¿Quina diferencia n’hi ha? II

En vista de que a molts los va agradar l’anterior articul, i aprofitant que Mikèl Garau m’ha enviat una poesia molt bonica, m’he decidit ha fer una segona versio d’este ¿quina diferencia n’hi ha? per a que aixina se puguen vore totes les diferencies de les diferents llengües de l’Antiga Corona d’Arago, que si be està el Català, tambe conviu en el Valencià, Mallorquí, Aranes, Occità, Aragones Septentrional o Fabla, Turolens, Fragati, Litera, Tortosi i com no Castellà o Espanyol, per ser ademes esta llengua oficial en totes les comunitats.

Passem puix a la poesia en qüestio, que no es atra que esta…

En Castellà/ Espanyol seria aixina:

Dímelo tú

Dime, como convencer a las nubes

que, agarradas a los collados

se resisten a partir hacia otras latitudes,

reniegan de su condición nómada;

cómo separo el lado invisible

de una frase dicha

que no emplea
adjetivos de la afonía táctil

de un amor no correspondido.


Como hago para filtrar


tu fresco oleaje de tus abrasadoras miradas de sal,


y el cansancio del titubeo


hallar hervor donde el humo lo cubre todo, ahoga.


Cómo compulsar una utopía, explicame,


cuando su semejante eyacula ceniza,


está yermo de aliento, se apaga


nada más escuche el aleteo de la noche;


cómo coso caricias sin agujas


y enhebro agónicos besos en anhelos.

Dime, quién mejor que tú.

Anónimo

En Valencià:



Dis-m’heu tu

Dis-me, com convencer als nuvols

que, agarrats als tossals

es resistixen a partir cap a atres latituts,

reneguen de sa condicio nomada;

cóm separe el costat invisible


d’una frase dita

que no ampra adjetius

de l’afonia palpable

d’un amor no correspost.

Com faig per a filtrar

ton fresc onage de tes abrasadores mirades de sal,

i en e
l moment del titubeig

trobar bollida a on el fum heu cobrix tot, ofega,


com compulsar una utopia, explica’m,

quan son semblant eyacula cendra,

està erm d’ale, s’apaga

nomes escolta l’aleteig de la nit;

com cusc caricies sense agulles

i enfile agonics besos en anhels.

Dis-me qui millor que tu.



En Mallorquí:

Dimhó tú

Diguêm com convèrsa a n’es niguls

que, aferrads a n’es putxos


no s’en vòlen anà de cap altra banda,

renegand de sa séua normal pastura;

com separ es costad invissible


d’una frasse féta


que no empleya adjetius

de s’eufegó paupabble


d’un amó no atês.

Com eu fatj per filtrà


es frêsc oratje de sas téuas encesas uyadas de sal,


y en mitj d’es cansament de si gos no

trobà coratje avon es fum eu tapa tot, eufega


Com donà fe d’una utopia, espliquêm


cuand es séu bessó escup cènra,


sensa esperit, s’apaga


domés sentí baxa sa boira de sa nit;


com cus moxonías sensa guyas


y enfil béssos eufegads dins desitjos.


Diguêm, quí milló que tú.

Aragones Septentronal o Fabla:

Dízilome tú

Dizme, cómo combenzer as boiras

que, agarrapizadas t’os cuellos

se’n repuntan rancar enta belatras
latituz,

reniegan de lur coral nomada;

cómo desparto ro costau simbistero


d’una mazada dita


que no emplega pas alchetibos


d’a ronquera tautil

d’una aimor no correspondíu.


Cómo foi ta tresminar

o tuo fresco botinache d’as tuas rustideras güelladas de sal,

y en a cansera d’o dandalo
trobar bullida

do ro fumo lo zaboya tot, orchega bi.


Cómo concuadrar una utopía,


esplanicame,cuán o súo otri eyacula zenisa,


yé enlastrau d’aliento, s’amorta


malas que ascuite l’ aleteyo d’a nuei;


cómo cuso morisquetas sin d’agullas


y enfilo anguniosos pochóns en angluzias.


Dizme, qui millor que tú.

Aragones Oriental:

  • Literà

Díu me güe tú

Diu me, cóma combencé a les núbels

que, agarrades als colls

se resistisen eixí ent’antres latituts,

reneguen de sa condició nómada;


cóma separo lo costat imbisiblle


d’una frase dita

que no empllee adchetibos


de l’afonía táctil


d’un amó no correspongut.


Cóma fay pa filtrá


lo teu fresc oleache de les teues abrasadores mirades de sal,


y en lo cansamén del titubeo


trobá bull agón lo fum u cubris tot, aufegue.

Cóma compulsá una utopía, espllíque’m,

cuán lo seu semeján eyacule cendra,

estigue erm d’alén, s’apague


brenca més ascolte l’esbolastreo de la nit;


cóma coso caricies sen agulles


y enfilo agónics bessos en anelos.


Diu me, qui millô que tú.

  • Fragatí

Díu me u tú

Diu me, cóma combencé als nugols

que, agarraes als colls


se resistisen així cap altres latituts,


reneguen de sa condició nómada;


cóma separo lo costat imbisiblle


d’una frase dita


que no empllee adchetíus


de l’afonía táctil


d’un amó no correspongut.


Cóma fach pa filtrá


lo teu fresc oleache de les teues abrasadores miraes de sal,

y en lo cansanci del titubeo


trobá bull agón lo fum u cobrís tot, eufegue.


Cóma compulsá una utopía, expllíque’m,


cuán lo seu semellán eyacule cencia,

estigue erm d’alén, s’apague


mica més escolte l’aleteo de la nit;


cóma cuso caricies sense agulles


y enfilo agónics bessos en anelos.


Diu me, qui milló que tú.

  • Turolens

Díu me u tú

Diu me, cóm combencí als nugols

que, agarrades als colls

se resistisen ixí cap atres latituts,

reneguen de sa condició nómada;


cóm separo el lado invisible


d’una frase dicha

que no emplee
adjetibos

de l’afonía táctil


d’un amó no correspongut.

Cón fach pa filtrá

lo teu fresc oleache de les teues abrasadores mirades de sal,

y en lo cansanci del titubeo

trobá bull agón lo fum u cubrís tot, aufegue.


Cómo compulsar una utopía, explíque’m,

cuán lo seu semechán eyacule ciandra,

estigue erm d’alén, s’apague


pont més escolte l’aleteo de la nit;


cóma coso caricies sin agulles

y enfilo agónics besos en anelos.

Diu me, qui milló que tú.

Occità:

Diga-o-me tu.

Diga-me, coma convéncer als nívols

que, presas als còls

se resistisson
a partir cap a autras latituds,

renèguen de la siá sòrta nomada;


cossí separi lo costat invisible

d’una frasa
la mencionada

qu’emplega pas
adjectius

del afonia tàctil
d’un amor pas revengut.

Cossí fau per filtrar


lo tieu fresc onatge de las tiás abrasadores ensajada de sal,


e la cansadera del titubeig


trobar borís ont lo fum lo cobrís tot, estofa.


Com
a compulsar una utopia, explica-me,

quand sieu semblable ejacula cendrosa,

es erm d’alen, se apaga


res mai pas escote lo aleteig de la nuèch;


cossí cós carícies sens agulhas


e enfili agònics de potons en desirs.


Diga-me, qui melhor que tu.

Aranés:

Ditz-m’ac tu.

Ditz-me, coma convéncer as nívols

que, prenudes as còthi

se
resistissen a partir cap a autes latituds,

renèguen dera sua sòrta nomada;


com separi eth costat invisible

d’ua frasa
era mencionada

que non emplegue
adjectius

deth afonia tàctil


d’un amor non corresponut.


Com hèsqui per filtrar

eth tòn fresc onatge des tues abrasadores sajada de sau,


e era cansadera deth titubeig


trobar borís a on eth hum lo corbís t
ot, estofe.

Coma compulsar ua utopia, explica-me,


quan sòn en tot semblar ejacula cendrosa,


ei erm d’alend, se apaga


arren mès non escote eth aleteig dera net;


com cós carícies sense agulhes


e en·hili agònics punets es desirs.


Ditz-me, qui melhor que tu.

Tortosí:

Dis-meu tu

Dis-me com convencer als núvols que, agarrats als serrals se resistixen a partir cap a atres latituts, reneguen de la seua condició nómada; com va separar lo costat invisible de una frase dita que no utilitza adjetius de la afonía tàctil d’un amor no correspongut. Com faig per a filtrar lo teu fresc oleatge de les teues abrassadores mirades de sal, i en lo cansanci del tibuteig trobar bulliment a on lo fum ho cubrix tot, ofega. Com consultar una utopía, explica’m, quan lo seu semblant eyacula cendra, está erm d’alè, s’apaga res mes escolte l’aleteig de la nit; com cos caricies sense agulles i enfilat agonics besets en anhels. Dis-me qui millor que tu.

I com no, Barceloní estandard o Català modern:

Digues-m’ho tu.

Digues-me, com convèncer als núvols


que, agafades als colls

es
resisteixen a partir cap a altres latituds,

reneguen de la seva mena nòmada;


com separo el costat invisible

d’una frase
l’esmentada

que no empra adjectius

de l’afonia tàctil


d’un amor no correspost.


Com faig per filtrar


el teu fresc onatge de les teves abrasadores mirades de sal,


i el cansament del titubeig


trobar bull on el fum el cobreix tot, ofega.


Com compulsar una utopia, explica’m,


quan el seu semblant ejacula cendrosa,
és erm d’alè, s’apaga

res més no escolti l’aleteig de la nit;


com cós carícies sense agulles


i enfilo agònics petons en anhels.


Digues-me, qui millor que tu.

Com podem comprovar una volta mes, les diferencies entre les diverses llengües son prou grans, i es que dins de la Corona d’Arago, des de el seu principi se separà clarament la cultura i llengua dels diferents Regnes i Principats (Comtats)

Es mes, en les seues diferencies estàn inclus els pensaments i sentiments que han forjat a cada habitant d’ells, seent tant diferents uns d’atres com els seus parlars. Per lo que seguixc sense entendre quina necesitat te ningu de caudicar baix l’atre pel simple fet economic que aixo du. Seent mes que un simple parlar un sentiment que forja a les persones i les unix dins d’un mateix sentiment d’esperança i dignitat.

Prou han lluitat els nostres antepassats per a conseguir i mantindre la nostra llengua, prou hem lluitat per recuperar lo que mos han furtat i mantindre encesa eixa flama de esperança que mos ilumina en els moments mes foscs brillant tant en Primavera com en estiu per tots els punts del nostre Regne.

Si be es cert, que forem una Corona, i que dominarem tot el Mediterraneu, tambe heu es que donat el moment mos unirem a Espanya, i que sempre hem espentat el carro com si de machos se tractara. Per tant si mos respectem i mantenim intactes les nostres diferencies ajudant-mos des del respecte i la germanor qui no diu que una volta mes tota la corona puga ser de nou el motor que necesita hui en dia la nostra, cada dia manco aprecia nacio.

¿qui no ha vulgut ser mai membre d’una nacio prospera? ¿quin significat te recluir a tots dins d’un mateix pot per simples fets naZionalistes i radicals d’uns pocs governants que no busquen mes que el seu propi benefici?

Sigam d’una volta germans, com heu son els demes europeus i respectem les nostres llengües com heu fa la mateixa Europa i la nostra Carta Magna.

  • En este treball, he d’agrair la llabor de molta gent per la seua traduccio, i pel seu treball. A Mikel Garau (l’articul se podria considerar teu), Teresa Puerto (sempre en lluita i apoyant als jovens), Rudy (¿ t’he dit que eres un tio sensacional?), Veronika (lluitant en les terres de l’Ebre),Nacho (una volta mes gracies ) i molts mes, que m’han ajudat, pero no volen ser citats. A tots gracies de tot cor.
Advertisements

Quant a Jose

Naixcut en Valencia, vaig ser criat en dos pobles dels que soles he arreplegat lo bo, encara que lo mal ha segut, per desgracia, lo que mes m'ha marcat. Done gracies als meus enemics, per que d'ells he deprés a rectificar els meus errors.
Aquesta entrada ha esta publicada en Corona d'arago, diferencia valencià catala Baleà, llengües minoritaries. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

16 respostes a ¿Quina diferencia n’hi ha? II

  1. Anonymous ha dit:

    I en andalús com seria?

    (per cert, totes les paraules diferents entre la “versió” barcelonina i la valenciana són igualment catalanes, excepte les faltes d'ortografia.
    Tan correcte és tossals com colls.

    La “versió” mallorquina és una solemne bestiesa.

    Espero la versió andalusa 🙂

    “Disme, como convensé a la núe
    que, agarrá a lo coyao….

    Quién puede negar que el andaluz es un idioma distinto al castellano y que proviene del árabe??? nadie !!!!

  2. ¿En andalus? Quant se separe del castellà igual que heu va fer el Català de l'
    Occita a finals del sigle XIX, buscaré a un filolec (com els que m'han fet les diferents traduccions) i li heu preguntare.
    En quant a les faltes d'ortografia voldras dir del Catala, es normal, ¿que sap un quimic de filologia?
    Yo no tinc la culpa de que Pompeu inventara i rectificara al seu antoix les paraules de lo que hui es el català.
    Com no tinc tampoc la culpa de que se basara en gran part en els classics valencians.
    Es lo que te inventar una llengua.

  3. Anonymous ha dit:

    José, no tens ni idea de valencià!

    filolec és filòleg, antoix és un castellanisme, que és què, classics porta accent, es porta accent, catala porta accent, te porta accent, voldras porta accent, occita porta accent etc etc etc

    Per cert, boníssim això que el català es va separar de l'occità el segle XIX, segurament deus saber el dia i l´hora i com es va posar tothom d'acord per fer-ho…suposo devien esperar les dotze de la nit :)))

  4. Anem a vore, el que tu sapies o escrigues catala, no te dona ninguna rao per a opinar sore el valencià.
    Per primera, el valencià te dos sistemes o normes diferents, les Normes del Puig, en la que no existixen accents a no ser que siguen diacritics, i la versio revisada, que du els accents pareguts al català o al castellà (agudes, planes, esdruixoles …).
    Yo sempre gaste les Normes del Puig.(com pots vore no existix cap paraula que siga catàla, ni occíta, ni classícs…)

    En quant a lo de filolec, si tingueres un minim de coneiximent, sabries que el valencià transforma les consonants llatines en certes paraules i ocasions, obtenint aixina les següents variacions:
    – Catologum——-Catalec.
    – Philologum——Filolec.
    – Prologum——–Prolec.

    Ademes ( a on tu gastaries els castellanisme “a mas a mas”), he de dir-te que la paraula antoix es valenciana com aixina heu demostra Josep Escrig en el seu diccionari de 1887, ans de que el català ne tinguera uno. http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/09256107699870540757857/ima0170.htm

    Que, no porta accent, i en cas de dur-ne seria tancat no obert. Obert soles existix en el català modern.

    I en quant a lo que tu pretens, dir-te que en 1891 el 31 de Març per a ser-te mes correcte (no se l'hora, heu sent) Pompeu Fabra, Jaume Massó i Joaquim Casas declaren en una entrevista en “L'AVENÇ” que “una ortografia comú per a català, valencià i mallorquí es impossible perquè és contra natura” I mes tart (1930), el mateix Pompeu en una carta a la Castellonenca (els que feren les famoses bases del 32) els avisa “el que aneu a fer és molt arriscat”. Com pots vore, el que sapies o no catala no te dona cap fondament per a criticar el valencià.

  5. Anonymous ha dit:

    A banda d'alguna petita errada, el teu català -en la seva variant valenciana- és bastant correcte. Els meus cosins parlen com tu

  6. No se realment que vols dir.Puix yo parle una llengua independent de la catalana que conta ademes en un sigle d'Or.
    Per cert, per a ser la mateixa llengua, tens prou faltes per a escriure en occità.

  7. Anonymous ha dit:

    José, em sap greu que no parlis la mateixa llengua que jo mateix, Aisuas March (de familia barcelonina), Vicenç Ferrer ( del Maresme) o de tota la cort valenciana, que com molt bé saps feia servir la llengua standar de la Cancilleria Reial amb seu a Barcelona, tal com va disposar Jaume I. Tots parlem occità, menys tu que no saps ni què parles 🙂

  8. Anonymous ha dit:

    Sap que el traductor de Google identifica el seu bloc com escrit en català?

    La traducció des del català a l'anglès:

    http://translate.google.es/translate?js=y&prev=_t&hl=ca&ie=UTF-8&layout=1&eotf=1&u=http://aledua.blogspot.com/2010/05/salvem-la-memoria-historica.html&sl=ca&tl=en

  9. Fone ha dit:

    una cop mes un exelent articul, y una volte mes ses mosques vironeres fent voltes esquempant se seua bruto … en fi bona feine jose 😉

  10. Home, a mi tambe me sap mal, pero es aixina.
    Lo que yo no sabia es lo que tu me dius.Ausias March de familia barcelonina. Segons yo tinc entes,la familia de Ausias March, era de JAca i vingué en la reconquista. Es mes, ma rebre un solar en el Cap i Casal.
    Ademes, esta familia va estar sempre junt a la noblea Aragonesa. Seent el pare d'Ausias era el procurador de Alfons IV de Ribagorça (Alfons d'Arago i Foix u dels candidats al tro durant el famos compromis de Casp). En quant al nostre Sant, si no recorde mal, tambe en este lloc (el compromis de Casp) podem trobar una senya curiosa…” Consimilem literam idem domini depurari expedire mandrunt, in ydiomate valentino, parlamento generali Regni Valentiae …” Com pots vore crec que eres tu el que no sap lo que està parlant. I es una llastima que doctoreges d'eixa forma.

  11. En quant a lo de la traduccio del Google, es un fallo.
    Es mes com a prova te deixe l'enllaç del Google.CAT a vore si te pareix be que des de Catalunya se traduïxca esta pagina com a escrita en castellà.
    http://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=es&u=http://aledua.blogspot.com/&ei=CsDdSZ6UE4yZjAec5oSkDg&sa=X&oi=translate&resnum=6&ct=result&prev=/search%3Fq%3Daledua%26hl%3Dca%26sa%3DN%26start%3D10
    Com pots vore, es la sort de escriure en una llengua minoritaria, que tots volen encasellar-te i ningu accepta a on.

    Per cert, perdona el retras, pero he estat fora uns dies.

  12. Ah, perdona Fone. Tio no he entes res, pero suponc que me dones l'enhorabona i tot aixo.
    Gracies germà.

  13. Anonymous ha dit:

    Ausiàs Marh era fill de Pere March i Elionor Ripoll i net de Jaume March I (1300 – 1375), Senyor d’Eramprunyà i Albalat, i cavaller de Sant Jordi, fill de Pere March lo Prohom i Maria. Pare dels poetes Jaume i Pere March, nascut a Barcelona l'any 1300. De Jaca res de res!

  14. Anonymous ha dit:

    Sant Vicenç Ferrer era fill del notari Guillem Ferrer, de Palamós i de Co nstanza Miquel, procedent també de la costa Gironina

  15. Anem a vore, degut a un viage, no he pogut respondre't ans, pero te vaig a respondre als dos mensages:

    *Sant Vicent

    Aci tenim un problema, puix des de fa molts anys, els anglesos el acomoden a William Ferrer Noble Britanic casat en l'espanyola Constanza Miguel com a pares del Sant. Deuries aclarir un poc les senyes, per que no he llegit mai aixo. Si vols te deixe la biografia en angles.

    *Ausias March

    Si vols continua atent al blog i voras, com del Ausias al que te referixes ad este se'n van com a minim uns vint anys. Ademes, es un estudi fet en Barcelona. No te desperdici,pero com comprendras no vaig a desvelar-ho tot ara.
    Te deixe en lo que ya t'havia dit, la familia March be de Jaca.

    Per cert, ¿d'a on son els pares de Montilla i Carod? per que parlen prou be el catala,¿no? No entenc que te que vore d'a on siguen realment els pares de cada u. Si inclus molts catalans han reconegut escriure en llengua valenciana, separant-la aixo si de la catalana. Per eixemple Onophre Pou.

  16. Billy ha dit:

    Jose encara estic de vacacions, pero tornare pronte.Als amics panquis assoles dir-los una coseta.
    El pancatalanisme imperialista no es benvingut a Lo Regne. Si vosatros voleu ser catalans mosatros volem ser valencians i res mes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s