El dit en la llaga

La veritat, existixen dies en que per molt que ho intente, no conseguixc comprendre el per que molta gent creu en lo que creu per que està de moda. No entenc realment que ha passat en tota eixa gent que simplement creu lo que li conten, mai busca un per que.

Recorde en certa gracia fa uns mesos un monolec (suponc que en barceloni seria monòleg) d’eixos graciosos que te dexien pensatiu, en que no saps realment si donar-li la rao al artiste, riure o plorar.
“Ni ha molta gent que no creu en Deu per que no l’ha vist mai (cosa que realment te el seu sentit, inclus l’apostol Sant Tomas va ficar el dit en la llaga(Joan20:24-29), ¿per que no tindre el seu dubte?), pero curiosament l’immensa majoria d’esta gent que no creu en Deu, creu en els extraterrestres(¿i… per que no?)”, la pregunta ad este sector es evident:
-¿Pero n’has vist algun?-
A lo que contestaria sense mes:
-No, pero he vist a molts que han dit que han vist u –
– Clar i resulta que curiosament viuen en el camp, el desert o la montanya i no saben ni parlar. -¿Quants llicenciats coneixes que n’hagen vist u?-

Puix aço que es simplement anecdotic, hui en dia te la seua copia en Valencia. No exactament entre Deu i els extraterrestres, si no que el tema te mes suc, puix la base es la nostra llengua, nostra cultura i la nostra llengua.
Una de les senyes mes qüestionades seria el famos Pendo, que realment me dona fins vergonya. En lo facil que seria arreplegar d’una volta els informes de les proves que va fer en son dia Dolores Garcia Broch, total ya estan fetes, i demostrar sa falsetat. Puix no, molts preferixen deixar seguir a la gent dubtant sobre sa realitat.
Pero mentres, molts seguixen pensant en que es realment el que se va penjar en la Torre ans dita del Temple. Per que los ho han dit. I no creuen en sa falsetat, ni documentada. Pero ademes no creuen en Deu, per que no n’hi han proves…

Atra cosa que me trastorna es la catalanitat de les nostres senyes, de les nostres costums. Tot ho ha dut el nort. ¿quines proves n’hi han? Cap, pero quan ho diuen deu de ser de veres, ¿no?.
Si els espanyols van anar a America i els ensenyaren l’espanyol als indis, ¿per que els catalans no pogueren fer lo mateix?. Puix, per ficar un eixemple, per que aci no erem indis, no mos aniquilaren, i no mos van fer esclaus seus… entre atres coses, pero clar, com resulta que meu han dit, puix… No fa falta pensar en el cap un poc, ni documentar-se.
La Moixaranga d’Algemesi, per eixemple, esta documenta des de molt antic, i dona la coincidencia, que estes torres apareixen en el Delta de l’Ebre a mijans del sigle XVII quan uns veïns d’Algemesi ensajaven per a la festa del seu poble, puix estaven ensenyant i ajudant als del Delta els adelants i les llabors de l’arros que ya contavem en les nostres terres. Era conegut com el ball dels valencians. Es mes, està documentat que en 1687 actuaren en Tarragona “el ball dels valencians”, mentres que el primer castell o casteller està documentat tambe en Tarragona pero en 1770, o siga casi cent anys despres (I pensar que segons el catalanisme tot ha vingut del Nort).
Puix resultà que en molts llibres anava documentat com a costum tipica catalana, filla dels castellers. Manco mal que ho va desmentir un historiador del mateix Delta.
O laPaella, tan tipica i tan valenciana. Inclus la Fideuà que va ser inventada en el Grau de Gandia.
¿I quin fundament historic i cientific tenen els que s’ho creuen? Cap, ningu ha ficat el dit en la llaga.

Pero lo que mes patetic me pareix es voler incluir als nostres classics dins la lliteratura Catalana, i transformar nostra parla per a semblar-se mes i mes a la catalana fins acabar seent engolida per esta.
Ausias March el mes famos poeta valencià, el volen fer seu. Recorde fa uns anys quan vaig llegir un llibre a on estava en un sol volum “L’Espill, Lo proces o disputa de Viudes y doncelles,Lo Proces de les olives y Sompni de Joan Joan, i La brama dels Llauradors a on anava un Proemi firmat per Onofre Almudever (de qui Miquel i Planas diu que era “un valencià del segle XVI que ha passat a l’història precisament com a apologista de la llengua catalana i difusor dels seus clàssics”) ,qui edità este llibre en 1561. en el Proemi podem llegir “ En lo temps que mes apartat estava de conversar ab les Muses, amantissims lectors, lo enteniment, que tots temps está en vetla, sentí que tocaven á les portes del descuit lo zel y amor de la nostra materna llengua, que acompanyats de la Rahó la ma del dir, y á mí en persona de tots los altres valencians ab paraules de gran sentiment per un modo imperatiu me comenzá arguhint de parlar en esta forma:” Sino fosseu ingrats á la llet que aveu mamat, y á la patria hon sou nats, no dormirieu ab tan gran descuit: ans uberts los ulls de la consideració veurieu com seus van perdént les perles é margarites que ab continues vigiles los vostres passats adquiriren, y aprés les vos dexaren: perque de aquelles y ab aquelles vos adornasseu y enriquesseu en les conversacions y ajusts de persones avisades; majorment que per que azó redunde en deshonra vostra, vist que los estranys les amen, estimen, y tenen, y encara les apliquen, que tacitament és mostrar que aquells tals millor ho gusten y entenen que vosaltres: y que azò sia veritat, pròvas entre les altres ab les obres d’aquell vostre excelentisim Poeta y estrènu cavaller Mossen Ausiàs March, que essent natural Valencià, los Cathalans lo san volgut aplicar, y los Castellans han treballat de entrendrel, fent-lo en Achademies publiques llegir. Y com a estos, que dit tinch, nols sia natural axi per la carència de la forza de la llengua, com per la varietat dels enteniments, ajudant hi lo gran discurs del temps, en les obres dites, y en estes que ací narraré, sens moltes altres dignes de ser portades a la noticia dels homens, y ser tengudes en la estima que ells merexien, de cada dia se van corrompent los vocables. Y algunes vegades pensant millorarlos, com lo vers sia una cosa tan delicada, muden la sentencia, o alteren los versos de tal manera, que si huy tornassen algunes d’elles davant sos propis autors, no les coneixerien.” Pero a mi me resulta prou curios que Onofre Almudever, que per lo vist no era cap apologiste català, mes be diria yo valencià, denuncia justament 22 anys despres de l’edicio castellana justament lo que ficava en el llibre. Per a mi aço es ficar el dit en la llaga, per que si existix una versio impresa en Valencia en que fica que era de nacio catala, tambe existix un testic que ho denuncia i ho desment. No se per als que veuen extraterrestres.
Be, yo diria que per a ser un monolec, ya ho tinc be.
Espere que ara tingam molts mes adeptes, per que si per a creure necesitem ficar el dit en la llaga, crec que ha quedat prou demostrat.

Anuncis

Quant a Jose

Naixcut en Valencia, vaig ser criat en dos pobles dels que soles he arreplegat lo bo, encara que lo mal ha segut, per desgracia, lo que mes m'ha marcat. Done gracies als meus enemics, per que d'ells he deprés a rectificar els meus errors.
Aquesta entrada ha esta publicada en antivalencianisme, diferencia valencià catala, falsetats, pancatalanisme, unitat de la llengua. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s