Per ad eixos Romantics…

Fa ya un temps vaig rebre una invitacio per al 26 Congres Internacional de Llingüistica i Filologia Romaniques que se celebrarà en l’Universitat de Valéncia del 6 al 11 de Setembre d’enguany.

Ni que dir que molts no han pogut accedir a fer la ponencia per rebre la dita invitacio el mateix dia en que se tancava la subscripcio. Suponc que seria un fet sense malicia fruit de moltes coincidencies desinteressades i sense anim de prescindir de ningu. Com que la Llengua Valenciana no tinga Seccio dins del Congres, per no ficar-se d’acort, segons cita textualment l’universitat, en quin es el nom que se deu de gastar (Catala-Valencià). O siga la primera llengua romanica en tindre un sigle d’Or, un segle ans que el frances, i dos que l’espanyol, no te cabuda en el Congres Internacional de Llingüistica, per que l’Universitat de Valencia, no sap si denominar Valencià o Catala a la nostra llengua. Eixa mateixa Universitat que fon la primera entitat que no va voler firmar les normes naixcudes pel consens del poble que foren les del Puig, i que per mig de Josep Guiaen eixos moments vicerrector de l’Universitat i encarregat de redactar els estatuts va tindre la poca vergonya de posar esta cita entre els seus articuls Com a institució pública, la llengua pròpia de la Universitat de València és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. Als efectes d’aquests Estatuts, hom admet com a denominacions seues tant l’acadèmica, llengua catalana, com la recollida en l’Estatut d’Autonomía, valencià.. El ¿per que?, perque com a membre del PSAM estava cabrejat per que els anteriors politics del seu propi partit i tot lo poble en general no acceptà la seua proposta d’unitat llingüistica i territorial de l’Estatut d’Elig. ¿No resulta gracios? La primera llengua romanica en grandea, de la que no soles van dependre catalans si no tambe castellans (Menendez Pidal) no te cabuda en el certamen de filologia Romanica per problemes politics naixcuts dins de la mateixa Universitat o importats des d’atra regio.

Pero lo mes gracios d’estes jornades es que la majoria dels ponents vinguts de diferents llocs del Mon son o pertanyen al IEC, i aixo es una sort per que aixina tindrem l’oportunitat de que mos expliquen als valencians moltes incoherencies que no comprenem.

Entre les mes importants podriem destacar la manipulacio de la nostra llengua per la seua part, seent com es el valencià una llengua independent i no tenint res que vore en la que ells representen. Per lo que podriem parlar d’un intent d’invasio llingüistica per part d’un Institut alie.Pero una incoherencia que trobem llamentable es el per que al nostre Regne i al seu Cap i Casal se li aplica un accent que no li pertany i que ademes no es el gastat pel poble valencià.

Per aixo voldria fer un chicotet estudi sobre els plantejaments a que se solen referir principalment tant el IEC com la seua sucursal valenciana AVLLc, creada pels politics.

Per començar, caldria referir que en la gramatica que va escriure Sanchis Guarner diu: Encara que la paraula València es pronuncia amb e tancada, convé escriure-la amb è i pot rimar amb les paraules cultes terminades en -ència. O siga, si el poble la pronuncia e, i l’ha escrit sempre aixina, i ademes sempre l’han rimat en les paraules acabades en -ència. Com en la frase Valencia es l’essència. Llavors ¿per que conve? soles trobe una resposta, per arrimar-mos al catala.

Tambe tenim un atre estudi sobre esta paraula, el que mos dona la sucursal del IEC en Valencia AVLLc: Presenta,sovint, la pronunciació amb e àtona. Però es recomana è per esser convengent en els altres territoris de parla comú. O siga, per que heu mana el IEC.

Pero es que si accedim al diccionari intern del IEC i escrivim Valencia mos apareixen dos paraules

  1. Valencià:

    1
    1
    adj. i m. i f. [LC] Natural de València o del País Valencià.

    1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a València o al País Valencià o als seus habitants.

    2 1 m. [LC] [FL] Dialecte occidental del català parlat al País Valencià.

    2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al valencià.
  2. València :

    f. [QU] [LC] Poder o capacitat de combinació d’un element mesurat pel nombre d’àtoms d’hidrogen, d’un metall alcalí o de fluor, amb què es combina un àtom del dit element o pel qual pot ésser substituït en un compost.

Lo de dialecte es un ensomi que tenen ells, per que està mes que demostrat l’independencia llingüistica del valencià, es mes heu diu el nostre Estatut, la Constitucio Espanyola, l’informe de llengües minoritaries KILLILEA i sobre tot ho reafirmen els representants del XVI Congres internacional de Llingüistica i Filologia Romaniques fet en Mallorca en 1980. Com be deya un cert dia un conegut meu (d’este blog que es prou famos), Lo que volen ser els valencians i la seua llengua no pot decidir-ho mai un grapat de politics anestesiats, simplement el poble.

Per cert, es un poc curios que se referixquen al nostre Regne com a Pai
s, mentres ad ells es denominen Principat. ¿No seria mes adequat denominar-se Pais Català?

La veritat, es que no entenc molt be els planteja
ments del IEC, ¿que vol dir Valéncia? ¿o es que no existix simplement per ad ells?



Pero de totes les definicions la que mes m’ha agradat es aquella de que es la forma antiga i per tant devem de respectar-la. Aixo es que me fa unagracia…

Pero anem a l’estudi cientific o millor dit serio.

Durant l’Edat Mija, es de sobra conegut que els escritors gastaven prou habitualment un guionet, paregut a un accent obert per a definir o millor dit per a fer constar que despres d’esta lletra be una N, este va ser el naiximent de la Ñ castellana, i este es el sistema que gastaven molts escritors durant l’Edat Mija, sobre tot els castellans, pero que era una gramatica compartida per molts idiomes. Aixina podiem trobar-mos lègua en conte de lengua ( Escalante), còfentits en conte de consentits (Sentencia donada per lo Rei en Jacme) algùa per alguna mateixa obra.

Existixen moltes obres en que Valencia s’escriu Valècia, que no es atra cosa que per a estalviar-se una N. Per eixemple tenim l’obra de Beuter Primera part d’la Historia de Valècia que tracta de les antiquitats de Spanya y fundacio de Valècia (Valencia 1538) ;Baltasar Pardo de Casta Batle general de Valencia Ara osats queos notifiquen i fan sabar de part de la SG Real Magestat la Reina (Valencia 1665) ;esta atra Rapsodia Funebre de Fray Marcos Salmeron (Valencia 1646); ademes apareix en l’obra mes famosa que te la llengua valenciana, el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell (Valencia 1490), en que apareix ademes les dos versions en que se solia escriure, la normal i l’abreviada. Un eixemple incomparable seria este, a on al final de la pagina en els ultims renglons podem trobar un fum de abreviacions.

I es que realment lo que han fet els catalans i els politics valencians en la nostra dolça i milenaria llengua no te perdo. Primer han fet desapareixer les seues arraïls, denominant catala tot lo que pogu
era d’alguna forma representar-nos, per a que acceptara el poble una possible dependencia Valenciana-Catalana, o en tot cas una possible similitut de costums i pronunciacions.



Pero u dels fets mes curiosos de la catalanisacio progressiva del Regne de Valencia es la substitucio dels toponims del nostre Regne, fet que se va dur a cap durant el franquisme, i sobre tot durant l’epoca de la transicio, epoca esta a on el catalanisme s’aprofità del poc coneiximent politics dels liders valencians per a introduïr dins del nostre Regne inclus una cadena illegal de Televisio, que soles per llei podia emetre en Catalunya, i que du mes de 25 anys emetent de forma illegal en lo nostre Regne.

Aixina, i buscant en les croniques i els diversos mapes antics, per ser estes les fonts de les que disponem, mos trobem en que la majoria dels actuals noms dels pobles valencians han segut canviats, per a adaptar-los a la nosmativa vigent. ¿S’ha vist en lo Mon cosa mes patetica que esta?. O siga, si en Valencia s’
escriu i se pronuncia d’una forma un nom des de fa mes de 800 anys ara, segons la normativa vigent, se canvia este i se li afig una T (Moncada), o Monserrat que possiblement podria ser un eixemple mes que demostrable d’eixa catalanisacio. Vejam si no, un mapa fet per Abraham Oertel en Ambers el 1603 titulat Valentiae Regnum inclos dins de la seua obra Epitome Orbis Terrarum i vorem com s’escrivia Monserrat aci en Valencia. Si un poble ha segut ric i reconegut mundialment pel nom original, com la normativa ho estima oportu, “per a ser convergent en atres territoris en que compartim llengua“(Paraules explicatives delIEC i de la seua sucursal AVLLC), canvien les Y per I (Llombay, Alcoy, Aldaya, Montroy…) I es que inclus en poblacions castellanoparlants en les que el nom del poble s’ha mantengut sempre en CH ara, per obra de Sant IEC i de la beata AVLLc se tranformen en X, una X per cert, que en valencià te els sons de “š <!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm }, ks i gz“(ad estos sons pertanyen el toponims Sax,Xativa…), pero mai el de “č ” que com en castellà li correspon a la CH, els eixemples mes significatius podrien ser Chirivella, Chovar, Chera, Chert…, que al aplicar-los la X en substitucio de la CH (per normativa aliena) crea errors en pronunciacions i de formacio.

Pero resulta un tant curios, que per ad atres noms, si vullguen reconeixer les fonts antigues, encara que estes estiguen en castellà, i mos trobem en que molts dels noms dels nostres pobles han segut canviats mes pronte al castellà que realment al valencià al que perteneixen.

Aixina podem vore en el llibre dels fets de Jaume I noms de pobles com ara Moncada(vore a set renglons del final).O en la cronica de Muntaner que apareix prou clar el nom de Llombay, encara que en una L pero acabat en Y, que ademes va ser la forma d’escriure’l fins a la transicio, i molts casos mes. O Alcoy recollit en la mateixa cronica(baix en el titul XLIV), pero en dos L de mes, i que va ser canviat com molts dels pobles en la transicio, com se pot comprovar en el mapa d’Oertel esposat un poc mes amunt. Atre mon que ha rebut el castic de la “Normalitzacio” es Elig, pero per a aclarir elnom real i el que ha adoptat despres, soles dir que es Elig, el nom en que se coneix esta ciutat des del sigle XV, despres d’haver tengut els noms de Illici(epoca romana); Elice(epoca goda); Elish(transcripcio Arab); Elche,Elch, Eltx, Elx (epoca castellana);Elx, Eltx, Eltg, Elg (principi epoca Aragonesa). Per lo que no es d’estranya que algun que atre “castellaniste” encara pertenga o haja pretengut en algun moment citar al poble en el nom de ELX en conte del valencià Elig. ¿Acas no es Puig i no Pux? ¿O tambe se dubta d’este toponim?



Es curios i maliccios este fet de canviar els toponims valencians per part del IEC, quant es de sobra conegut, que els seus no s’adapten a dita normativa. Un eixemple molt curios serien tots els noms començats en Mont. Puix es de sobra conegut, que estos de
urien de tindre la forma Munt com be diu la pagina de la GENCAT(no he pogut trobar el del IEC). Quedant aixina: Muntserrat, Muntblanc, Muntmaneu…

Es lo que sol passar quant entres en casa agena, que agranant atra casa se sol oblidar la neteja de la propia.

Mes li valdria a Catalunya mirar dins d’ella i de la seua llengua, deixant als valencians decidir sobre la nostra, que es patrimoni nostre i per tant mos sentim molt orgullosos de que siga nostra, valenciana i independent. En una academia que ademes de ser Real es del poble (Real Academia de Cultura Valenciana), no la que han creat els politics apesebrats de Catalunya en companyia de l’Universitat de Valencia (AVLLc), que va renunciar a estar en el consens de les normes del Puig o de la RACV . Pero que no va fer lo mateix quant va tindre l’oportunitat d’incloure la seua politica en la creacio junt als politics de la AVLLc.




Per si queden dubtes, mes li valdria al llector repassar un articul antic per a descobrir d’una volta ¿que es realment el valencià?

Es curios, com reconeix el decà de la RACV Vicent Lluis Simó i Santonja(que no ha segut convidat ni ell ni cap de la RACV al congres) el la seua obra ¿valenciano o catalán?, les següents afirmacions, com que “Desde el siglo XIII hasta el XX inclusive, el “valenciano” se conoce con este nombre, en periodos de auge o decadencia…” i un fet del que no podem renunciar “Hay unaminidad en los autores valencianos de los siglos XIV,XV,y XVI en llamar valenciana a su lengua…” pero lo pot ser que lo mes important resultaria que “Es curioso que haya sido el valenciano,entre las primeras lenguas hijas de Roma, casi pareja con la italiana, la que alcanzase un Siglo de Oro.“Tenint per tant la seua historia “La lengua valenciana en Ibero-románica, es decir, consecuencia de la superposición sobre un sustrato ibérico, del latín vulgary diversificada luego por elementos árabes, e influencias del castellano-aragonés i del provenzal.” I com be mos deya el Pare Fullana en diferencies dialectals en la Llengua Valenciana (1916) ” La nostra llengua (la valenciana) te vida independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfològica dende que s’emancipà de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant rigause d’aquells… que sostenen que el valencià es un pur dialecte:eixosno han llegit nostres clasics dels sigles XIV, XV, XVI i XVII.

Demanem per tant l’independencia que li correspon a la llengua valenciana, que com deya Julián San Valero en Temas Valencianos (1977), “nuestro valenciano, es un conjunto lingüístico constituido por elementos derivados básicamente del bajo latín hablado por todo el pueblo hasta el siglo VIII, enriquecido del VIII al XIII con arabismos y desde el XIII hasta hoy con catalanismos, provenzalismos, aragonesismos, castellanismos, etc…, con unos cultismos modernos y nuestras tendencias fonéticas, palabras y expresiones que ban desde el ibérico hasta los tecnicismos actuales, pasando por el visigodo, lenguas norteafricanas no arábigas, italiano y francés medieval o modernos, etc.” Seent aixina tant independent com puguen ser totes les seues germanes romaniques.

Una independencia que recull l’informe Killilea de Llengues Minoritaries sobre tot en la segona revisio feta pel Comite d’Esperts i datada el 11 de Decembre de 2008, o com no, en la Wikipedia Alemana, reconeguda per ser una de les mes equanims del Mon.

I com no aci teniu el Manifest de Ciutadans i Ciutadanes de la Comunita Valenciana firmat en la RACV per la gran majoria d’entitats i gent valencianista del Regne (o Comunitat) de Valencia.

En fi, espere que estos Romantics recuperen l’objetivitat dels seus antepassats i no se deixen convencer per les vils paraules del pancatalanisme. Tornant aixina a donar-li la rao al poble valencià, que no desija atra cosa que ser i parlar en Valencià.

Alli mos veem.

Advertisements

Quant a Jose

Naixcut en Valencia, vaig ser criat en dos pobles dels que soles he arreplegat lo bo, encara que lo mal ha segut, per desgracia, lo que mes m'ha marcat. Done gracies als meus enemics, per que d'ells he deprés a rectificar els meus errors.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura valenciana, identitat, llengües minoritaries, llengua valenciana, nostres clasics, romanç valencià, valencià. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Per ad eixos Romantics…

  1. Billy ha dit:

    Molt be contundent,com sempre.Tot eixe interes de unificar les llengues de la antiga corona d'Arago no pot respondre a atra cosa que no siga una anexio territorial de lo Regne, si no per que invertir tans dines en algo, ningu dona duros a quatre pesetes.

  2. Crec que estas en lo cert, Billy.
    Per cert, benvingut de nou a la lluita. Espere que vingues en les piles carregades, per que n'hi ha molt que fer. 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s