Una bossa de caragols

Se que per a tots, o per lo manco per als valencians, un grapat de caragols fets un dia de pluja es preludi d’un bon plat de caragols al cap d’uns dies.
Els caçadors solen fer-los al foc, damunt d’una llanda, tirant-los soles un poc de sal i oli, sense deixar-los porgar. He vist inclus que els catalans consideren esta practica ancestral com a propia, clar com ningu l’ha reclamat. ¿Que pensarien els caçadors valencians si ho descobriren?,pero no anem a entrar en eixa discussio.
En les cases se’ls sol deixar uns dies en romer per a porgar-los, esta practica tan vella i ancestral com els mateixos caragols, se fa en lo corral penjant una bossa de malla plena de caragols i unes rames de romer.
Pero sa elaboracio en les cases, podem dir que es atre mon. Uns fan un suc en creïlles paregut al suc d’anguiles, atres preferixen fer un poc mes suau i sense picant, i aixina fins a doscentes receptes diferents, fins i tot en arros.

Pero, precisament el nostre tema de hui, no es culinari precisament, puix com tot en la vida, de coses menudes solen eixir discussions sense voler massa llargues o simples rises ocultant ridiculs innecessaris, puix part d’estos ridiculs els guanyen realment els perdedors, puix los donen la rao per a fer-los callar.
Recorde un dia de pasqua en un dinar prop del Sogrony, crec que la zona se dia Atalaya.
El cas, per a deixar a part discussions o senyes sense mes importancia, era que la bicicleta d’un dels reunits havia perdut un tornillo, o tornell (nom mes apropiat pero realment manco gastat entre tots els valencians), per lo que no pugue seguir la ruta, i se va quedar baix en el pou de les Fontanelles, fins que acabarem i tornarem tots a dinar. La veritat, no imaginava en cap moment que un fet aixina donara per a tant.
Al tornar una amiga meua veïna d’Albal va preguntar
– Chimo, ¿has trobat el cargol?
-¿Caragols?, no no n’he buscat, he estat massa ocupat buscant el tornillo per dins del coche i per terra, pero crec que sense ell igual vos haguera pogut acompanyar.
-Chimo mira que eres, tornillo es un castellanisme impost durant el franquisme, se deu de dir CARGOL.
I d’aci ixque una discussio, sempre amigable, que la veritat me va deixar pensatiu.
¿Com un valencià li pot dir cargol al tornillo o tornell? ¿ho haura sentit en alguna macro concentracio d’Escola Valenciana? …
Pero es que la vida es aixina. He intentat buscar el significat o el simple fet pel qual els catalans li diuen cargol al tornell, pero no he trobat gran cosa.

Segons he pogut averiguar l’origen de la paraula caragol (cargol en catala) es incert. Alguns volen atribuir-li l’origen en el llati cochleŏla diminutiu de cochlĕa (caragol en llati) pero com podeu vore l’afirmacio presenta prou dificultats. Atres l’atribuixen a formes prerromanes, i atres com Colominas, mantenen una tambe dubtosa teoria sobre l’orige, assegurant que prové del soroll de la closca del caragol.
Lo cert, es que caragol se gasta tambe en Occità, Tortosi i Balear, mentres cargol es Catala, escargot frances, caracol castellà, eusquera i portugues, lumaca es italià, i en angles es snail.
Pero crec que a lo que anavem es realment al nom dels tornillos.
En 1887, Escrig dins del seu diccionari escriu : m.cast. tornillo; Cilindro de metal, madera etc. con resalto en espiral, que entra y juega com la tuerca.
Ademes, Garcia Moya en el seu DHIVAM el situa en: Colom: El benefici de Mora, 1881, pag. 29 a on se pot llegir ” … que li falten molts tornillos…”, tambe en atra obra de 1887, 1897, 1900…
Es mes, tornillo be del llati tornus i s’ha gastat tant com sa ferramenta. No entenc massa be el per que tant d’interes en que se diga cargol, tenint com tenim nom (tornell o tornillo) i sabent com sabem que caragol es un animalet.

La veritat, me pregunte com seu apanyarà un home quan vaja en la llista de la compra a un hipermercat en Catalunya i duga en la llista una bossa de cargols

Advertisements

Quant a Jose

Naixcut en Valencia, vaig ser criat en dos pobles dels que soles he arreplegat lo bo, encara que lo mal ha segut, per desgracia, lo que mes m'ha marcat. Done gracies als meus enemics, per que d'ells he deprés a rectificar els meus errors.
Aquesta entrada ha esta publicada en catalanisme, diferencia valencià catala. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s