Jornada de reflexio

Degut a que estem en jornada de reflexio, i que no fa bonico deixar en primera plana coses sobre politica. Per respecte a tots, mes que res.Puix la veritat en dos articuls he arreplegat en tres semanes mes visites que el Raco.
He de reconeixer que este articul va naixer la semana passada, mes exactament el fi de semana passat, que vaig aprofitar per adedicar-lo a la llectura en companyia de la familia. Res millor per a unir a la gent que la llectura, i si es en valencià millor que millor.
I es que sense voler quan u llig en valencià i pensa realment en la nostra situacio, pensa que mes d’una volta deuriem de sentir-mos orgullosos de ser-ho, no ser ingrats de la llet que hem mamat, comdia en 1561 Onofre Almudever. I ademes li surgixen certes preguntes que realment mai deurien haver aparegut i sobre tot, recorda com eren eixos temps en que dir Valencia significava dir Cultura, dir Riquea i sobre tot dir Llibertat, sobre tot despres de tindre durant mes de quatre sigles les lleis mes democratiques de tota Europa, el Furs. A on se contemplava inclus la possibilitat de que la dona viuda poguera fruir de la casa matrimonial durant l’any següent a la mort del marit, tot un adelant tenint en conte la majoria masclista de l’edatMija i que atres lleis com els Usatges encara seguien recollint i contemplant l’esclavitut; tenint regulats fins a 1486 quan va ser anulada per Ferran el Catolic en la sentencia arbrital de Guadalupe( i pensar que precisament en Catalunya tenen despreci ad este rei aragones pel fet d’unir les dos Espanyes, ¿que no recordaran la sentencia que els va lliurar de l’esclavitut imposta pels seus dirigents? ¿O sera que els seus nous dirigents els han tornat a esclavisar i no volen que recorden com se varen lliurar en anterioritat?
En fi, i tornant a Valencia, ¿Com hem pogut oblidar una epoca cultural en la que erem la Atenes del sigle XV, o el sigle XI quan recolliremmes cultura inclus que Bagdat…?
¿Perque els nostres escritors miraren cap a Castella a partir del XVI i cap a Catalunya a mitats del sigle passat? ¿No es consideraven valencians?
Realment crec que si, pero sobre tot, se consideraven artistes, i volien sentir-se llegits per quan mes gent millor. I es per aixo, que una volta conquistats pel mercat Castellà, molts i molt bons valenciansoptaren per escriure en la llengua de l’Imperi, per a que les seues obres pogueren ser llegides per molta mes gent. I es precisament per aixo, que uns sigles despres i conquistats de nou, esta volta per la burguesia catalana molts optaren per escriure els seus pensaments i les seues preocupacions en la nova llengua, sobre tot despres de la guerra, quan eixa era l’unica forma de poder arribar a la gent que realment volia sentir les seues protestes i els seus pensaments molt alluntats del regim, ya que el catala pese a que molts diguen lo contrari era una llengua permesa pel regim, no aixina el valencià,puix era la llengua dels republicans, del poble lliure.
Ya que ni en eixe moment, els valencians tinguerem la gosadia o millor dit el valor d’escriure ni de llegir mes alla que els llibrets de falla i alguna que atra revista curiosament tambe lligada ad estes, que era lo que permetia el regim. ¿Costaria molt que tots estos autors hagueren escrit en valencià les seues obres primer per a despres traduir-les al castellà o catala?
Pero…¿d’a on mos ha vingut esta forma de ser?, seent el primer lloc a on una revolucio rural va fer tambalejar el poder d’una corona(Vinatea), inclus va cridar a la llibertat i al llibertament social i economic (Germanies), per no contar en la riquea de la que mos feya ser capdabanters d’un imperi que no haguera segut possible sense les aportacions valencianes de Lluis de Sant Angel, tant per a la conquista de Napols com per al descobriment per part del Mallorqui Cristofol Colom, d’una cultura en la qual se va imprimir la primera obra de la Peninsula (Obres e trobes en lahors de la Verge María). I d’una ciencia capdabantera a la qual una volta conquistada la primera colonia de les idies (Ameriques) va ser la que estudià i va permetre saber mes sobre la terra provinent d’America. ¿Qui anaba adir que mos convertiriem en menifots, i que per a que poguerem fruir plenament en els nostres palaus de la nostra figura mes universal(Ausias March), el seu “descobridor” haguera d’imprimir les seues obres en castellà i dir que era de nacio catalana per a que mos interessarem per ell?.
Possiblement este fon el principi d’una decadencia, i el principi d’un adormiment que acompanyat uns anys mes tart per la perduda dels nostres Furs i per el silenciament (per encarcelacio i eixecusio) dels qui protestaren obertament i demanaren la pronta recuperacio d’estos feren que mos convertirem en un poble sense anima i cadaver que ha virat fins a on l’han dut els seus mandataris fins a perdre no soles la seua condicio de poble, la seua personalitat, sino que inclus la seua identitat i la seua llibertat.
Per a molts, estes eleccions (ho dic sense anims de beneficiar a ningu) son unes mes, en les que deuriem de conseguir fer canviar Espanya pera poder tornar a ser competents, pero ¿quina competencia mos aguarda als valencians que hem vist que les nostres caixes han segut venudes o arruïnades, que les nostres empreses i productes ya no son competitives per culpa de les importacions massives vingudes d’Orient i dels països araps, que el nostre sistema sanitari (ocultament privatisat) depen mes de Madrit i de Barcelona que de mosatros mateix, i que no tenim cap partit que mos puga defendre en esta Espanya cada volta mes dividida i mes arruïnada?
La veritat, es que ninguna, per a que enganyar-mos, pero aixina i tot,no devem mai perdre l’esperança. Una esperança que va començant a donar frut en la nostra joventut, una esperança que convertida en moviment va naixer el 15M.
I es aci a on yo sincerament vullc fer una crida, per que me pareixen molt bones totes les demandes que se fan en eixe moviment, pero… ¿a on queda Valencia i el valencià? ¿Com poden uns pocs auto denominats “protectors i defensors” lluitar a favor del poble si la mes facil de totes les armes, la difusio de les seues idees nos son oferides en la llengua del fascisme mes ranci naixcut en la Catalunya de Prat de la Riba i en una normalisacio creada per un quimic?
¿Com pot un poble confiar en algu que s’allunta del poble en el mateixmoment en que obri la boca?

En fi, espere que esta reflexio feta des d’un raconet d’este Regne que,tot siga dit, soles representa les ruïnes de lo que en son dia va ser un poble mos ajude a vore la vida des d’una atra perspectiva, a lluitar cada dia per que mos puguen sentir en tots els llocs i sobretot, per a que els que mos volen representar d’alguna forma en el futur, tinguen molt clar, que este poble que navega a la deriva vo lvore un poc la llum, vol sentir que els seus representants volen ajudar-lo i sobre tot, vol fiar-se d’uns politics que hui no mostren massa respecte pel poble, puix estan mes pendents de les ordens que reben des de Madrit i Barcelona que de les necessitats del nostre Regne, que encara que per politica haja segut reduït a una simple Comunitat de veïns ho seguix seent.

Sort i que guanye el que tinga que guanyar, per que el que mes mos conve enguany, i per desgracia des de fa molt de temps, tampoc se presenta.
Pero l’esperança es l’ultim que se pert, per que pense que algun dia podrem tindre eixa VEU que necesitem, eixa CLAU que mos defenga.
Anuncis

Quant a Jose

Naixcut en Valencia, vaig ser criat en dos pobles dels que soles he arreplegat lo bo, encara que lo mal ha segut, per desgracia, lo que mes m'ha marcat. Done gracies als meus enemics, per que d'ells he deprés a rectificar els meus errors.
Aquesta entrada ha esta publicada en reflexions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s