Barco a la deriva

Hem vixcut junts un fum de destrellatats, hem segut capaços de renaixer d’entre l’adversitat… pero seguim seent soles unes poques veus que, callades pel govern, lluitem sense cap ni peus front ad eixos delinqüents que amagats dins de bambolles sociopolitiques viuen de les subvencions i mos pategen el cul tots els dies de l’any.
Hem vixcut junts moments de Gloria, hem plorat quan a Lola li prohibiren fer-li al Pendo la prova del Polen. Hem vist com els nostres companyons, aquells que mes chillaven se’n han anat transvestint i venent-se al millor postor.
Hem segut capaços de fer d’una simple paella, l’acte mes multitudinari del nostre Regne, hem segut capaços de juntar-mos 500.000 valencianistes per a lluitar per les nostres senyes, hem vist com uns jovens han segut capaços de juntar mes de 300 persones en un sopar informal ple de valenciania.
Hem segut capaços de fer unes normes valencianes, a les que encara hui en dia seguim sense vergonya.
Hem segut inclus capaços de salvar la nostra senyera d’entre flames.
Pero tot aço s’ha esfumat…

Ara som un barco a la deriva, un simple joguet del que els nostres politics s’han cansat.
Som moneda de canvi, i sobre tot moneda electoral.
Les nostres senyes, aquelles per les que lluitarem en la Transicio, se veuen hui en dia mes amenaçades que mai. I mentres… seguim a la deriva.

Soc conscient que tots no hem fet lo que hem pogut, pero soc encara mes conscient de que en estos temps sobren les preguntes, sobren moltes respostes. Hem segut poble, hem segut Regne, hem segut nacio. ¿A on queda ara la nostra valenciania?… Espere que encara ne quede en un chicotet raco del nostre cor.

Veem tots els dies frustrats com els nostres fills son educats en català, com els mijos de comunicacio cada dia estan mes catalanisats, pero… no fem res.

I ¿per que no fem res? puix eixa es soles, si me permeteu, la pregunta que vullc deixar en l’aire. Eixa es sense dubte la pregunta que mos fem tots els dies. En fi eixa es senyors i senyores la pregunta a la que hem de respondre.

Hem vist com el PP ha creat primer un entramat dins de la nostra Real Academia de Cultura Valenciana, i despres com ajudats per Pujol, Zaplana, Camps i Gonzalez Pons mos implantaren una sucursal del IEC.

Hem vixcut una batalla de Valencia en la que mos alçarem victoriosos, pero en la que mos deixarem molts caps solts. I mos hem llamentat eleccio darrere d’eleccio de que realment no tenim força politica.

¿Per que no fem res?

Som un barco a la deriva, un barco en el que la tripulacio, ya s’ha cansat de virar cap a tots els costats. Som un barco falt d’ilusio, en que la tripulacio se troba desilusionada.

Es temps de canviar d’una volta i vore que podem fer, per que sense fer res, ya hem estat prou de temps.

Som un barco afonat que no pot continuar en esta albufera. Un barco que mereix ser lliure i soltar les veles mes allà de Madrit.
Ara es moment de mirar-mos el melic i de tractar d’una volta de ser germans. Preguntant-mos tots els dies ¿Que puc fer? ¿realment soc valencianiste?

Arrere quedaren lluites i desilusions, davant tenim un futur que mereix tindre Blau i Corona.
Si volem seguir remant cada u cap al seu Sol, continuarem veent com poc a poc se va apagant.
Es hora, eixa mateixa hora que tant chillem quan cantem tots junts l’himne de lluita. Una lluita que mai deuriem haver deixat.
En fi, vosatros direu…
Ajuntem-nos que ya arriba l’hora,
De ser dignes de ser VALENCIANS.

Anuncis

Quant a Jose

Naixcut en Valencia, vaig ser criat en dos pobles dels que soles he arreplegat lo bo, encara que lo mal ha segut, per desgracia, lo que mes m'ha marcat. Done gracies als meus enemics, per que d'ells he deprés a rectificar els meus errors.
Aquesta entrada ha esta publicada en identitat, llibertat, resistencia valenciana, valencianisme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Barco a la deriva

  1. Antidemagogus ha dit:

    Pareix mentida, Aledua, els esforços dignes de millor causa que dediques a destruir la nostra llengua. Els teus arguments són capciosos i, sobretot, el teu llenguatge és tan i tan deficient que no passa de ser castellà amb un poc d’accent. L’enemic és el castellà, que ha segut imposat manu militari per a arraconar la nostra llengua i foragitar-la de tots els àmbits públics. Patètic.

    • Jose ha dit:

      Lo que pareix mentira es que faces eixos comentaris i te faces dir Antidemagogus, per que lo que tu espons es demagogia pura.
      Yo parle una llengua distinta de la teua, clar que la parle yo parle valencià i tu parles català, que ademes conta en latenuant que eixe catala damunt es un invent del sigle passat. Tu si que tens deficencies en el llenguage. Si te dignares a buscar els peros en conte de criticar, igual qui sap, tindries inclus mes bases i mes coneiximents per a detestar eixa llengua de llaboratori, pero clar, es millor fer demagogia.
      En quant a lo que dius de l’imposicio “manu militari” del castellà en Valencia, no es que el catala ho haja fet millor (manu politic) desplaçant al valencià aprobat per tots els valencians en l’Estatut del 82. I consensuat primer en la Llonja en 1914 i despres en el Puig en 1981. Pero clar, aixo es historia no demagogia, i segurament te pare un poc gran.
      Te pregaria que ans de criticar faces com yo, i busques en totes les fonts, te recomane el meu ultim articul Els provençals, igual deprens coses que no sabies.
      Un abraç, i sense rencor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s