Les barres d’Arago II

Ya fa un temps vaig dedicar un articul sancer a les barres d’Arago, es mes, fa un poc manco vaig fer atra mencio sobre elles en l’estelada i Cuba, a on vaig mantindre una disputa en Quico Ventalló.

Puix be, ara un temps despres, i degut a que no me cabia en un mensage tot lo que tenia i lo que podia demostrar, me decidixc a escriure este articul, que de fet, ya avise que no va a ser del gust de tots. Es de veres que existixen teories per a tots els gusts,i tambe heu es que moltes d’elles sonen mes a conte que a llegenda encara, pero no es just desestimar cap teoria pel simple fet de no voler acceptar-la. Aixo podria ser un poc mes que una simple manipulacio. Aixina que anem a vore alguns casos.

Existix una llegenda que parla que les barres roges sobre fondo groc representen les polaines ensanguinades de la Creu de Jesucrist, i es per aixo que va ser un simbol cristia conservat en el Vatica. Pero per a contrarestar aço existix un llegenda que diu que el Rei Pere El Catolic en 1204 va anar a Roma a que el Papa Inocenci III el coronara Rei. L’escrit diu aixina “fue a Roma para ser coronado rey y assi lo fue por manos de Inocencio III (…) le concedió que él y los sucesores d’el llevasen delante del papa la vandera de la Iglesia con las armas de Aragón que son de colores amarilla y colorada” Marineo Sículo, Lucio: De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V .Zaragoza 1509.. T.3, Fol.XXV II pero ad este text li seguix aço en la mateixa fulla “… a este mismo tiempo(…) el rey don Pedro salió de Roma con su exército puesto en orden y vino contra don Simón: al qual venció”. No cal ser molt bo en historia per a saber, que Simo de Monfort era ortodox i defensor d’Inocenci III i que ademes va guanayar al Rei Pere II( i resultant ademes mort este ultim). Aixo si no recorde mal va ocorrer en la Batalla de Muret ( 12 de setembre de 1213) Imediatament despres de la seua ¿coronacio?. No pareix una font molt fiable, la veritat.Ademes, mira lo que diu sobre Ramon Berenguer i els seus signes … “Dio assi mesmo luego el Conde Don Ramón sus insignias a los grandes pueblos de Aragón que se las demandaron; y también las Armas de San Jorge que eran del Principado de Barcelona (sic) dioles assi mesmo las cuatro cabezas de moros y en medio una cruz colorada en cuya virtud avia vencido a los moros y muertos sus reyes. Cuando se caso con doña Petronila tomó por fuerza d’armas a Tortosa, Fraga, Miqueça y Miravete, muertos los reyes dellos; cuyas cabezas juntamente con la señal de la cruz figuran en el escudo “.No se,pero esta historia yo no l’he estudiat aixina. ♣ Es curios, pero este Lucio (que no te res que vore en el cuiner), va ser capellà i croniste de Ferran el Catolic, i mestre dels fills dels nobles de la cort. ♣Heu deixe com a senya,mes tart podrem fer memoria sobre este fet).

<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm }Pero en dietari del capellà del Rei Alfons el Magnanim se relata este fet “fos coronat e consgrat per papa Ignocent I terç, en la ciutat de Roma , en l´any MCCIIII , e lo dit papa lo feu ganfanoner , per a ell e tots los reys de Aragó qui apres vindran” dec reconeixer que este mateix testimoni apareix publicat tambe en la Historia Poncificali Católica (Barcelona 1606)



Pero aixo no es tot, existix tambe com tots sabreu una llegenda sobre l’origen de les barres, llegenda que ha segut ya inclus desestimada pel pancatalanisme, per que esta se cau pel seu propi pes. Si efectivament i com tots sabeu m’estic referint a les barres de Wilfred
. I este ha segut el mit mes repetitiu de tota l’historia de Catalunya. Un mit, que se forjà possiblement en la cort de Pere el Ceremonios, i dic possiblement, per que no m’atrevixc a dir-ho en total seguritat. Pero es de sobra conegut que fon el mateix Pere el Ceremonios (1336-1387), el que començà a gastar estes fabules. Per lo que be podria ser esta (l’historia de Wilfred) un comte o una historia que va recorrer els corredors del Palau durant estos anys, i els venidors. Encara que no apareix relatada o escrita la citada historia fins al 9 de Novembre de 1420 dins del mes que qüestionat Llibre dels Feyts de Catalunya de M.Bernat Boades (dic mes que qüestionat per que podria tractar-se d’una falsificacio feta per Joan Gaspar Roig i Jalpí pel 1673), que be podria haver segut, tambe, escrit dins la mateixa cort pero uns sigles despres. Puix com diu el seu prolec, una copia va ser enviada a Sicilia per la Reyna de Napols i Infanta d’Arago Joana de Tastamara en 1488 ♠ ( Marque este fet, per que considere que tambe podria haver estat este llibre o copia (si fora del tot cert) en la biblioteca dels Reis d’Arago).

Poc despres esta historia (la de Wilfred) es narrada per Francisco Diago Historias de los victoriosísimos, antiguos Condes de Barcelona (1603) . I per Narcís Feliú de la Penya i Farell en Anales de Catalunya (1709). I per Pujades, Campillo, Beuter (al que se li va atribuir l’invent), i molts mes entre els que cap destacar a Francesc Xavier de Gama en la seua obra Adarga Catalana (1753). Lo que a pesar d’haver-se repetit durant mes de cinc sigles, no deixa de ser una simple llegenda, inventada possiblement com be he dit ans dins la cort aragonesa de Pere el Ceremonios.

Possiblement d’aci el fet de que tant ell com els seus descendents (sobre tot a Marti l’huma,i a la seua dona Na Maria de Lluna).

I es que l’orige de les barres sempre ha segut un assunt pendent dins de Catalunya. ¿Com si no, anava a ser manco per al pancatalanisme? Yo pense, que està prou clar este fet. I fullejant ademes en una obra llegendaria com es la Adarga Catalana de Francesc Xavier de Gama i Duràn , podem trobar primerament que fa referencia a les barres de Wilfred com a un fet verdader, pero no troba en ningun lloc la possible donacio d’estes per part de Ramon Berenguer IV durant el casament, “pues no hay capitulo que tal diga en los que originales exiften de dicha, union en el Real Archivo de. mi cargo “. Clar que no existixen, ¿com un Comte al que en ningun moment se’l menciona com a Rei, si no com a Princep consort impon en el Regne d’Arago el seu escut?

I es que durant estos anys se solien esciure moltes nobeles i no es gens “cientific” recorrer ad estes per a fer estudis serios. I manco tenint en conte que existien mestres dins de la Cort com ♣ Lucio i que existien llibres com el de ♠ Boades en les seues biblioteques. Per lo que devem de ser mes cuidadosos en els texts que gastem per a demostrar certes teories.



En quant a la llegenda de que les barres representen a les polaines de la Creu de Jesucrist, no m’he oblidat, pero he pensat que millor guardar-ho per al final. , i quin final.

Puix resulta que entre 1392 i 1395 Joan de Montsó del Orde de Predicadors e entre los Metlres de Teologia minim e indigne Proffesor, va traduir al catala els sermons de Sant Bernat, i en el seu prolec, dedicat al futur Rei Marti l’huma, descriu aixina l’orige de les barres…
pens quels vostres predecessors de la casa de Arago aygen preses IIII barres vermelles per llurs armes é devisa de senyal que puguen dir que les IIII barres fustes ho bastons de la creu de Jhesucristporten per senyal en lo lur cors segons que deyja Sent Pau de sí metex. Et notats la feeltat d’aquesta casa gloriosa en ço que aquestes barres vermelles no les porten sens propria signifncacio, cor aur significa la preciositat d’l’Asgleya catholica é perço axi d’ella axi com de preciosa Reyna parlava á Deu lo Psalmiste dient: Estich la Reyna, ço es l’Asglesia, á la toa dreta part ab vestidura d’ aur cert es la vostra gloriosa casa pesa ser barres vermelles en camp d’ aur cor tot lo seu poder en especial á posat en proteccio é deffensio d’ l’Asglesia catholicaCrec que es prou aclaridor, les barres son el signe de Jesucrist, i el dorat el de l’iglesia. Per tant be podria ser cert la donacio que li feren al Rei Sancho. Es prou normal, que el dit frare ensenyara al Futur Rei el verdader orige de les barres, sobre tot tenint que sentir tots els dies en la cort la llegenda de Wilfred.

Ademes, vaig a dir una cosa…

¿Algu coneix este escut?



Si efectivament, es el de Salamanca…. I du… ¡ la quatribarrada!

Pero… ¿per que?

No,… no la va conquistar cap catalaniste. Pero existixen dos versions.

  • La primera versio seria que en 1110, el Comte Vela II Infant aragones, va repoblar Salamanca, donant-li les barres de la Corona lliure d’Arago.

  • La segona versio seria que l’escut du les barres referides a l’Universitat, que naixcuda pel 1200, feya constar en elles la relacio que mantenia en el Pontificat.

En fi, ya ne tenim un atre. Me’n vaig a la piscina, que crec que hui meu mereixc.

Rudy espere que a tu i als amics de FACAO vos agrade este articul.

Advertisements

Quant a Jose

Naixcut en Valencia, vaig ser criat en dos pobles dels que soles he arreplegat lo bo, encara que lo mal ha segut, per desgracia, lo que mes m'ha marcat. Done gracies als meus enemics, per que d'ells he deprés a rectificar els meus errors.
Aquesta entrada ha esta publicada en Aragó, Aragones, Banderes, Corona d'arago, escut, falsetats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

16 respostes a Les barres d’Arago II

  1. Quico Ventalló ha dit:

    José, les llegendes només són llegendes. Només podem considerar fets històrics aquells que podem verificar documentalment amb bases sòlides.

    El que dius que un comte no pot imposar els seus símbols a un regne, no és ben bé així. Pel fet que unterritori s'anomeni ell mateix regne o imperi no presuposa que tingui més poder que una república, comtat, ducat etc.

    Per altre banda no s'ha de confondre la bandera quadribarrada que era el simbol del llinatge de la Casa de Barcelona, amb els simbols territorials que, en el cas de les terres estrictes d'Aragó eren unes altres…
    Per no allargar-me, millor et mires tota la documentació següent i si una cosa no estàs d'acord ho dius:

    http://ca.wikipedia.org/wiki/Bandera_de_Catalunya

  2. Clar que si, tin en conte que el catalnisme ha reconegut com a falsa la llegenda de Wilfred en els anys noranta. ¿que te fa pensar que les atres bases solides siguen verdaderes i les meues no?
    En quant a lo de l'imposicio, es aixina, i no heu dic yo, heu diuen els historiadors i investigadors, manco els catalans. Ademes, el Regne d'Arago,es Regne reconegut inclus pel Vatica, mentres els Comtats heu son per perteneixer a França, i declarar-los França aixina fins al tractat de Corbeil, quan els reconeix com a Comtats Arago.
    Com pots vore,yo no m'he inventat res. En quant a la font que m'has donat per a comprovar coses, deixa molt que desijar.
    Demostrar coses mijant la Wikipedia, es com diu un bon amic meu com vore la Chaqueta Metalica i dir que has estat en Vietnam.

  3. Per cert, Quico, si realment fora la bandera quatribarrada el simbol del llinage de la Casa Barcelona… ¿Com va arribar a Salamanca?

  4. Quico Ventalló ha dit:

    José, caldria saber quan es va dissenyar auqest escut de Salamanca i saber-ne el perquè de cada element. En tot cas el que sabem de la hipòtesi Vela, és el següent:

    L'origen exacte de les barres es desconeix, es creu que poden procedir de Vela Velázquez de Ayala, la història arrenca amb Vela Sánchez de Ayala, primer Senyor de Ayala. fill natural de Sancho Ramírez de Aragó, i d'una dama de la Casa dels Comtes de Barcelona. Per incompatibilitats familiars, va passar al servei del rei de Castella, Alfonso VI. Va ser un cavaller bizarro i valerós, que es va distingir en la seva lluita contra els àrabs, a qui va llançar de Alava i la Rioja. El rei li va recompensar els seus serveis, atorgant-li la Terra de Ayala. I segons compte la llegenda, caminant el rei per les terres de Ayala, Don Vela li va demanar que la hi donés i que ell la poblés. I alguns que li volien bé van dir “Senyor, háyala”, i va dir el rei: “Doncs, háyala” i per això va haver el nom de AYALA, i es va cridar Comte don Vela de Ayala, i poblada la terra de bascos i llatins, va morir i està sepultat en Santa María de Respaldiza.

    El seu fill, Vela Velázquez de Ayala, segon Senyor de Ayala, al morir el seu pare, va quedar com senyor de la Casa de Ayala el seu fill don Vela Velázquez. Aquesta donació es va realitzar en l'any 1.085. Don Vela va prendre part en la conquesta de Jerusalem, on va entrar triomfant el 15 de juliol de 1.099; pel que al seu escut d'armes de cinc barres vermelles, heretat de la seva mare, en camp d'or, va afegir una orla de cinc creus de Jerusalem sobre fons blau. Va reconstruir don Vela Salamanca i la va poblar en l'any 1.100, pensant-se que va poder deixar la seva empremta afegint a l'escut de la ciutat el seu propi escut d'armes.

    També s´ha de tenir en comte que l'àvia era Ermesenda de Foix i que per ser del llinatge de la Casa de Barcelona també usava la quadribarrada del disitintiu familiar.

    Per altre banda els reis aragonesos eren de la casa de Pamplona el senyal del qual era el vermell, mai la quadribarrada

  5. Veus, Quico ya comencem a entendre-mos, i mira que mos ha costat.
    Resulta que el dit infant era fill de Sancho Ramirez d'Arago( Curiosament el que va rebre les barres de ma del PAPA)
    Pero lo que mes m'agradat del teu recital es que una volta mes intentes explicar com una dona que no existix, dona un escut que no existix.
    T'explique.
    Segons tu, Ermesenda de Foix es Comtesa de Barcelona i yaya de Sancho Ramirez, Pero Resulta que la yaya de Sancho Ramirez Dona de Ramiro I li dien realment Gisberga i era filla de Bernat Roger de Foix, i que canvià el seu nom pel de Ermesenda quan se casà en Ramiro I, seent ademes la primera Reina d'Arago a la mort del Seu Marit,i va ser enterrada en el Monasteri de San Joan de la Penya.
    Mentres la Comtesa de Barcelona Ermesenda de Carcasona filla de Roger de Carcasona casada en Ramon Borrell va ser Comtesa de Barcelona (no reina d'Arago)quan va morir el seu marit, mare de Ramon Berenguer I i que ademes va ser enterrada en la Catedral de Gerona. I que ademes, en la seua tomba no te cap escut
    Es prou frecuent i ya s'està fent un poc sospitos el que s'hagen confos persones i s'asseguren plantejaments sense fondament.
    En fi, ya m'explicaras aixo de que la senyal de Pamplona era roja (suponc que es lo que significa vermell) quant sempre m'has dit que era blava i en la creu d'Inyigo Arista primer Rei de Pamplona en blanc.

  6. Quico Ventalló ha dit:

    José, enlloc he dit que Ermesenda de Foix fos comtesa de Barcelona.

    El que et dic és que la teoria que exposes és impossible

    Primer perquê no hi ha cap document que certifiqui aquesta donació ni cap document del Vaticà que en parli.

    Segon perquè el 1089 l'Esglèsia catòlica no tenia penó ni armes (no consten en cap document fins el XIII)

    El rei d'Aragó i Pamplona, Sanç Ramírez va infeudar-se ell i el seu regne a la Santa Seu el 1089 i, segons tu, hauria adoptat els colors del seu nou senyor feudal que serien groc i vermell. Que aquests eren els colors “ho demostrarien” dos frescos del 1247 on es veu el Papa amb un signífer que porta un conopeum amb aquests colors.[42](fig.1) i.[43] Els frescos són de la capella de Sant Silvestre reconstruïda al XIII,[44] és a dir, són posteriors a la visita a Roma que va fer el rei Pere el Catòlic, acompanyat per nobles catalans i provençals[45] per fer-se coronar pel Papa el 1204. En aquesta visita, el rei oferí al papa el seu emblema i aquest acceptà portar-lo ell i els seus successors.[46] No hi havia armes ni penó amb armes de l'Església catòlica anteriors al segle XIII i quan les van tenir no van ser palades sinó dues claus en sautor.[47][48] Els colors de l'església a l'edat mitjana era el vermell[49] i si fos certa aquesta teoria Navarra també tindria les barres en el seu escut en ser un emblema del llinatge. L'actual bandera de Roma, groga i vermella, va ser adoptada el 1860.[50]

  7. Primer no se lo que significa enlloc

    Segon, tu no creus en eixa teoria, per tant no vols reconeixer-la.

    Tercer, els colors de Pamplona no tenen el per que ser els mateixos que els de Arago, ya que Sancho Ramirez separà els dos regnes.

    Quart, l'iglesia sempre ha adoptat els dos colors, roig i dorat, encara que tu i molts no vullguen, no es un invent meu, simplement es una realitat, atra cosa es lo que tu vullgues o no vullgues creure, pero si vols pots visitar la pagina del vaticà o consultar en els seus archius i voras que no es cert aixo de que no va adoptar eixos colors fins al 1860.

    Quint, atra cosa es que tu no vullgues voreu, pero com be diuen molts documents de l'historia, entre ells Adarga Catalana de Francesc Xavier de Gama, estos colors han anat sempre units a l'iglesia i fon ella la que durant les creuades en Jerusalem i durant molts anys mes premiava a la fidelitat dels Reis i cavallers en estos colors.
    Si vols pots voreu tu mateix.

  8. Quico Ventalló ha dit:

    -No saps que significa “enlloc”?. La meva família valenciana sí i Vicent Andrés Estellés, un dels més grans poetes valencians del XX també:

    “No sap pilot, ni ho sap qui du el timó,
    el vent que fa, i segueixen per un
    antic costum els camins de la mar.
    Així vaig jo, com perdut en les hores,
    com navegant que busca far enlloc
    que el pot guiar; però la meua nau
    sent els embats dels vents contradictoris,
    i un cansament de fusta l'escomet.”

    2- em creuré la teoria si aportes algun document que ho demostri

    3- Sancho Ramirez pertany al llinatge de la Casa de Pamplona i per tant els seus simbols familiars són els de Pamplona. Els simbols terriotorials són una altre cosa.

    4- Fins el segle XIII no apareixen els colors groc i vermell i just després de la visita del rei Pere el Catòlic. Aporta algun document que demostri que existia el 1089. El que dius no ho pots documentar de cap manera

  9. Tu heu has dit, valencià, pero escritor de catala, no de valencià com molts atres que heu han segut en castellà. Per cert, ¿que vol dir escomet?. En fi, seent en català es normal que no entenga algunes paraules.

    en quant al 2, no tinc cap teoria simplement la vida mateix, i l'historia, yo no canvie res.

    En quant a Sancho Ramirez, soles dir-te que rep les barres del Papa i les assumix com a propies. No entenc el per que te que adoptar les de Pamplona.

    I per lo que dius sobre els colors Roig i groc, soles dir-te una cosa.
    ¿Pots aportar algun document que demostre que pertany a la casa de Barcelona anterior al 1300?
    Quant el dugues me comvenceràs.

  10. Quico Ventalló ha dit:

    José, tu potser no saps que vol dir escometre, però el valencià Sant Pere Pasqual sí:

    “Fets-vos atràs e no escometats de pendre la sancta creu, Pere Pasqual, Obres, i, 55”

    O altres valencians:

    ” Altra també | escometé | un metge prhom, Spill 5806.”

    ” Veu totes les gents molt tristes…, tots quants lo vehien no li deyen res…, com scometia algú no li volien respondre, Tirant, c. 126.”

    “Dreçà's en lo breç ab una gran alegria escometent de jochs al Fill de Déu, Villena Vita Chr., c. 86”

    ……….

  11. Quico Ventalló ha dit:

    En quant a Sancho Ramírez, doncs que és imposible que el Papa li donés la quadribarrada pel simple fet que l'any 1089 l'Església no tenia aquesta bandera ni aquests colors. De fet no té escut ni penó fins el s.XIII. El primer cop que apareix el roig o vermell i el groc en documents o referències plàstiques és l'any 1247, després de la visita del rei Pere el Catòlic a Roma, acompanyat per nobles catalans i provenzals, on donà els colors del seu llinatge al Papa i així aparèixen per primer cop en un conopeum en els frescos de la capella de Sant Silvestre de Roma

    Totes les referències que demanes les pots trobar aquí:

    http://ca.wikipedia.org/wiki/Bandera_de_Catalunya

  12. Quico, com sempre intentant demostrar lo indemostrable.
    Anem a vore, que estos ilustres valencians gastaren escometre, no dona lloc a que hui en dia segixca viva esta paraula, ya que ha mudat a acometre, com tambe han mudat atràs per arrere,altra per atra, breç per braç… eslo que te parlar una llengua culta com es el valencià, com diria Cervantes, la mas dulce de las lenguas.
    Es lo que no te el catala, que un quimic va despendre tot lo que no li agradava del seu vocabulari per a agregar paraules d'atres llengües manco castellà.
    En fi, com pots vore existixen diferencies entre valencià i catala, i tu n'estas demostrant moltes.

  13. En quant a Sancho Ramirez, donchs atra paraula que en valencià ha mudat per puix (pos en la llengua parlada)
    Te vaig a ficar una coseta per a que deixes ya el tema per tancat.

    Sancho Ramirez, va anar a la Santa sede en 1068, per a fer-se vasall de Sant Pere. Fet que se va fer de forma oficial en 1089. Seent aixina l'unic Rei cristia de la Peninsula que tenia esta peculiar sutuació, quedant aixina tant el Rei com el Regne (Arago) baix la proteccio de la Santa Sede.
    I ara be lo bo. Segons esta teoria, i segons l'historia, els documents que expedia el Papa penjaven unes cintes de seda roges e fils d'or, que aprofitaven per a aguantar el sello del Papa. Aixina el Rei degue adoptar eixos colors en recort de l'especial vinculacio en la Santa Sede.(Estudi fet per Josep Sanchez, Enrique Martinez i Jose Miguel Carreras

    Com veus crec que ara ya està del tot clar.
    Ara te toca a tu provar que es mentira, ¿no?

  14. Quico Ventalló ha dit:

    José, et cito un poeta valencià contemporani que escriu “escometre” i dius que no es valencià, que és català; després et cito autors valencians del segle d'or que també escriuen “escometre”, per tant em de deduir que escrivien català (o valencià, que és el mateix per a tot el món menys per tu).

    “Acometre” no és altre cosa que un castellanisme de la gent sense estudis.

  15. Huy, m'has pillat, soc un analfabet sense estudis que se dedica a fotre, tens rao.

    Anem a vore Quico, yo no he dit aixo, eixe valencià al que cites escriu en català, com molts atres de mes prestigi han escrit ans en castellà.
    En quant als ilustres valencians als que m'has fet referencia, si, escrivien en valencià, per molt mal que te sapia.
    I te torne a dir que eixa paraula hui en dia no existix en valencià, ya no per que heu diga yo, un simple llaurador sense estudis, si no per que heu diu la RACV una de les uniques academies espanyoles que te el titul de Real, i que ademes es l'unica academia que ha segut reemplaçada pels politics.
    Pero… com tu be has dit en moltes ocasions ¿que te que vore el vot d'uns politics si el poble seguix seent fidel als seus principis?
    Aci tens l'enllaç a la paraula acometre, feta pels academics de la RACV que llunt de ser cantants o mestres de secundaria tenen un titul de catedratics.
    http://www.llenguavalenciana.com/diccionari/start?id=diccionari%3Astart&word=acometre&form-request=Consultar&setval=1&setcas=1
    Per cert, el dia que te vinga be, podem comparar els meus anys estudiant i parlant Llengua valenciana i els teus, segur que te trac per lo manco dos caps.

  16. Anonymous ha dit:

    Ho senc perque pot pareixer totalitari, pero donar corda a tipos com el Bufarró este que exigix en el seu blog que els tribunals respecten el sentiment d'una minoría separatista catalana i nega al mateix temps el sentiment majoritari del poble Valencià i intenta doblegarlo fent us d'eixos nateixos tribunals dels que reneguen es com convidar a Adolf Hitler a donar lliçons de drets humans.

    No fan falta tants arguments, primer tindrán que demostrar que existixen i desde quan.

    QUE NO sinyor “BUTIFARRÓ”.
    NI llengua, ni senyera, ni nació, ni independència, ni RES DE RES.
    Tot un bluf.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s