L’anticatalanisme de Flor… en flor

El fet de fer este articulet, no es atre que el de contestar de certa forma al senyor Flor, el qual hui, engalanat pels comissaris i nomenat (a l’igual que Camps) Cum Laude, no recorda ya els vells temps en que erem jovenets, en que jugavem en l’acera o els temps en que entrarem per la porta de darrere en Unio Valenciana.

¿Recorda senyor Flor? Yo si, pero no vaig a entrar hui en aixo, ni vaig a dir res d’un sopar en que mos dia “Hay que acabar con estos putos catalanistas, yo os ayudare.”, ¿Per a que? si al final els que lluitaren contra el pancatalanisme politic, i de carrer, ho ferem de cor, i els que entraren a fer lo contrari acabaren venent-se al millor postor. I si, estic orgullos d’haver fet lo que vaig poder per Valencia, inclus seguixc estant orgullos de lo que faig, sempre i quant no me demostre algu lo contrari, i sempre i quant no me diga algu que he atentat contra ell, puix no es la meua intencio ni ha segut mai.

Pero anem a lo nostre, senyor Flor. Perque despres de llegir la seua tesis i el seu llibre, tinc uns peros per a voste.

Comença voste la seua tesis donant gracies al seu germa per ajudar-lo en la traduccio, puix tenint un germa filolec, era molt arriscat no demanar-li consell. Puix si, la veritat, era molt arriscat, i sobre tot, sabent voste com yo, que el seu valencià, el que va dependre en el si d’una familia “blavera”, no es pareixia en res al català que hui volem impondre en Valencia, catala que per atra part pareix que domina perfectament son germa. Este fet, l’honra, la veritat, puix res millor per a un jujat universitari que vore com des del principi u intenta ser neutral en els seus arguments, i sobre tot vore com per a conseguir la major titulacio u recorre a experts en la materia, experts com el senyor Blasco, exFRAP, exsocialiste (d’a on el tiraren per presunta estafa), exPSI, exConvergencia Valenciana, i actual PPero, Ah, i actual imputat per quedar-se en els diners del benestar. Clar, ¿qui millor que ell per a ensenyar-lo com se pot desfer el valencianisme, i com se poden fer les coses de cor sense pretindre retribucions?. Per cert, ¿Este curriculum l’ha ficat en el seu llibre? Per que precisament yo he trobat hui unes noves declaracions que podrien ajudar-mos. A vore si les trobe… Mire, aci estan 

Pero lo que mes m’apassiona de voste, es com intenta buscar entre el valencianisme la persona que estiguera lligada a l’antic regim, el Franquisme, la clau eixa que el permetera triumfar i ensenyar a tot lo mon d’a on ve el valencianisme. Puix ho sent, encara que intentant arreplegar dins del valenciansime a personages tan indignes com el propi Zaplana, o a persones que llunt de voler ser protagonistes ni ser recordades per dirigir cap entitat, volgueren sempre demanar en que podien ajudar en conte de impondre cap criteri ¿Que creu voste que pensaria d’aço el senyor Joan Gil d’aço?

Pero, com pot vore voste mateix, el valencianisme no te cap signe de l’antic regim, cap “exmandatari” (com voste diu, com si d’una empresa en conte d’un sentiment es tractara) pertanyia al Franquisme ni formà part d’este, pero com a sociolec i pensant en que deuria d’haver segut voste neutral, com intentava fer vore en la seua presentacio, ¿No deuria d’haver incluit en l’estudi als de l’atre bando? ¿Quants creu voste que eren, pertanyien o eren fills del Franquisme? Si vol li ho dic, yo si que ho he buscat. Pero pense que ara no es el moment. Igual en atra ocasio… De totes formes li deixe una foto prou aclaridora en que la nostra senyera fon feta presa i tractada en deshonra.

Obrir el seu llibre i llegir estes paraules de l’argenti Ernest Laclau “No es dolent condenar l’Holocauts, aixo faltaria. Lo incorrecte es que a la condena la sudstituixca l’explicacio” (segons l’autor “No és dolent condemnar l’Holocauts, faltaria mes. El fet incorrecte és que a la condena la substituixca l’explicacio“) pareixia un bon presagi, amprar una frase condenant el nazisme, el totalitisme i sobre tot el genocidi. Pero no, i en rao el propi Winston s. Churchil apostillà “En el futur, els fascistes es faran dir antifascistes.”. Rao, que me pesa, en acabant de vore com ha segut voste i en que ha quedat. Rao que ademes, m’ompli de tristor, puix al llegir el seu llibre, i encara que voste vol considerar guanyador al valencianisme, no ho fa, per que el valenciansime no es aixo que voste senyala com a blaverisme, valencianisme es el sentir d‘un poble, un poble lliure, que ha vist com tant des de Madrit com des de Barcelona li s’han privat els seus drets, com el treball de tants i tants homens s’ha vist tacat per gent com voste que busca el detall per a criticar a l’autor. Segons voste el valenciasme va naixer en la decada dels 70 del sigle passat, ¿Quan escriuria per a voste les paraules Onofre Almudever? Per que a mi me consta que fon en la decada dels 60, pero del 1500. Pero.., ¿que es pot demanar a una persona que mostre com a proves “podríem qualificar-les com periodístiques més que no científiques” les entrevistes manipulades que se gastaren per al documental Del Roig al Blau...? Per cert,¿Qui diu eixe documental que lluità a favor de l’articul 151?

Per lo manco, sempre mos quedarà Vivers, o el Panterre. Encara que tristament ya no siga el mateix a on mos vegerem durant cert temps cantant cançons en valencià i buscant eixos llibres prohibits en els que per fi podiem vore i llegir l’autentic valencià, eixe que voste refusa,no entenc encara molt be el perque en el seu llibre i en la seua tesis, pero defengue. I sobre tot tornar a vore velles cares que ho deixaren tot pel cami, a canvi de l’oblit i el despreci que des del seu llibre se los fa. Tachant-los no de valencianistes, com ells demostraren en mes que contades ocasions, si no d’espanyolistes per no defendre la seua nova font d’ingressos, de la que hui voste defen en la mateixa ansia, que en son dia volia impondre per a les joventuts de carrer numeroses quanties de diners desviades d’Unio Valenciana, de les que voste deuria ser sempre el encarregat de racionar.

Per cert, i per a que no servixca mes de precedent, deixe’m soles fer-li una chicoteta resenya en el seu plantejament. El terme blavero, molt gastat per la seua nova i casposa afiliacio,i com no, en el seu llibre i en la tesis, es un mot naixcut en l’Espanya de Post Guerra, i en el que de forma burlesca, el Nou Regim (el del tio Paco, dirien en sa casa) es dirigia als valencians, i mes encara als republicans (anava en doble sentit, per ser estos nomenats, i orgullosos de ser, rojos), per tindre la gallardia i el poc trellat de tacar (o embrutar) els colors de la bandera de l’Espanya “Grande y Libre” en una franja blava coronada, quan estos eren republicans (antimonarquics) i sobre tot tenint en conte que Espanya ya no era una monarquia, si no que era per la “Gracia de Dios” una dictadura. Com voste pot vore, res mes llunt al significat que voste preten donar-li des del seu llibre i sobre tot des d’eixa tesis universitaria, en la que si be ya falten els pilars basics per al dit estudi que son la neutralitat, afegint-li les seues malinterpretacions. No soles no donen per a un llibre, si no que no entenc realment com donaren lloc a un aprovat. Ah, me s’oblidava, gracies a gent com voste, seguix guanyant la castellanisacio, per si no ho sabia, clar.

En fi, i com voste diu que seguim ofrenant Noves Glories a Espanya, pero deixe de la seua ma, el buscar un atre himne mes digne per a Valencia, mes republicà i sobre tot que siga aprovat per peticio popular pels alcaldes republicans de les tres grans capitals del nostre Regne. I que despres de ser prohibit durant els primers anys de Dictadura ( l’opcio valenciana, clar) i ser silenciat pels primers de transicio, i actualment pels finals de Democracia, seguixca tan viu i tan present en la ment i l’anima de tots els valencians.

Ah, atra cosa, i principalment a lo que anava, acusar ad algu de ser anticatalaniste, no es gens cientific, i manco quant realment es mentira, puix u no pot criticar ni estar en contra d’u que ha naixcut i defen a Catalunya, i damunt que possiblement ni conega. Pero si pot ser antipancatalaniste per que precisament eixe pensament, politic i imperialiste (que precisament no es mes que la politisacio per part de la dreta catalana de la renaixença), es el que ataca i preten fer desapareixer no soles al valencianisme, si no a tota la cultura, historia i tradicio valenciana.

Ah, i si per alguna d’aquelles vol que li aclarixca d’a on be el terme pancatalanisme o que significa realment Nazisme, no te mes que dir-ho, que yo encantat li ho aclarire i es mes, si vol, puc inclus ensenyar-li com deu ú d’actuar en la presentacio d’un llibre, quan ya de per sí, el tema del llibre i el seu contingut, es espinos per a la gent. I com es deuen de gravar els videos per a demostrar realment qui es el que incita i qui es realment el que es incitat. Per a que no li puguen dir a ú aixo de si manipula o no, ¿sap?

Un abraç, des d’este costat en que no m’he mogut. Encara que voste sap molt be, que raons i oferiments no me n’han faltat per a botar com voste de flor… en flor.

Anuncis

Quant a Jose

Naixcut en Valencia, vaig ser criat en dos pobles dels que soles he arreplegat lo bo, encara que lo mal ha segut, per desgracia, lo que mes m'ha marcat. Done gracies als meus enemics, per que d'ells he deprés a rectificar els meus errors.
Aquesta entrada ha esta publicada en antivalencianisme, antivalencianista, pancatalanisme, pancatalanista. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s