llocs com una pesta d’eixos sigles.

Sigam sincers, i tornem a Arago lo que li pertany, i deixem de tanta mentira que no ajuda per a res a fomentar cap amor, si no tot lo contrari.

Dedique este post a la gent de FACAO, que lluita contra l’imposicio llingüistica del català en terrers aragoneses. Tot un honor compartir en vostes taula i lluita.
Mos veem en Mallorca senyors.

Tambe el podeu vore en video

Moltes gracies The AntiCatalanista, te tindre que pagar una cerveseta.

Advertisements

Quant a Jose

Naixcut en Valencia, vaig ser criat en dos pobles dels que soles he arreplegat lo bo, encara que lo mal ha segut, per desgracia, lo que mes m'ha marcat. Done gracies als meus enemics, per que d'ells he deprés a rectificar els meus errors.
Aquesta entrada ha esta publicada en Aragó, Aragones, homilies d'Organya, mapa català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

26 respostes a Homilies d’Organya

  1. Antifasciste ha dit:

    Impressionant, per desgracia, estes coses no les ensenyen en els coleges que se troben baix domini de la pancatalaniste AVL

    Gracies per la teua llavor

  2. Billyjoe ha dit:

    Ara te diran que era la mateixa llengua ya voras.
    pero qui les va escriure? se sap el autor? i si va ser un valencia que va fugir de lo regne, i si va ser un aragones o un provençal?

    No va ser Josep tarradelles la porta
    un flare de Sabadell.

    Pd despres fare un comentari mes serio.

  3. Billyjoe ha dit:

    Aqtiesi seminador dix nostre Seinor que son los maestres de sent'eglesia, (la sement e) la predicacio de Iesu Crist. Los auzels del cel qui mengaren aquela son los diables qui tolen la paraula de Deu de coratge d'om per mal e peccatz e per males obres. Et aliut cecidit super petram el natum aruit, quia non habebat hurnorem. Aquela sement qui cadeg sobre la pedra fo seca per zo car no i avia humor, demostra la paraula de Deu qui cad el cor del om e ven diable e la tol del cor per zo qur no a humor de caritad en si .

    QVAM ALGUN HOM FA SO TESTAMENT DERRERE EN QUAL ESTABLEX ESPONALERS MAS NO AB CARTA SI PER AUENTURA ALGUNS TEMPS SERA MESTER QUE ELS PROUEN AQUEL TESTAMENT, ELS ESTAN UIUS EN TAL MANERA LO DEUEN PROUAR

    Un text son els furs de Jaca i atre les homilies.

    Aço es de tot manco catala. es mes pareix valencia apixat que atra cosa…

  4. Anonymous ha dit:

    Soc adlerta.
    Com digué En Vicent Giner Boira…
    “Si se aportan premisas falsas, el resultado no puede ser la verdad. “
    Gracies per l'articul.
    Molt aclaridor

  5. Gracies als tres.
    Per cert, Billy, deuras deixar-me eixos furs, ¿no?
    Home, per a repasar-los jeje
    Adlerta, tu heu has dit, si no aportes la veritat, al final soles se queda en mentira.
    Anti, dona temps al poble, que quant desperte, els mestres tindran que ampliar l'horari escolar jajaja.
    Per material, no serà.

  6. Torsimany ha dit:

    No sabia què volia dir la paraula “friky”, tanmateix ara me'n faig una idea en llegir-te. Evidentment que les Homilies d'Organyà són escrites en un català arcàic, o si vols digues-li catalanesc o si vols encara llemosí. El nom no fa la cosa. El que sí es creu és que aquestes homilies són part d'un llibre de prèdica que era corrent en terres de llengua d'oc i que foren adaptades al català parlat al comtat d'Urgell, o sigui, al català.

  7. Home, un filolec, friky pero filolec.
    Clar, que estan escrites en català, com el Quijote,la sagrada escritura, la macarena…
    Vinga, va. Com be has dit, son homilies, o sermons, corrents en la llengua d'Oc. Pero, deus de tindre en conte, que ans de que catalunya parlara el català, existien mes gents, que tenien un idioma.
    I segons tots els filolecs del mon, l'estudi dels escrits, es realment lo que verifica les conclusions, encara que estes, sempre poden ser debatudes.
    L'existencia del aragones, es un fet, com del llemosi.
    No pots pensar en ningun moment, que tot es català. Com ya va fer en cert temps el castellà.

  8. Billyjoe ha dit:

    Catala arcaic? yo no veig el catala per ningun puesto.

  9. Torsimany ha dit:

    A vore, posem una miqueta de senderi. El nom de la llengua ha estat divers al llarg de totas la seva història. La primera necessitat d'aclarir la diferenciació entre llengua catalana i provençal la trobem en l'obra de Ramon Vidal de Besalú a principis del segle XIII en “Razós de Trobar” que és la primera “gramàtica” d'una llengua romànica en llengua no llatina. Com sabràs els trobadors escrivien en una Koiné que unificava totes les parles del Llenguadoc i li donava coherència i això va ser introduït a terres catalanes a mitjans del segle XII. El que va significar una cultura poètica va obligar a diferencia entre “proençalès” i catalanesc en paraules de Ramon Vidal. La poesia culta era en escrita en la primera llengua mentre que la prosa i la poesia popular va començar el primers passos en català i d'això és una prova les Homilies d'Organyà i la traducció de llibre de lleis “Forum Judicum” del segle XII

  10. Lo de Senderi, no heu entenc massa, pero deixant aixo, te contestare breument.
    En Lleida s'escribiren les Homilíes d'Organyà o el Forum Iudicum (supost origen oficial del català segons els catalans), els aragonesos, parlaven ya un idioma romanç molt paregut al valencià (i fortament influenciat per l'occità, com el propi català) i que no fon producte de cap conquista/colonisació d'Aragó per catalans ya que estos mai conquistaren ni repoblaren Aragó.
    O siga, per molta cordura que vullgues buscar-li a les teues paraules, crec que son palos de cego.
    Tant Occitana era o pogue ser la llengua catalana com l'aragonesa, puix tots els seus territoris eren fronteriços en occitania, i als dos los influencià occitania.
    ¿Quant aneu per fi a dora-vos conte de que enganyant a la gent no traeu res?

  11. Billyjoe ha dit:

    Mozarabe Valencia

    Mio sîdî ïbrâhîm
    yâ tú, uemme dolge!
    Fente mib
    de nohte.
    In non, si non keris,
    irey-me tib,
    gari-me a ob
    legar-te.

    Valencia actual
    El meu senyor Ibrahim,
    oh tu, home dolç!
    Vine't a mi
    de nit.
    Si no, si no vols,
    aniré'm a tu,
    digues-me a on
    trobar-te.

    per la mateixa regla si les homilies es el catala arcaic les jarches son el valencia arcaic per lo tant no es la mateixa llengua.
    el llati seria una part en comu de les dos llengues i res mes.

  12. Torsimany ha dit:

    Apreciat Albalat, consevol habitant de les comarques del Maestrat (d'on sóc jo) et pot dir què vol dir “senderi” més que tot perquè és la forma popular de dir ser entenimentat i raonat. M'he entretingut en cercar al diccionaris que presentes en el teu blog algunes paraules que al Maestrat són ben vives i conspícues i no he trobat cap entrada: aturar, avui, sortir, seny, senderi, i d'altres. Et pregunto (si així amb sufix “o”) consideres que “natros” no parlem valencià? Per altra banda, si a Tortosa diuen “este, eixe ” és que parlen valencià i no català? Me ho hauries d'aclarir una miqueta.

  13. Amic Torsimany, he estat alguna que atra volta pel Maestrat, alt i baix, i pels Ports,i si, tens rao, que natros, ademes de ser reconegut per la Real Academia de Cultura Valenciana, de la qual es el diccionari, està molt viva pel Maestrat i els Ports.
    Pero he de dir-te, que com be sabras, estant en Benassal, l'any passat, per eixemple, com tambe estiguí en Catí, Morella i en Ares, no vaig sentir a cap home major, per lo manco dels que yo parli pels matins mentres me fea el calentet en el bar (homens que anaven a fer trufes, recorde que u tenia un jabali, i que treballaven soles tres mesos a l'any), no els vaig sentir dir ni una volta aturar, avui, i manco senderi. Per atra banda, tampoc me digueten mai aquest, que com be sabras, es una forma arcaica (antiga) tant valenciana com catalana, que en valencià ha segut evolucionà en este.
    En canvi, recorde fa alguns anys mes, estant en Roser, parlar en gent que practicament no entenia, i mira que m'esforçava.
    Eren gent jove, gent que tenia en Roser una empresa de elastics i uns atres de chandals. Tots eren fills o naixcuts en Barcelona, encara que vivien alli per que era la casa dels seus pares.
    El cas, es que com passa en Valencia i en zones mes arrimades a Castella en el castellà, en la part Septentrional o del valencià castellonenc com diu la AVLLc i el IEC, pero sobre tot en la franja Tortosina, com a frontera en el català (com son Vinaros i Roser), existixen moltes paraules catalanes o catalanismes, no per tant exentes de ser alienes, com ocorre en les castellanes.
    En quant a lo de Tortosa, es facil d'entendre, son el centre de la frontera Català-Valencià, i pese a qui pese, mantenen ben viu el Tortosí, per aixo millor heu podries parlar en ells.
    Es mes, el català modern com el coneguem hui en dia, no expressa el parlar real dels catalans, per que se basa en el model Barceloni, deixant a Tortosa i Lleida un poc desamparats en este sentit.

  14. Anonymous ha dit:

    Apreciat Torsimany.
    Responent a la teua pregunta sobre si los tortosíns parlem valencià i no català,te contesto rapidet.No parlem valencià i molt a pesar meu tot i que lo tortosí està considerat un dialecte del català és una llengua pròpia,pero ara no entrarem en detalls,en un temps era una llengua i,tot i que cada vegada s'està perdent,te més historia que lo català,potser parlar lo parlem, pero a nivell escrit és incorrecte a lo que yo me pregunto sempre…realment se pot considerar dialecte?Si fos un dialecte sería correcta la nostra morfologia,un clar exemple és l'article LO i no és aixi,llavontes,que parlem realment?.Esta és la meua humil opinió i una reflexió que me faig suvint.
    Crec que la pregunta que realment mos hauríem de fer és ¿qui parla lo català?Perque a les Terres del Ebre parlem d'una manera,a Lleida una atra manera i sense anar més allunt a Reus parlen d'una manera i a Tarragona una atra i al resum de tot veus que a cada terra parlen d'una manera molt diferent al català (barceloní).
    En resum,tot i que lo tortosí te moltes similituts en lo valencià,més que en lo català,no parlem valencià,pero com be diu Jose som la frontera llingüística que separa les dos llengües.
    També te volia aclarir un chocotet detall,a Tortosa mai he sentit dir la paraula “eixe”.

  15. BILLYJOE ha dit:

    Vixca Tortosa sempre i el seu parlar
    yujuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

  16. Anonymous ha dit:

    Moltes gràies BILLYJOE.
    Visca Valéncia i la seua dolça llengua.
    Si algo si tenim en comú molts valencians i tortosins és en la lluita per la nostra identitat.
    Un abraç.

    Veronika

  17. Anonymous ha dit:

    Hola soc Tabalet, te puc dir que estigi este estiu en Organya i pregunti en dos papereries si tenien les omilies, i no tenien ni
    idea de lo que estava preguntant.
    Enhorabona per le blog que tens i continua fentlo gran, tornare a entrar mes vegaes perque ma agradat molt.

  18. Veig que li heu contestat a Torsimany.
    Moltes gracies Vero.
    Tabalet, benvingut ad este el teu blog.
    Espere vore't per aci.
    Per cert, ya meu contares aixo un dia, ¿recordes?

  19. Anonymous ha dit:

    Crec que Billyjoe ha tingut un orgasme linguistic!! Però l´he de dir que aqueta tesi que dona suport a una Tortosa independent del Principat, com no dissimulava la Vero, és més minoritària que el valencià al Rincón de Ademuz. Ho sento però si voltejes per les terres de l´ebre, et donaràs conta que es aixina. No obstant, jo tambè dic visca Tortosa i vixca València!!!

  20. Deuries de ficar-te un Nik, per que anonimo, resulta un tant desprestigiat.
    Seguint en el tema, lo de Billy millor te contesta ell, aixina no entre en polemiques.
    En quant a lo de una Tortosa independent, dius tu que es mes minoritaria que el valencià del Rincon d'Ademuz, yo m'atreviria a dir-te una cosa mes, es mes gran que el sentiment de catalanitat de Valencia i de tots els valencians.
    Lo que no entenc, es com negueu l'existencia de separatismes dins de Catalunya, i voleu reivindicar la catalanitat de Valencia, seent com sou una minoria casi inexistent i desamparà.
    Per cert, deuries ser de l'Ebre per a poder certificar-ho.
    P.D.: Un apunt, Valencia no du cap accent obert, si vols intentar escriure en valencià, per favor no el fiques.

  21. Billyjoe ha dit:

    Tortosa va ser valenciana fins 1650,en quant a la seua llengua es coneguda com Tortosi o valencia de transicio, en tot cas ni es catala ni es valencia.I ademes es una preocupacio per als llinguistes catalans, en tot cas aixo es lo que passa quant se normaliza un llengua, que va contra natura fer desapareixer el tortosi es mes que un crime cultural. I no ho dic yo assoles, http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0112109-153232//09.MAMB_VOLUM_I_CAP_9_CONCLUSIONS.pdf

    per cert vaig treballar un parell de anys en el deltebre de guia turistic i conec la zona de Tortosa i Montsia .

    Perquè hem de dir albergínia,
    patates i pimentons,
    tomàquet i bacallà
    i els capellans són retons,
    aborgingues i tomates
    pataques i prementons.

    Si sempre hem dit abadejo
    perquè he de dir bacallà,
    ni després ni aleshores
    si he dit sempre en anacabat.

    Si son d’aquí diem pos,
    però no diguéssim doncs,
    que els doncs és del Perelló,
    no canviem los noms
    i si algú no mos entén
    sirà perquè no vol.

    He vist alguna vegada
    que per poder presumir,
    la gent del nostre poble quasi
    diu que no és d’aquí,
    i oblida el nostre parlar
    i parla barceloní.

    A vegades sento dir:
    si us plau, esperi un moment,
    i si ho diu algú d’aquí
    me sona molt malament,
    aspereus un momentet
    i no ho diràs malament.

    No diguéssim mai “nosaltres”
    i diguem natros, com sempre.
    diguem també a la tarde
    ni a la tarde ni al vespre,
    que vivim al cor del Delta
    i parlem com hem parlat sempre.

    Diguem roig i no vermell,
    com també una palometa,
    que si diem papallona
    l’ampastrada ja està feta;
    és màquina i no és “bici”,
    com també es bicicleta.

    No diguéssim “quarts de dugues”
    ni “quarts d’una ni de tres”,
    diguem les tres menos quart
    si falta un quart per les tres,
    diguem les dos i no “dugues”
    i ja no en parléssim més.

    Lo nostre parlar és bonic;
    lo nostre parlar és correcte,
    un català molt xistós
    reconegut dialecte
    no tinguéssim cap reparo
    procurant servà molt recte.

    Evitem castellanismes
    tot lo que més puguéssem
    i tot lo Delta de l’Ebre
    mai no mos amaguéssem
    que estem ensenyats així
    per anar aon anéssem.

    UN vei del deltebre.

    vixca el pobles lliures.

  22. Veronika ha dit:

    “Anonimo”.Yo me refería a nivell llingüístic,i en aixó ya pots anar a qualsevol poble de les Terres del Ebre a vore que te diuen.Només te fa falta sentir-mos com parlem per a adonar-te que lo nostre parlar poc te que vore en lo català i si visitem les terres del nord los més ignorants mos pregunten si som valencians,potser será perque la nostra llengua te més similituds en lo valencià que en lo català.
    No se en qui haurás parlat tu de les Terres del Ebre,pero diguen lo que diguen les evidencies son clares,domes tens que sentir-mos com parlem.

  23. Anonymous ha dit:

    Veronika. Tu em pots anomenar “Ano”, que es mes carinyos,jeje. Mira, ara parlant seriosament,es evident que a Tortosa no es parla com a Barcelona,ni a LLeida,ni al Pirineu,etc…i tant de bo segueixi així!! Si tots parlessim igual, que avorrit seria! La varietat llingüistica és una riquesa cultural, que estic d´acord s´ha de preservar com a patrimoni dels pobles. En el cas de les terres de l´ebre,tb es evident que confraternitza amb les parles valencianes.No tinc voluntat de discutir amb ningú,i menys després de certs comentaris fora de to sobre “l´imperialisme català”, vist com a lacra del valencià, ni del dret de mostrar opinió només segons d´on vinguis.La pluralitat enriqueix el debat i ningú te la veritat absoluta.Em sembla collonut que digueu valencià,doncs be,jo tambe parle valencià(o català). El que qualsevol llingüista no polititzat defensa es que es tracta de la mateixa llengua.He voltat molt pels pobles( bcn,lleida,fraga,vallderoures,tarragona,girona,ripoll,tortosa,la cava,ulldecona,perpinyà,salses,mallorca,menorca,andorra,peníscola,castelló,vinaròs,etc) per motius laborals i he de dir que no m´he trobat mai amb problemes d´intercomprenssió llingüistica parlant la meva llengua,el català(o castellà,logicament).Aixó no vol dir ésser un radical dels països catalans, sino reconèixer la unitat d´una llengua que suposo que tots estimem i que empetitim amb lluites interines,que celebren molt a Madrid. Per si no parlo més,bones festes a tothom.

  24. Gracios ANO, que es el cul en …
    He segut yo el que t'ha dit que podries canviar el nom, per que me resulta incomodo parlar en algu que no te nom. Pero, com tu vols, me dirigire a tu com a CUL.
    Lo que estas dient te gran part de sentit, i es evidentment, lo que hem estat demostrar mosatros el valencians. Que les nostres llengües tenen diversitat i pluralitat.
    Per un moment, estava d'acort, manco quant has dit que tu tambe parles en Valencià, tio, puix no tens ni puta idea d'escriure-lo.
    En quant a que t'has entes en gent catalana, balear i valenciana parlant en català i castellà, te dire, que yo m'he entes en gent d'Italia, França, Portugal Argelia, Marroc, inclus Nigeria parlant el Valencià i el Castellà. Per lo tant, segons els teus raonaments, tots estos Països parlen en Valencià.
    En quant a lo que qualsevol llingüiste/a (en valencià existixen els dos segons sexe) defen que se tracta de la mateixa llengua, si vols, te'n puc presentar a uns quants, tots decans, que defenen tot lo contrari inclus molts d'ells professors d'Universitat, estan en desacort en el rector de la de Valencia (politisat fins la medula, per cert), com son els membres del Colectiu Lluis Fullana.
    Ademes, si has llegit el meu blog, hauras comprovat que no te dic cap mentira.
    En quant a lo de les celebracions de Madrit, son ells els que reaviven tots els anys el foc, ¿acas no va ser el PP el que creà la AVLLc tenint en Valencia ya una Academia que defenia i normalisava la Llengua Valenciana com es la Real Academia de Cultura Valenciana?
    El dia en que respecteu la nostra llengua, cultura i costums, trobareu uns grans companyons per a tot lo que demaneu, pero mentres seguiu proclamant la nostra catalanitat, inexistent per cert, sereu rebujats pel poble valencià.
    Es lo que n'hi ha, si vols heu agarres, pero tin en conte una cosa, tant Tortosa com Lleida tenen la seua historia i un llenguage diferenciat, que en qualsevol moment pot ser reivindicat com a tal, ¿acas Vosatros no vos reivindicareu i vos independisareu del Occità?
    ¿Per que no heu poden fer estes dos llengües?
    No intenteu agarrar mes allà de lo que vos deixa la vista, igual si teniu els ulls fora, vos creixen els nanos.
    Vinga un salut i feliç any Nou.

  25. Billyjoe ha dit:

    No hi ha hagut millor manera, a lo llarc de l'història, de reduir o eliminar les ganes de viure de forma “independent” d'un determinat grup humà respecte d'un poder alié, que reduir al mínim les diferències culturals, i especialment les llingüístiques -les identitàries, en definitiva-, entre els dos grups en litigi.

    Masclet dixit.

    Avore si vos entra en el cap,mosatros volen total independencia de la nostra llengua,i de la seua codificacio, el valencia es valencia i el catala es catala si fora lo mateix haguera tingut el mateix nom desde fa segles, aixina que tu en la teua casa fes lo que vullgues, que mosatros ya farem lo nostre com be diu JOSE si mos deixeu tranquils tindreu uns amics i si mos toqueu els collons, tindrem que cridar atra volta a la orde de Montesa.

  26. Veronika ha dit:

    Bueno “Ano” ;-).No crec que ningú pense que sigues un radical dels països catalans,mes que res perque los països catalans no existixen.Fet este aclariment te puc dir que precisament los llingüistes no polititzats son los que reafirmen que català i valencià son dos llengues diferents.La historia está escrita i no se pot cambiar a cop de billet(pagant a falsos filolegs).Com tu has dit la varietat lingüística és una riquesa cultural,pos perque hem d'acavar en ella?.Dient que català i valencià son la mateixa llengua ho estem fent.
    L'atre dia vaig enviar un correu a una persona que te un blog que parla de Tortosa a on penja notícies i demés coses que parlen de la nostra ciutat.Pos li vaig comentar que ya que era dedicat a la nostra ciutat que menos que escriure en tortosí.Sas que me va contestar?Que tenía tota la raó,pero que apenes sap escriure en tortosí,parlar-lo si,pero a nivell escrit no li surt perque a l'escola és lo que li han ensenyat,lo català,escriure en català.A mi també,pero ho intento o al final perdrem del tot les nostres arrèls lingüístiques.És lo que vols tu per a la teua terra?Per la manera en que escrius veig que vas per este camí.
    Natros aqui ho tenim molt difícil per a fer algo,vatros encara sou a temps.
    Espero que tingues una bona entrada d'any i reflexiones de lo que realment és lo millor per a la teua terra (sense ninguna intenció de cambiar la teua manera de pensar)cada un és lliure de pensar lo que vulgue sempre que se respecte als demés.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s