BON NADAL I FELIÇ ANY NOU (o Ninou)

Que el 2012 era l’any del valencianisme, es un fet. Ha segut enguany el millor any per a la conciliacio i sobre tot el principi d’una nova unio. Ya no fa falta estar amagat darrere d’un panflet ni dir en veu baixa que som valencians, puix com a valencians hui la nostra societat comença a tindre i recuperar eixa esencia que s’havia perdut durant molts anys en que els valencians hem segut ningunejats per tots els fronts, anys en que viravem sense rumbo i que erem considerats analfabets, incults i inclus residuals dins d’una societat cada dia mes preocupada pels mercats i per les opinions alienes que per les nostres propies. Anys en que era trist acodir als trinquets per a vore una partida, degut al chicotet numero de gent que acodia ad ells, quan no estaven abandonats, anys en que desfilar el 9 d’Octubre era poc menys que un fet d’uns radicals que soles volien figurar eixe dia i oblidaven que molta mes gent es sentia valenciana pero tenia vergonya d’eixir, un acte soles per als que vivien en el Cap i Casal, sense tindre cabuda els del restant del nostre Regne.

Novament hem segut victimes del desprestigi, pero hem guanyat adictes dins la resistencia, les noves tecnologies mos han permes coneixer a mes i mes gent, que des de Castello i Alacant seguien lluitant soles, com si d’un Quixot entre molins es tractara. Molts han conegut la RACV, inclus molta gent jove ha entrat per les portes del GAV, s’ha deixat vore en les conferencies de l’AELLVA, o del INEV en el seu 75 aniversari, inclus han servit d’espenta per a fer possible la Convencio Valencianista i per a, no sense esforç ni contratemps fundar un nou partit com es Renovacio Politica. Gent en nom i llinages propis que s’han donat conte que no estaven soles en el seu propi poble, que lo que ells pensaven no era soles un pensament antisistematic, si no que tenia la seua rao, el seu ser i que com les flametes enceses en un dia de Nadal per a donar la benvinguda al Nostre Senyor, era una chicoteta flameta, pero que inclus hui s’ha convertit en una flama tan gran, que inclus en acabant de vore com el nostre Regne patia el seu devastament mes fort dels ultims anys, mos ha permes seguir avant, seguir juntant pedretes i sobre tot seguir agrupar-les en la seua forma i medida correctes per a començar els fonaments d’este nou edifici. Que si be contava ya en el seu fonament en figures com  el Rei Llop, el propi Cit, Jaume I, inclus Francesc de Vinatea, recolzat per Ausias March, Joanot Martorell, Jaume Roig, el Sant, entre els sants, Vicent Ferrer, el gran defensor de les nostres lletres Onofre Almudever, el velluter Vicent Peris, l’inconbustible maulet Gregori Mayans, el notari Vicent Boix,  Teodor Llorente, Constanti Llombart, Josep Nebot, qui arropats i reencontrats pel pare Lluis Fullana i Mira i novament exaltats  per Miquel Adlert, Antoni Ubieto, inclus pels sempre plorats Joan Gil i Emili Miedes, i atres mes oblidats com el sempre mestre Chimo Lanuza, Leopold Penyarroja, Agusti Galbis, Ricart Gacia Moya, Joan Vanrell i tants i tants que degut al gran numero, seria molt dificil nomenar-los a tots, pero que no voldria tampoc deixar en l’oblit, se’ls han unit Joans, Joseps, Ricarts, Agustins, Manolos, Borges, Miquels,  Sergis, Vicents, Jaumes, Rubens, Joan Ignasis, Voros, Julis, Gonçals, i atres tants que units a dones que com la propia Isabel de Villena i atres moltes que foren oblidades degut al masclisme de l’epoca, hui son elles mateixa i tenen veu propia, son Dolors, Virginies, Marines, Maries, Josefes, Pilars, Llucies, Seyles…

En fi, un fonament envejat a on n’hi hagen que soles enguany ha començat un nou traç d’eixe cami que tinguerem traçat durant molts anys per gent envejada i reconeguda en tot lo Mon, que sense esperar res a canvi soles el vore viu de nou el nostre Regne, sa llengua, cultura i sa historia, i mamprenen un nou cami, pero esta volta no estan a soles, ya no tenen que seguir renyint en el vei, o intentar comprendre el per que de moltes coses. Un cami, que no soles comença enguany, si no que es la continuïtat de molts anys de lluita i d’esforç, de moltes perdues valioses i no tant, i que continuarà no soles en l’any proxim, si no que durarà molts mes anys… ¿Sera dificil el nostre cami? ho sabem, pero estic segur que ans de que acabe el primer mes de l’any proxim, una nova associacio, un nou proyecte, aflorarà per algun raco. Un nou proyecte estrictament valencianiste a disposicio, com no, de tots els valencians, sense mes discriminacions. Ya no tenim por al negacionisme, i com diria una canço d’uns bons amics (ARK), “el nostre puny es una ploma, que tot ho arrasa, i per mig de la paraula acavarem esta matança

Aixina i tot, sé que molta gent ha preferit sempre florir a esquenes de la seua terra, defendre uns ideals foraneus, deixant de costat els interessos de tots per a mirar soles per ells mateix, pero llunt d’eixa gent, i sense esperar res a canvi, atres hem preferit seguir aferrats a la nostra terra, brotar i arraïlar en les nostres propies pedres. Gent que ha decidit formar part del negacionisme, que han favorit les diverses revisions historiques.

Molts es secaren i formaren part d’un oblit, pero aixina i tot atres naixeran per a seguir protegint el nostre mur.

Som conscients que moltes voltes es veu el resultat i no a la gent que participa, pero fins aci estem decidits a fer possible la nostra faena. No hem renunciat mai a conviure en les atres regions que d’alguna forma compartirem algun dia una corona comu, pero ho volem fer en totes eixes individualitats que mos diferencies, eixes chicotetes coses a les que un poble no pot renunciar, i si algun dia en esforç i vencent tots els entropeçons u d’ells preferix independisar-se o inclus morir, pense que els atres no tenim el perque de ficar-mos pel mig ni d’obligar als seus habitats a seguir cap regla, cap codificacio ni cap interes que mes tart o mes pronte aflorarà i mostrarà resultats negatius per ad eixa convivencia.

Per que qui sap, igual amagat entre unes runes, existix tot un poble, que es germà, i que un dia formà part de la nostra historia, pero era lliure i era poble.

D’entre les runes renaixerà un poble, que serà capaç de recuperar tot allo que li havien furtat

Bon Nadal i Feliç Any Nou ( o Ninou) a tots els valencians de pro.

Advertisements

Quant a Jose

Naixcut en Valencia, vaig ser criat en dos pobles dels que soles he arreplegat lo bo, encara que lo mal ha segut, per desgracia, lo que mes m'ha marcat. Done gracies als meus enemics, per que d'ells he deprés a rectificar els meus errors.
Aquesta entrada ha esta publicada en Nadal, negacionisme, valencianisme, valencianistes, Valencians. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s