Buscant proves… ¿Per a que?

Per a començar, vullc deixar constant de que els articuls que he publicat fins ara, este i els que espere publicar, no estan escrits en sentit d’atac, sino de defensa. Per que com a valencià que soc me considere que tinc tambe el dret i el deure de ser-ho. I per tant el mateix dret i el mateix deure de defendre la patria Valenciana, la llengua valenciana, la cultura valenciana i fins i tot l’historia valenciana.
Per tant vullc deixar clar que si en qualsevol moment he ferit alguna sensibilitat o atacat un poc massa ad algu, no era eixe el meu objectiu, si no el de demostrar realment a la gent que passa i que ha passat en el nostre Regne, i sobre les interferencies, tant externes com internes, que hui en dia mos priven d’eixe dret i deure ades referit, el ser i sentir-mos valencians.

Durant molts anys, he sentit en diversos mijos parlar sobre un home particular. Un home bondados que fa donacions culturals a dreta i esquerra per a enfortir la nostra cultura. Un home estudios i al mateix temps un investigador incansable, pero en el que sense voler discrepe en el final de moltes d’eixes investigacions. ¿Per que busca eixa prova inexpugnable que faça desapareixer la nostra Real Senyera?
En fi, crec que el senyor Orts, Pere Maria Orts, com ya va fer ans el seu gran amic Joan Fuster busca una prova de catalanitat en la nostra terra. Una prova que com el Sant Caliç (Grial per als sentimentals) els done la divina protestat de fer del nostre Regne de Valenciana una simple provincia o una simple colònia de l’expansioniste Nort.

Si no recorde mal, en 1978 Joan Fuster ya va publicar un alvanç sobre els seus estudis en El Blau en la Senyera, concretament en el capitul III pagines 12 a 14. A on intenta ridiculisar l’historia citant la Cronica del borrianenc Marti de Viciana gracies a una primicia d’Orts. Que diu lo següent ” Privilegi a Burriana del 12 de març del 1348: “Os concedemos y queremos y ordenamos que la bandera acostumbrada de dicha villa se acresciente por la parte de arriba; la cual añadidura esté teñida de color azul, del cual antiguos reyes de Aragón, nuestros antecesores ilustres, solían sus banderas vencedoras llevar. Y más: que en la dicha añadidura del sobredicho color se sobrepongan, o entretejerán, o se pinten, e en linea recta se pongan o impriman tres coronas reales de color de oro…” El document original (Arxiu de la Corona d’Aragó, Reial Cancelleria, Re. 888, fol. 209, r. I v.) pero… i aci be lo bo, Fuster assegura que segons Orts, Viciana traduïx color azul del llati del Ceremonios “colore livido“. I aci be lo bo, puix segons el diccionari español, lívido del llati “lividus” significa azul, en canvi, livido en italià significa palit, mentres que en llati, significa “enveja, o cas d’enveja” . ¿No es aço lo que tenen molts pancatalanistes a la nostra Real Senyera? .

Ya en L’història de la senyera del Pais Valencià de 1979, Orts mos deixa raonaments que realment son dificils de digerir, pero que si damunt els atribuïm a un historiador inclus resulten chistoses i tot. Pero que choquen, i permetam, puix comença dient que el blau es degut a la banda blava que duyen normalment les banderes Reals aragoneses, yo tinc entes que eren les victorioses, per aixo, se representen en la rendicio de Morella, puix eren victorioses. Es mes, si mos fixem en el privilegi que acabem de citar ho podem llegir “solían sus banderas vencedoras llevar” ¿o com en el cas de blau tambe esta mal traduït?.

Tambe recorde un comentari del llibre dedicat a una poesia, si mal no recorde de Lluis Cebrian tret del llibre de Constanti Llombart La morta Viva de 1878. La poesia es la següent:

A LA SENYERA DE LA CIUTAT
Hi ha qui diu qu’entusiasme no sent huí
al voret,
perque aquella no pots ser:

Perque son tons brodats de un novell fer,

y per qu’es, pera vell, ton domás fi.

Qu’es com dir, que Valencia no
está así,
la d’En Jaume, de March y de Ferrer,

perque hermosa y moderna es vá refer

ab empedrats, y fonts, y llums sens fi.

Aixó ho diuen mals fills y mals germans,

que d’amarte, vergonya es fan
tan sols
quant d’Espanya se venen braus amants…
Déixals dir; pero fuig d’eixos estols,

que’ls que no saben ser bons valencians,

manco encara sabrán ser espanyols.

Be puig despres de llegir-la, i rellegir-la ho tinc clar… Catarroja descoberta.
Vos deixe el comentari del senyor Orts “Notem com ací se’ns parla que a la senyera originària se li han afegit empedrats, y fonts, y llums sens fi. Aquesta intenció tindria doncs originàriament la franja blava . Precisament donar lluentor a la part més important, aquella que els blavers posteriorment han menyspreat: Les quatre barres. Per això, no imitaria cap corona, com alguns han dit, sinó més aviat seria un disseny artístic que faria referència a pedres precioses que d’aquesta manera ornarien el nucli originari quatribarrat de la senyera. Abans inclús ho clarifica Cebrian molt més en dir de la senyera que són tons brodats de un novell fer, i més avant també, en dir que la senyera originària quatribarrada hermosa y moderna es vá refer. No tenim una data precisa de la composició d’aquest poema, però si ens orientem per la data de publicació d’aquesta obra antològica de Constantí Llombart (1878), podem deduir que l’afegit blau o grisenc a la senyera originària, deu ser d’aquella època.
I que conste que yo no soc mes que un simple llaurador, pero crec que aci algu s’ha colat. ¿heu vist el titul? “A la Senyera de la Ciutatper tant, aixo no seria una prova per a parlar sobre la del Regne, ¿no? ¿o acas no diuen vostes que la Real Senyera pertany tan sols a la ciutat de Valencia?. Per no contar, per atra banda en lo dels adjetius. Molta imaginacio si que veig yo en la deduccio, la veritat. Pero soc llaurador, igual m’enganye. Pero si a la ciutat li han ficat fonts , empedrats i faroles per a fer-la moderna, la Real Senyera de la que parla, igual pot ser que ara era nova, i la gent seguia volent la vella, no per ser diferent, si no per ser la mes vella. ¿Vos sona aixo? Existixen infinitats de Reals Senyeres, inclus repliques exactes com la de Lo Rat Penat, la RACV o el GAV, pero seguim preferint l’original. ¿Acas no son iguals?. O en cas d’haver canvis, ¿qui diu que no foren a partir d’esta o una pareguda tal com apareix en els portularis? Yo no li veig cap font ni empedrat, pero si veig canvis, no se vostes.

Pero es que la cosa va mes allà. Resulta que rebuscant en l’historia, l’ilustre investigador ha descobert l’inventari que va fer el dramaturc i regidor de Valencia Rafel Vives Azpiroz dins d’un “Folleto escrito para justificar que la bandera que pusieron los moros, para la señal, en la torre de Ali-Bufat, no es la Real Señera del Ejercito Conquistador de Valencia,Valencia. Imp. de Juan Guix.1882“, a on podem llegir les següents aclaracions “A más de otras muchas banderas y Estandartes, tres son las que se guardan en el archivo municipal, y anuestro propósito hacen referencia.
1ª. La bandera llamada de la Conquista.

Esto es, la que como señal tremooló en la torre de Alí-Bufat.
2ª. El antiguo Pendón de la ciudad.
Que ya existía en tiempo de las Germanías.
3ª Y la Real Señera del ejército conquistador de Valencia
Así las distingue a las tres el ilustrado cronista D. Vicente Boix.
La bandera de la Conquista y el antiguo Pendón de la Ciudad se conservan dentro de dos pirámides de cristal, colocadas una enfrente de la otra.
La Real Señera, dentro de un baúl de baqueta, juntamente con la espada del rey D. Jaime, y las dos llaves doradas, que en señal de pleitesía se le entregaron a Felipe V a su entrada en esta Ciudad.” La veritat, aci comença lo bo.
Segons Pere Maria Orts, aço es una prova irrefutable,junt al tros de tela que va rebre Vicent Boix i que ell guarda com a tesor, que demostra que de forma interessada se va fer desapareixer la Real Senyera del Ejercito Conquistador, descrita aixina per Boix “Es de cuatro telas estrechas de seda carmesí sobre otras de gaza de oro, que todo forma las armas de Aragón; y por remate una celada coronada y el murciélago encima, todo de plata“. Pero si mos fixem o analisem les anteriors frases o afimacions mos trobarem en varies sorpreses:
1.- De ser cert que el tros de tela emmarcat de Boix fora un tros d’aquella Real Senyera ¿Com la pot vore Vives en 1882 si segons apareix en el marc esta va ser retallada en 1849? ¿magia?
2.- Si no es aixina, i tal com fica en el marc es un tros del pendo ¿Per que diu el emmarcat que data de 1240 si el pendo, original com a tal, deuria datar de 1238?
3.- ¿Com pot ser tan verdadera i valuosa l’explicacio de Vives si afirma que el Pendo ya existia en temps de Germanies (1519-1523) si es de sobra conegut (per lo manco yo, un llaurador, ho se) que va ser el cronista Pere Antoni Beuter, encarregat de fer el tradicional “Sermo de la conquista” durant el segon centenari d’esta (1538), qui este mateix any en sa “Primera part de la Conquista de Valencia” va escriure que el Pendo que se conservava en la cupula de l’Iglesia de Sant Vicent era el mateix Pendo issat pels musulmans en la Conquista de Valencia. I està documentat que cent anys despres (tercer centenari,1638) el Justicia Criminal baixà el Pendo de la cupula de l’iglesia, i va deduir que era verdader, basant-se en el seu vell aspecte.O siga, resumint, no pot ser que el gastaren les Germanies en 1519, si no el baixaren fins al 1638.
4.- Volent que tots els meus atres punts foren falsos, cosa que ya dic que no ho son. Considere normal que en l’archiu de l’ajuntament se conserven eixes i demes reliquies, tenint un lloc especial en un atra estancia la Real Senyera tal i com mereix, no entre trastos vells i falsificats.

En fi, com no me cabia tot en una articul he decidit partir-lo.

Se que n’hi ha gent que no aguantarà fer algun que atre comentari, pero lo bo ho he deixat per al segon articul, avise.

(Continua…)

Advertisements

Quant a Jose

Naixcut en Valencia, vaig ser criat en dos pobles dels que soles he arreplegat lo bo, encara que lo mal ha segut, per desgracia, lo que mes m'ha marcat. Done gracies als meus enemics, per que d'ells he deprés a rectificar els meus errors.
Aquesta entrada ha esta publicada en Banderes, escut, falsetats, identitat, mentires, Pendo, Privilegis, Real Senyera, Regne de Valencia, Senyera, Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s