Per a Iris I (ans de la reconquista)

Iris, es una chiqueta a la que li tinc molt apreci, en part per que soc amic de son pare i en part per que ella tambe seu guanya. Pero el dissabte passat, me va fer una pregunta que la veritat, me va fer pensar un bon rato.

Anant caminant per la plaça de la Mare de Deu, me va preguntar…- Jose, ¿tu saps alguna cosa sobre la Conquista de Valencia? ¿Saps el per que mos varen conquistar els catalans i el per que els aragonesos ho feren soles per l’interior?-

Ni que dir, que me vaig riure, pero al mateix temps me va entrar pena, pesar diria yo, per que un docent ( que se supon ha estudiat durant molts anys) puga ensenyar estes coses als seus alumnes. I tinga la santa poca vergonya d’impondre unes idees tan falses i tan poc fundades per a recolzar o intentar explicar aixina que en la costa se parla catala, i en l’interior castellà.

I es que la veritat, no entenc com despres de passar per lo que estan passant actualment els mestres, seent qüestionats i sobre tot despres de perdre tot rigor, ¿no se donen conte que han segut gastats durant molts anys per a adoctrinar als mes menuts i aixina conseguir que els mes majors confessen tambe en el Dogma creat per l’extremadreta i la banca Catalana? Puix se veu que no. Se veu que seguixen errant en els mateixos punts, suponc tambe que degut a que han patit tambe eixa adoctrinacio ells ans. I pensar que els alumnes los duyen una poma per a poder menjar durant el dia i que juntaven uns pocs centims per a que pogueren tindre un pollastre o un polit la Nit de Nadal… ¿Que ha canviat en vosatros? ¿Que vos ha fet deixar l’educacio per a ajudar a l’adoctrinacio?

I es que pense realment que ya es hora de que se lleven la caraça, tant ells com el restant de la societat valenciana. Ya es hora que tots sapiam la veritat i pogam difondre-la sense por i sense tindre que aguantar les rises d’eixos adoctrinats que sense cap tipo de rigor seguixen predicant un dogma creat pel fasciste reconegut Prat de la Riva per a conseguir una Catalunya Gran, o com mes tart nomenaria el falangiste Fuster, uns Països Catalans.

Pero com tot, no es facil entendre l’historia si realment no mos traslladem ad ella, si realment no retrocedim en el temps per a saber realment com era Valencia (o millor dit Balansiya) uns anys ans d’esta famosa reconquista.

Molt han estudiat els fets els historiadors, i no es gens d’estranyar que molts d’ells han dedicat part de la seua vida a l’estudi de Balansiya (com podrien ser Menendez Pidal o el mateix Ubieto) pero que aixina i tot, pareix que hui tots obliden fets historics que marcaren un moment historic que definiria per a sempre el futur del Regne de Valencia.

Despres de la “conquista ” musulmana de Valencia (718) i de tota Al Andalus, que no va ser mes que l’arribada d’uns nous salvadors que prometien als esclaus la seua llibertat a canvi de professar en l’Islam, davant estos fets, els pobles se rendien als nous senyors, i els antics senyors fugien en sa majoria a terres mes al nort (fins passar els Pirineus).

Es fals el postulat que molts dels “pseuhistoriadors” pancatalanistes atrubuixen a que Valencia era un Regne desertic i decadent, puix lo verdaderament decadent fon l’estat de l’imperi Visigot, i l’unic territori que presentava certa desertisacio, podriem dir que fon de Valencia (pero realment no exisitixen eixes proves irrefutables, puix en molts i moltes ocasions se sol confundir Balansiya ciutat, tambe nomenada en molts escrits i pribilegis Marinat al-Turab (cuitat en terra, per situar-se en mig dels dos braços del Turia) per la Balansiya provincia o regio , puix en eixa epoca era molt mes important a nivell de ciutat Oriola , a on si n’hi hague resisitencia per part del Comte Teodomiro,(qui en senyal de pau o pacte arribaria a casar a la seua filla en Ibn Jattab, seent els fills d’este matrimoni el primers seyor de Balansiya, i ajudant al mateix temps a la vinguda de llauradors siris i egipcis que ensenyarien els seus secrets de rec i agricultura als mateixos mossaraps), o Sagunt que ya fon ans capital de Roma.

Lo que si es cert, es que fon per tant relativament facil esta conquista i existint com a prova la majoritaria islamisacio del poble, que conviviria en els cristians fins l’arribada de Jaume I. Pero una volta establit el nou poder, i degut a la continua lluita de poder els nous mandataris, els berebers, siris,… inclus els mateixos judeus ya residents ans i els mossaraps reclamaren un nou lloc dins d’eixe poder. Lo que començà a crear una serie de lluites internes, per a les quals en moltes ocasions els mateixos musulmans tingueren que recorrer als cristians castellans, que com a mercenaris ajudaren a decantar la balança a favor d’uns o atres.

I aixina arribaren al 1085, en que el Rey de Lleida Al-Mundir i el Comte de Barcelona Ramon Berenguer II comencen ha acossar la Valencia de Al-Qadir, qui demanaria ajuda al cavaller Rodrigo Diaz de Vivar. Qui no ho dubtaria i acodiria en sa ajuda, fent recular ad estos. Pero curiosament en 1088, Ramon Berenguer II s’aliaria esta volta en Al-Musta’in II de Saragossa per a tornar a provar sort sobre el Verger Valencià, pero atra volta el Cit, esta volta aliat en Al-Mundir va desbaratar els plans, arribant a pactar en Berenguer l’alçament de l’asedi, i com no, erigint-se com a nou protector de Valencia, de qui cobraria els corresponents tributs de proteccio.

Pero no content en aço, i ajudat pels mossaraps valencians, comença a conquistar terres Valencianes arribant fins a Buriana, a on en 1090 i veent que se situava prop de Tortosa es atacat novament per les tropes unides de Al-Mundir de Lleida i de Ramon Berenguer II, alçant-se novament el Cit en la victoria.

Mes tart, en 1092 una nova aliança, esta volta del Rei Castellà Alfons IV, en Sancho Martinez d’Arago, Ramon Berenguer i les tropes de Genova i Pisa intentaren derrotar al Cit en Terres Valencianes, alçant-se este ultim de nou victorios.

Pero en eixe mateix 1092, el 28 d’Octubre, el cadi Ibn-Yahhaf eixecuta a Al-Qadir, lo que provoca el principi de la reconquista del Cit, que tindra el seu fi el 17 de Juny de 1094.

Pero, Valencia torna a capitular a la sort dels almogavers en maig de 1102, justetament 3 anys despres de la mort del Cit, quan la seua dona Na Gimena abandona Valencia a la seua sort despres d’haver resistit als continus atacs ajudat del seu gendre Ramon Berenguer III.

Es curios, que en estos moments, el Port de Valencia i els seus productes ya eren mes que coneguts, ya que com hem pogut vore, tots els “veïns”volen apropiar-se de Valencia, inclus els mes experimentats navegants i comerciants (Pisans i Genovesos). ¿Podriem ya parlar d’un Regne ric i alvançat? Yo crec que si, no com l’han volgut pintar alguns.

Tambe resulta curios, que en els documents atribuïts al mateix Cit, concedix privilegis als mosaraps valencians que l’ajudaren. Que tambe ajudaren a creixer novament el numero de cristians, com establixen atres documents de la Catedral de Toledo i del Vatica

Pero l’Historia te mes coses guardades per a mosatros. En 1147 soles 45 anys despres de l’eixida dels castellans de Valencia, apareix en l’escena Muhamad ben Mandanix, mes conegut com el Rei Llop (Llop Marti), qui aprofitant la solsida almogaver i recomanat pel governador (almogaver) de Balansiya se proclama el nou Emir de Valencia.

Mandamix, o Marti, era mosarap, pero gendre d’una familia musulmana de molt de pes. I ajudats per estos, i en un eixercit engrossat per molts cristians, establirà un nou Regne que no soles compren Valencia, si no que passa per Murcia i arriba inclus a Almeria. Creant ademes, entre el 50 i el 71 (a 67 anys de la reconquista per part del rei Jaume I) un Regne ric, degut als seus productes i a l’exportacio d’estos seent els productes mes cotisats d’Europa, de Bizantí i de Bagdat, i poderos culturalment que formats en les escoles de Denia, Alzira i Russafa faran de Valencia un centre cultural soles comparat per Bagdat.

Pero no tot foren glories. Despres de descobrir que el seu sogre volia matar-lo per a proclamar-se ell Emir, manà l’eixecusio d’este i de tota la familia, tenint que eixecutar tambe a la seua dona (filla del traïdor) i als fills que havien naixcut d’esta.Uns anys mes tart, i volent la pau li va costar jurar obediencia a Alfons VII de Castella.El rei Llop moriria en 1171, pero Valencia seguiria seent un Regne desijat i envejat per tots, tant economica com culturalment.

De 1169 data la carta del Papa Aleixandre III agraint el tracte oferit pel rei Llop als sus subdits mossaraps.

Uns anys mes tart (1227-1228), els grans terratinents valencians, veent arribat el moment (de la mateixa manera que ya passà en 1147) nomenen a Zayyan be Mandanix, descendent del rei Llop, per a que s’erigixca emir de Valencia i torne a proclamar l’independencia del Regne respecte a Tunez. Pero l’actual gobernador, Abu Zeyt, no està dispost a permetreu, i se posa immediatament baix la proteccio del sulta de Tunez. Lo que provocarà una confrontacio militar en la que Zeyt acabaria fugint de Segorb cap a Arago.

I aci es realment a on començariem a discutir la reconquista de Valencia per Jaume I, que tambe intentare resumir lo maxim possible.

Zeyt, que ya havia firmat treues en Feran III de Castella i en Jaume I ,se desplaça a Calatayut a on el 20 d’Abril de 1229 firmarà un document pel qual se convertix en vassall de Jaume I demanant-li al rei l’expulsio de l’usurpador, prometent-li ademes, la quarta part de les rendes de tots estos territoris.

Continuarà…

FELIÇ ANY NOU

Anuncis

Quant a Jose

Naixcut en Valencia, vaig ser criat en dos pobles dels que soles he arreplegat lo bo, encara que lo mal ha segut, per desgracia, lo que mes m'ha marcat. Done gracies als meus enemics, per que d'ells he deprés a rectificar els meus errors.
Aquesta entrada ha esta publicada en Historia del Regne de Valencia, identitat, Regne de Valencia, repoblacio. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s