El català al Pais Valencià II

Com ya diem en una primera edició, el pancatalanisme ha intentat per tots els mijos, manipular i engolir la nostra llengua i cultura dins d’una llengua i cultura inexistent de el nostre Regne fins al sigle passat, i dut a terme per unes mans venudes per soles unes monedes d’or.
Prova d’esta miserable manipulació, es esta image, que mos mostra com des dels principis, en Valencia s’ha parlat català.
Bo, des dels principis, no, des de 1261. O siga immediatament 22 anys despres de que Zayyan li donara el Regne a Jaume I.
Pero, anem a repassar esta patranya frut de la mes miserable manipulació.

Corria l’any 1261, i els valencians preferiem esplanar que llatinisar o arabisar la nostra llengua eren temps en els que els valencians teniem molt clar lo que erem, simples valencians.
Son temps en que despres de la rendicio de Valencia, els arabs, judeus i cristians seguien convivint de la mateixa forma que heu feen uns pocs anys ans, en l’unic canvi dels seus amos, que ara eren basicament cristians. Encara que quedaven per igual molts arabs, i molts judeus al carrec de les faenes, tant rurals com de mercat i economia.
Un estudi mes detallat, podria trobar-se en l’articul Romançar, i en el Romançar II.

Segons els pancatalanistes, en 1341, apareix una cesio del Sagra (Marina Baixa) a l’Orde de Santiago, estesa per duplicat a Valencia el 17 de setembre de 1341, pel notari valencià Bernat de Soler a on podem llegir “[l’una] scripta et letra e lengua castellana, et la otra […] scripta et letra e lengua catalana“, esta es la primera volta, que apareix lengua catalana en Valencia, ya que la que menciona Muntaner, ha segut contrarrestada pel jui fet en Mallorca i datat en 1346 i que a la mare de l’acusat, li diuen Sibila, era natural d’Orihuela, i parlava Valencianesch.
Pero continuant al document anterior, tenim atra cosa, tambe diu lengua castellana, ¿quina seria la llengua que parlarien en lo Regne en eixe temps?
Existixen moltes atres cites com estes, com la del Cadi de Xativa i un judeu barceloni, que fan de torsimanys (interprets en romanç antic) treballen unes capitulacions pel rescat d’un visir de Fes, i escriuen ” scientes loqui et itelligere ad nodum cathalanorum et eciam algaraviem et linguan
Pero en ninguna se demostra que la llengua dels valencians se nomenara català en cap moment, es mes, fins a que en 1335, en el liber Amici et Amati, apareix un text prou clar ” Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo“, que traduït al valencià, significaria “Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el mes de decembre i acabat el mes de març de 1335. Deu siga lloat“.
O siga, encara que molts intenten demostrar lo indemostrable, tenim informacio mes que de sobra per a debatir estes cites. En les quals simplement s’intenta fer creure al llector d’una mentira, per que segons els pancatalanistes, existixen llibres i documents escrits en Valencia a on s’asegura que son escrits en català.
Ad esta afirmacio, que yo considere normal, ya que en tots els temps s’han escrit texts en molt idiomes, li sumare, que tambe en molts texts, s’assegura escriure en Aljaima, en Castellà, en Llati, inclus en Portugues, Frances, …
I segons els texts trobats, si mos fixem en la foto, podrem dins d’uns anys, testificar, que en Barcelona se parla un dialecte vingut de l’Argenti.

He demostrat que moltes de les entrades que asseguren que en Valencia s’ha parlat sempre en català, son incorrectes, es mes, he documentat moltes d’elles, com la de Carles Ros, pero hui, per a demostrar la farsa, simplement vaig a ficar un llistat, que per cert es de Billyjoe, en el que ixen totes o quasi totes les raons per les que en Valencia sempre s’ha parlat en valencià, i mai en català.
Aci teniu les cites:
Cites Sobre La Llengua Valenciana by Billyjoe

http://d1.scribdassets.com/ScribdViewer.swf?document_id=24424258&access_key=key-v15r4cli8j1cusu9yw1&page=1&version=1&viewMode=list

Es curios, vore com un dels principals referents que tenen per a demostrar l’unitat llingüistica, es un sermo de Sant Vicent Ferrer Vosaltres de la Serrania, qui estats enmig de Castella e de Cathalunya e per ço presents un vocable castella e altre catala. la nostra vida es la del mig: dessus es la gloria e dejus es infern…” (sermo nº7 del vol.IV “Sermons” de “els nostres clasics”.1977 pag64.) Resulta gracios, vore com el nostre Sant, diu este sermo el 14 se setembre de 1414, en un lloc prop de Terol, pero ¿com podem saber aço?, puix molt facil, soles fa falta visitar el blog del mestre Agusti Galvis, per a descobrir, com el Sant, va estar en Morella per a reunir-se en el Rei Ferran I d’Antequera i en el Papa Lluna, segons l’Epistolari de Ferran I d’Antequera, els dies 10 i11 de setembre, i que d’alli va partir fins Saragossa( tambe se pot vore en l’articul de Galvis “Scrita en Çaragoça a VII dies de noembre del any MCCCCXIIII”, el princep Alfons comunica al rei Ferran que “Stant ir dimarts en la missa que maestre Vincent celebrave…”), podent haver parat en Terol, segons conta Galvis, o inclus en Alcanyis, d’a on encara hui en dia se conserva en nom de Serrania. Es contradictori, que Sant Vicent se declarara català, quant inclus el dia de la seua canonisacio, 29 de juny de 1455 per Calixte III, i que va ser escrita el 1 d’octubre de 1458 i firmada per Pio II, diu “in sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus“, i no el citat “et loquerefur in vulgari catalinico sive valentino“que atribuixen a la dita canonisacio.
He d’aclarir, que Sant Vicent es referia al Serrans aragonesos, pero aixina i tot, me pareix un poc desafortunat per part de Sant Vicent, referir-se a la seua llengua (la dels aragonesos), com una mescla de Català i Castellà, quant estes dos llengües son posteriors als parlars d’esta regio.

Per a acabar en lo nostre Sant vos deixe un verset de Vicente Clerigues escrit en 1832 dins del “Milacre practicat per el Pare Sen Vicent Ferrer en lo Cami que va des de la siutat de Lerida al poble de Baleguer… “4ª Desima de les Poesies “poesias que deben colocarse en las inmediaciones del altar, segun se acostumbra anualmente” i Citat per Constanti Llombart “Los fills de la Morta Viva” 1883 pag 206, i per JRivelles Comin “Bibliografia de la Llengua Valenciana” Tom IV pag 237, i pel Colectiu Pare Fullana ” Documents de la Llengua valenciana” 2009 pag 32.

El que ignore el valencia
calle el pico si pot ser.
I no es fique à bagiller…
si parlem ó no en cristià…

Este vers, tambe el cita Sanchis Guarner “Els Valencians…” pag 129, canviant-li l’ortografia.


Pero el testimoni que mes gracia me fa, es el de 1556, d’un humaniste valencià, Frederic Furio Querol, “
que se traduzca, si quieres, a la lengua hispana y puesto que yo he mantenido una polemica con un valenciano, que se vierta a vuestra lengua; sabes que en vuestra lengua no hay una diversidad menor que en la italiana. Gritarà, asi pues, Catalunya que ha sido mal traducida, porque en su opinion encontrara muchas cosas descuidadas, extrangeras, inadecuadas y completamente ajenas a los legitimos contenidos de la Biblia. Lo mismo diran Mallorca y Menorca, lo mismo Ibiza, pues el habla y la lengua de todos esos Reinos es comun con vosotros aunque os diferencieis en algunos extremos en el sonido, en la ponunciacion y en la apertura de la boca” Bononia sive de libri sacris in vernaculam lingua convertendis libri duo. Basilea. (traduït per Jordi Perez Dura i col. en Obra Completa, I, CNRS-Univesitat de Valéncia-UNESCO- Alfons el Magnanim, Valencia 1996, pag. 337) Aci tenim, una explicacio d’estes paraules, encara que podem detallar prou mes coses sobre elles.
En este document, es un apunt fet de les paraules que li diguera en son temps el mateix Giovani de Bologna (Bolona) en el que mante una disputa durant tot lo llibre. Es ell ( Bolona) el que li nega la traducio a llengües vulgars per tres raons:

  1. Les llengües d’origen (hebreu,grec i llati ) son intraduibles.
  2. El resultat es insuficient per tres raons, la seua pobrea, la variacio entre llengües semblants ( d’a on perteneix este troç, que parla sobre l’italià i el valencià), i la seua mutabilitat historica permanent.
  3. La no existencia de cap traductor de les tres llengües originals que conega al mateix temps les vulgars.

Pero seent que no, que se poguera demostrar que un valencià ( Frederic) escriguera estes paraules, despres d’haver discutit en atre valencià, no entenc com poden ser base de ningun certificat de unitat. Com afirma el pancatalanisme.
Anem puix a estudiar el text.
sabes que en vuestra lengua no hay una diversidad menor que en la italiana” es de sobra conegut que fins als anys 60 en Italia existien diverses llengües o dialectes, que van ser absorvides per l’italià pel proces de normalisacio. Existint encara hui vives moltes d’elles, que se van obrint pas ajudades pel nacionalisme de cada teritori. Es mes, se referix en tot cas a la llengua dels valencians o valenciana.
Gritarà, asi pues, Catalunya que ha sido mal traducida, porque en su opinion encontrara muchas cosas descuidadas, extrangeras, inadecuadas y completamente ajenas a los legitimos contenidos de la Biblia ” efectivament, Catalunya, no acceptaria mai esta traduccio, per que trobaria coses “extrangeras. Pero ¿no es la mateixa llengua?, ¿com pot pensar Catalunya que en eixa traduccio se troben coses estrangeres? L’unic raonament que trobe, es que no siga la mateixa. Podriem traduir al ocità, i passaria igual, o inclus a qualsevol dialecte de l’italià antic( Napolità per eixemple), o al frances, o simplement al aranes, o al castellà.
Lo mismo diran Mallorca y Menorca, lo mismo Ibiza,” o siga, igual passaria en Mallorca, Menorca i Ibisa.
pues el habla y la lengua de todos esos Reinos es comun con vosotros aunque os diferencieis en algunos extremos en el sonido, en la ponunciacion y en la apertura de la boca ” anem a vore, o siga, una llengua es igual, si se diferencia en alguns sonits, pronunciacio i en l’apertura de la boca ( article, per eixemple) aixina, l’Angles, el Frances, i el Català, son llengües comuns. Podreim citar mes, esport, petit, gaire, vacances… Ah, no, que l’home diu que la llengua dels atres Regnes, es comu, que podria no ser la mateixa, pero que es com la nostra, o siga com la valenciana.
En cert articul, sobre que es realment el valencià, ya vaig apuntar, que opina la filologia universal, sobre estos termes, i com no p
oden ser mai factors per a clasificar cap llengua.

Manco mal, que en Barcelona, en 1580 , just 24 anys despres,van reeditar un llibre de Onofre Povio, Tesaruros Puerilis, en el que se pot llegir en la seua portada “en lo prefent llibre fe contenen vocables curiosos de mòltes y diueríes cofes, en llengua Cathalana, y Valènciana
Es un tractat sobre les diferencies entre el Catala i el Valencià, diferencies demostrades per eixemple en la paraula palm de sastre, que segons explica el llibre,”es la distancia que n’hi ha entre la punta del dit gros i la pinta del menut de la ma estesa, que en Valencia 7 fan alna, i en Barcelona 8 fan cama. Mas hay diferencia
que huyt palms de Barcelona front set de Valencia“, pero este llibre va mes allà, no soles se diferencien els palms, i el resultat que en Catala se diu cana i en Valencià alna, tambe se poden llegir coses curioses com estes, de les medides (i no mesures) de terra “que es diu en Valencia, xem, i en Catalunya forc. Com podem vore, el nostre poble valencià, sempre ha defes l’autonomia de la nostra llengua, encara que sempre en tots els temps, hagen existit malentesos, o s’hagen comprat opinions, com la que el parlar valencià es lleig i que el Castellà en mes cult.

Es molt llamentable, que encara en els temps que corren, apareguen quadros d’estos en enciclopedies, pero mes llamentable encara en vore com els nostres politics estan en la majoria dels casos darrere d’estes manipulacions.

(continua)

Advertisements

Quant a Jose

Naixcut en Valencia, vaig ser criat en dos pobles dels que soles he arreplegat lo bo, encara que lo mal ha segut, per desgracia, lo que mes m'ha marcat. Done gracies als meus enemics, per que d'ells he deprés a rectificar els meus errors.
Aquesta entrada ha esta publicada en català, identitat, valencià. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a El català al Pais Valencià II

  1. Anonymous ha dit:

    Mentre mos desgastem rebuscant enciclopedies i mots alternatius, que fonamentin la diferenciació amb el català, la trista realitat es que al País Valencià la llengua esdevè minoritària, es diga com es diga, i està farcida de castellanismes. Es el gran triomf del blaverisme.

  2. La realitat es molt mes trista.
    Els valencians preferixen gastar el castellà pel fet de no saber ya ni quin idioma gasten. Resultat de sentir i estudiar un idioma alie al que han parlat tota la vida.
    Si be son innecessaris molts castellanismes, no manco heu son tots els catalanismes inculcats via politica en el nostre Regne.
    El dia en que triumfe la veritat, el poble tornarà a recuperar la seua llengua.
    Per cert, amb, fomentin, esdevé, triomf, mentre… son catalanismes innecesaris, aci tenim valencianismes mes que suficients per a no tindre que gastar cap galicisme alie com eixos.
    I el nom Pais Valencià, no es ningun nom historic com Regne, simplement es un invent pancatalaniste de finals de la dictadura.No el gasteu en este blog, per favor.
    El catalanisme i el actual govern son un cancer per al valencianisme, i per a la seua llengua.
    O depreneu el valencià, o millor seria que canviareu de comunitat.
    No volem que gent com tu des de Barcelona mos ensenye res sobre llengua, ¿acas heu fan des de Anglaterra en el català?
    Deixeu el valencià i a Valencia en pau.

  3. Billyjoe ha dit:

    les cites les vaig traure del foro de la pjv i son del usuari Valencianesch yo assoles vaig copiar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s