Flors carrosses i humiltat

Fa ara uns 120 anys, i coincidint en la fira que juliol, que varen crear els comerciants del Cap i Casal per a fer que els habitants de la ciutat i lo Regne tingueren una excusa per a visitar el centre historic i comercial de la ciutat uns quants anys ans, 1870, (seent este fet , com atres tants, tot un avanç del Mon de la publicitat comerciant) el conegut Baro de Corts, va incloure (no sense problemes) la batalla de flors. Una tradicio, tot s’ha de dir que el va sorprendre de forma inimaginable quan en els anys 80 del sigle XIX va visitar Niza per motius comercials.

El Baro de Corts, va ser un home influyent pero sobre tot, un home que com tantes voltes hem tingut ocasio de vore en Valencia va treballar pel renaixer i sobre tot pel progres d’un Regne que rebaixat a Levante no mostrava mes opcions que les festives i de sol a una Espanya tant desgastada com en esta actualitat que per sort o desgracia mos ha costat viure.Corria el 1891, eren finals d’un juliol gens bo per al comerç, puix l’economia i sobre tot la crisis patida pel colera encara assolava la ciutat, un colera que va començar en 1885 i que tambe tenia com a maxim lluitador a un atre desinteressat i gran valencià, Vicente Lluch Lliso i al inventor de les vacunes Jaume Ferran i Clua.
Encara que el colera estava ya erradicat o casi erradicat (puix l’ultim brot va apareixer i despareixer en 1890), la gent se mostrava encara un poc refractaria a visitar en estos mesos el Cap i Casal, ya que fon en ell i principalment en el Poble nou de la mar a on precisament en juliol, va començar esta epidemia que va vindre des de Ganges (India) i que va tindre el seu primer brot en Europa en el port de Toulon, passant d’alli as Marsella, Murcia, Alacant i com no Valencia.Era per aixo, que la fira necessitava tindre alguna cosa nova, especial i sobre tot que tinguera un to atractiu per a que tota la gent se fera reso i tinguera en els comerços eixe benefici desijat.
I que millor que mostrar a tot lo Mon uns monuments fets de flor i sobre tot que se menejaren, ¿i dugueren damunt a totes les maximes representacions del Mon valencià?
Atrets per l’idea, no tardaria massa l’aristocracia i la burguesia valenciana en fer moure esta idea, eixint l’ultim dumenge de juliol, en els seus carruages, adornats tots ells de flors pel centre de Valencia començant aixo si des de la plaça de bous, a on com no, tenia tots els ultims dumenges de juliol i dins de la fira d’este mes l’ultima i més coneguda correguda.
Durant esta provesso, des de els carruages se tirava a la gent petals, flors, confeti i serpentines, obtenint com a resposta dels viandants els mateixos productes.
No faltaren tampoc els tapissos, que montats en les parets de la mateixa plaça competien (com els carruages) en ser els mes distinguits i sobre tot els mes premiats.

Pero no seria fins al 1909 i dins la festa de l’exposicio de Valencia quan realment Valencia mostrara al Mon la seua habilitat, el seu ben fer i sobre tot la seua grandaria quan, per a deliri dels visitants, en plena Albereda (com ha vingut fent-se posteriorment) i passant davant del conegut “cadafal” a on les autoritats i convidats alli reunides reberen a les carrosses en flors i petals, seent respostes per estes, com no.

Poc despres, en la posguerra, l’acte al igual que la fira en si, van ser oficialisades, tenint com no un programa d’actes com cal. Fent d’esta festa un motiu mes per a fer coincidir a tot tipo de gent en el Cap i Casal.
I que, com be podrien recordar-nos el majors, servia per a dur al chiquets als Vivers a fruir del tobogans, per a que els jovens aprofitaven per a jugar en els pavellons, i per a que les jovens i mares aprofitaren, aixo si refrescant en melo o en orchata, per a ensenyar els trages nous d’estiu.
Pero hui en dia, la festa s’ha tingut que adaptar als nous temps, tenint que atrassar la batalla al penuntim dumenge, puix en l’ultim la gent abandonava la ciutat en busca d’unes vacacions mes que mereixcudes, els pavellons i tobogans han segut reemplaçats per la fira en lo llit vell del riu, i les terraces que eren instalades per a tal efecte en els Vivers, ya formen part del nostre entorn, i sobre tot despres de que se donara efecte a la llei antitabac.

En fi, i per als de sempre, una festa centenaria i molt arraïlada en el nostre Cap i Casal, encara que molts l’hagen volgut menysprear declarant-la com al fet de que es l’unic moment en que Rita se despedix del poble per a l’estiu en una festa que ella mateix s’ha creat per ad ella. Sense tindre en conte que ella no ha fet mes que arreplegar el testic d’una festa centanaria mes vella i digna de vore, si se vol, que moltes de les que en l’actualitat volen obtindre el dijos BIC.

Pero dins d’esta batalla, n’hi ha un fet que moltes voltes escapa a la gent, i es que sempre solem vore i criticar el resultat, sense tindre en conte a la gent que sense esperar cap recompensa mes que la de vore la seua carrossa premiada en el premi Baro de Corts (en honor del seu promotor, encara que per desgracia ningu sap per que pero se li diu Baro de Cortés). Una gent que passa tot el dia del dissabte i part de la nit entre este i el dumenge punchant la flor que adorna les carrosses, que tambe i com no han segut dissenyades i creades pels mestres falles i carrossers en la Ciutat de l’Artista Faller.

Per aixo, quan Toni me va comentar lo de la “punchà”, no ho vaig dubtar en ningun moment. M’apunti en seguida. La veritat, mai m’haguera imaginat un dia com eixe, quantes emocions.
Vore a gent de totes les bandes, associacions, entitats,… en fi, amics que se reunien en cada taller per a ajudar al seu amic carrosser a que el seu somi d’obtindre el Baro de cortés, no siga soles un somi, si no tota una realitat.

I es que es curios vore com els valencians quan ajuden a algu ho fem d’esta forma tan desinteressada, donant igual les classes (que tant mos impon esta societat comercialisada), els prejuïns i sobre tot l’edat, puix fins el mes menut mos dona una lliço magistral de com se fan les coses en gust i delicadea, eh Raul 😉
Vore com se construïx una carrossa a partir d’unes poques peces de suro i poc mes va ser per a mi tot una experiencia, pero vore com d’un simple tros de suro acaba convertint-se en un un orso de casi tres metros juntant flor en flor… no te paraules.

Viure un acre com este, a on Salvi i Xavi (Ramos) mos sorprengueren en les albades mes sorprenents i personalisades que he vist mai, sobre tot la de Maria Jose que el seu home Enrique no va deixar d’aplaudir o la de Pedro en reconeiximent del seu ninot infantil indultat, un Sito inspirat que mos va sorprendre en uns versos per a la carrossa en nostra dolça llengua valenciana i sobre tot un ambient familiar que mos va acompanyar des de el principi al final, tenint com a punt maxim l’entrada de les falleres majors acompanyades de la seua cort que no dubtaren en acostar-se a vore lo que estavem fent i sobre tot en fer-se numerosissimes fotos en tots els que li ho demanaren, i en els que no.

L’arribada del dumenge, va ser el colofo d’esta festa, ultims retocs ans de les huit, per a esperar i esperar, i esperar… als membres del jurat. Que una volta jujada la carrossa deixaren a tot l’equip de Toni per a que poguera dur les carrosses a l’Albereda, a on com hem dit tindria lloc la batalla.
Tot va ser un exit, les carrosses van enchisar a chiquets i majorets, no aixina i sent dir-ho, la decisio del jurat, que donant gala d’una falta total de coneiximent o ben fer, decidiren premiar a l’unica carrossa de la batalla de les flors, que no tenia flors (o si ne tenia molt poques). I no es que vullga yo des de aci recriminar res als seus jovens creadors, tot lo contrari, los desige la meua mes humil enhorabona, pero es que eixa decisio dels juges no s’ha fets d’esperar, i no han faltat inclus comentaris en tots el sectors fallers. I es que algu tindria que instruir primer als jurats ans de confiar-los un carrec tant important com este. Puix seent el millor premi al que aspira tot carrosser, so pot ser decidit a cara o creu o per que algu m’ha comprat flors.

En fi, i sent haver-me atrassat en este articul, espere que l’any que ve mos tornem a vore i tornem a fruir d’un dia inoblidable, i com no, espere que llunt de ser l’opinio dels jurats un fet d’odi o rabia, servixca per a que l’any que ve fem la carroça mes bonica i mes impressionant que ha vist mai Valencia.
Un abraç, Toni i com no a tots els que estiguerem junts, que no vaig ara a nomenar per que no voldria oblidar-me de ningu.
Fins l’any que ve.

Advertisements

Quant a Jose

Naixcut en Valencia, vaig ser criat en dos pobles dels que soles he arreplegat lo bo, encara que lo mal ha segut, per desgracia, lo que mes m'ha marcat. Done gracies als meus enemics, per que d'ells he deprés a rectificar els meus errors.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura valenciana. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s