El Baro de Corts

Des de fa uns anys, la Batalla de Flors de Valencia es l’acte mes important que definix la fira de Juliol de Valencia. Vore eixes carrosses plenes de flors passejant per l’Albereda, es tot un deliri. Vore com grans i chicotets riuen i es llancen clavellons un dumenge per la vesprada en conte d’estar refrescant en la plaja, diu molt d’esta festa.

L’any passat, tinguerem temps de fer memoria i d’ensenyar com el Baro de Corts, gran valencianiste, va dur la festa de Niza. Pero ferem un erro, i degut a la castellanisacio i posterior oblit de molts dels bons valencians, inclus en esta festa hem pogut trobar un erro prou gran. Conegut com Baro de Cortes, es repartixen tots els anys els premis a la millor carrossa, premi que tot carrosser ansia tindre en la seua estanteria, i pel que treballa durant semanes sense descans, rebent l’ajuda dels seus millors amics (no carrossers, clar) durant tot el dissabte dia i nit.

Pero precisament eixe premi amaga un erro, al que ningu ha prestat atencio, pot ser degut a l’oblit que patixen tots els grans valencians de la nostra historia i sobre tot a la falta d’interes mostrada pels nostres politics. Realment el Baro de Cortés no ha existit mai.

El titul correcte d’En Pasqual Frigola Ahis Xacmar i Beltran es el de Baro de Corts de Pallars, des del cinc d’Abril de 1858; de Roaya, des del vintiquatre de Novembre de 1865; i Senyor del Castell de Chirel, dels termes i despoblats de Buguet, Vinyoles, Els Ferrers, Otanel i Cabezoles, ademes de Senyor d’Agost i de Genoves; Senador vitalici del Regne des de 1867; Gentilhome de Cambra del Rei i Creu d’Isabel la Catolica.  Per lo que el premi en si, no deuria de tindre el nom de Baro de Cortés, si no el de Baro de Corts, ya que es el seu verdader nom i precisament es el nom del premi extraordinari de la Batalla de les Flors.

En Pasqual Frigola va naixer en Atzeneta del Maestrat, a on sos pares estaven passant l’estiu el dia vintiu de Juny de 1822.  Va ser batejat en l’iglesia parroquial de la mateixa Atzeneta dos dies despres, ficant-li com a nom Pascual
Bailón José Antonio Ignacio de Loyola Francisco Javier Estanislao
de Cosca Luis Gonzaga y … Francisco Regis y de Asís Vicente Ferrer
Ramón Tirso y Todos los Santos
, i seent sa padrina la seua yaya Maria Beltran i  Jimeno.

En sa biografia, Joan Barberà el definix com a un home que portava una vida d’aristocrata molt superficial, pero que era persona molt amable i de grans ambicions lliteraries, especialment escrivint articuls periodistics. Ademes d’escriure alguna comedia, entre les que destaquen Juanito de 1875 i Recuerdos de caza de 1876.

Es va casar als 20 anys en Na Josefa Palavicino i Vallés, germana del Marques de Mirasol, un vintiu de Setembre de 1842. Na Josefa era coneguda per ser considerada la jove mes hermosa i elegant de l’alta societat valenciana.

Del matrimoni naixqueren quatre fills, Maria Josefa, Matilde, Pasqual i Carlos (qui va ser periodiste i politic, Diputat per Valencia en les Corts Generals 1891 i 1898, i Director General d’Agricultura, Senador vitalici i Vicepresident del Senat)

El Baro va ser tambe politic, seent membre del Partit Moderat, en 1856 fon nomenat diputat provincial pel districte de Torrent, diputat per Moncada 1858 i 1860, i diputat a les Corts Espanyoles de 1857 a 1867  quan va ser nomenat senador vitalici, cessant degut a la revolucio de 1868, a on va ser destronada Isabel II.

Degut a la revolucio i una volta demanada la cessio de senador vitalici, anà a Paris, a on es va ficar al servici d’Alfons XII. D’a on tornaria en 1870.

Quan deixà Valencia en 1858, no soles deixaria i anyoraria el nostre Regne, puix just eixe mateix any, moriria en Valencia la seua dona, Josefa, als 30 anys, deixant quatre fills  (dos filles i sos fills), seent la major Maria Jose de quinze anys i el mes menut Carles de deu.

Pero una volta establit en Madrit en 1860, va coneixer a la valenciana N’Ana Paulin i de la Peña, si no bella com Josefa, sí molt culta, que a l’estil frances (segons segons publica En Joan Gil) reunia en el seu palau una pleyade de literats i artistes, que feyen les seues tertulies famoses en la cort. En qui es casaria dos anys mes tart.

A l’entrada en Espanya d’Alfons XII, el Baro, que es mantenia de nou dins del Partit Moderat, va ser nomenat director de la Gaceta de Madrit, i administrador de l’Imprenta Nacional, llocs pels que es faria encara mes famos, ya que tant ell com la seua dona Ana publicarien diversos articuls tant en la Gaceta com en diverses revistes i diaris de l’epoca.

Pero tornem a Valencia, ya que al ser els dos valencians i amants de la cultura, tant el Baro com sa muller, durant les seues estancies en la capital del Turia es reunien en la flor i nata del panorama cultural. I damunt gracies a les continues tertulies oferides en casa dels Barons, arribaren a ser tot un referent cultural. Tots volien assistir a les tertulies en el palau dels Barons.

Aixina, i gracies a l’amistat que l’unia a Teodor LLorente i a Escalante, es va fer soci fundador de lo Rat Penat, encara que no aparega en la foto inaugural de 1878 per trobar-se fora per motius de treball. Pero aixo no impediria que dos anys mes tart en 1880 la seua dona Ana fora nomenada Regina dels segons Jocs Florals de Lo Rat Penat. Un Rat Penat que no dubtaria en nomenar-lo president el nove en 1887.

Durant esta presidencia tingueren lloc dos fets prou importants, per una part un acte commemoratiu de la mort de Vicent Boix, a on va fer el parlament Blasco Ibañez exaltant tant la Republica com les glories valencines. I pot ser l’acte mes important pel qual hui hem fet este articul, puix durant la fira de Juliol de 1888, s’iniciaria el festeig de la Batalla de Flors promogut com ya sabem pel propi Baro de Corts.

Pero ademes, durant eixa presidencia, Lo Rat Penat va contar en la directiva en noms de mes prestigi valencià de tots els temps contant en Escalante, Bonet Alcantarilla, Martinez Aloy, Blasco Ibañez, Iranzo Somó, Llombart, Salvador Giner, Cebrian Mezquita, Llorente i Puig Torralva.

En 1891 i en acabar la presidencia Luis Cebrian es va nomenar de nou president al Baro, pero ya vell, va vindre a viure al seu Palau del Portal de Valldigna, pero poc va poder fer, vell i malalt, mori el tres de Març de 1893.

Espere que ara, una volta que tots sabem la seua historia i que per fi tots coneica’m al personage, per fi enguany pugam dir-li definitivament al premi extraordinari de les carrosses de la Batalla de Flors pel seu nom i celebrant en ell la gracia de tan insigne personage valencià, li digam

BARO DE CORTS.
No Barón de Cortés, que en aixo de canviar inclus accents, mos teniu mes que fartets

Advertisements

Quant a Jose

Naixcut en Valencia, vaig ser criat en dos pobles dels que soles he arreplegat lo bo, encara que lo mal ha segut, per desgracia, lo que mes m'ha marcat. Done gracies als meus enemics, per que d'ells he deprés a rectificar els meus errors.
Aquesta entrada ha esta publicada en Costums, cultura valenciana, valencianisme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s