Els del AQUÍ

Hui, en Valencia, es un dia de festa, o aixo deuria de ser, puix com tot poble, hui Valencia celebra un dels seus dies mes grans, el dia de la seua Llengua. Pero… ¿Per que hui 3 de març no es un dia gran? ¿Que ha quedat d’eixos anys en que tots els diaris regalaven coleccionables de la nostra llengua, fasciculs del diccionari de la RACV, inclus enganchadorets en que es defenia la nostra llengua? ¿Que ha canviat?

Realment, quan les coses es fan mal, es molt dificil adreçar-les. Pero en el nostre cas, no es soles dificil adreçar-les, si no que es tota una utopia l’intentar-ho. ¿I per que? Puix possiblement per a buscar la resposta, deuriem de buscar un poc mes alla, amagada en l’historia dels anys 80, quan un poble com el valencià va decidir eixir al carrer i demanar, no lo que tenien uns atres, si no que simplement lo que li pertanyia com a regio, i mes individualment com a poble historic que era. Eren temps dificils, en que uns politics adestrats en temps de franquisme i un poble sense anima caminaven a trompades de a poder seguir fent front als canvits. Un poble que no es creïa que per fi, el anaven a deixar parlar en valencià, i sobre tot uns moviments culturals que havien vist com des de les files de l’antic regim los recriminaven no parlar en cristià. Tot pareixia que canviava per a be, pero no tots els contes de fades comencen be, ni tenen el perque fer-se reals pels simple fet d’haver-los contat.

Amagats en l’ombra i preparats per a eixir en son moment, els politics del AQUÍ començaren a abanderar manifestacions, que no soles no havien organisat, si no en les que no creïen. Abanderant moviments que gastaren per a benefici propi, rebujant corregir erros passats, i dirigint institucions que ya des del primer moment los venien grans, deixaren en mans dels que mes beneficis “los” aportaven el control i la direccio d’estes.

Aixina, abanderant un fals socialisme, i reivindicant un canvi, el SOE entrà en les nostres institucions, a on gent de preparada com l’advocat Cipirà Ciscar ocupà el lloc de Conseller de Cultura, llocs des del que en primicia elaborà el pla d’us i ensenyament del valencià. Un pla tan ben platejat llegal i advocatoriament, que inclus hui en dia es dificil, no soles d’entendre, si no que està tan ben programada i tan ben feta, que esmenes com les fetes pel Partit Regional Popular (ara dd) en que reclamaven anyadir “Idioma” cada volta que apareguera escrit valencià en la llei foren anulades i desaprovades. ¿Per que? El temps ho ha dit. Per cert, es una llastima, que durant 18 anys el propi dd no haja tingut ocasio per a esmenar el descosit, sobre tot contant en la majoria absoluta i el recolzament de tot el poble. Pero aixo son atres pastures.

En fi, com he dit ades, una llei tan confusa, que per començar està escrita en una llengua, tan artificial com antivalenciana, per a fer-mos una idea, es com si el Govern Britanic fera una llei sobre l’angles en italià, o en vasc.

Pero lo mes curios, d’esta llei, es que elimina totes les anteriors, per les que els professors, ya formats, havien acodit “per Decret” a Lo Rat, la RACV i al GAV per a que els mestres, tots de llengua valenciana, els ensenyaren i los donaren els ben guanyats tituls de mestres en llengua valenciana. Professors que foren arraconats posteriorment pel Decret 79/1984, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana,

sobre aplicació de la Llei 4/1983, d’Ús i Ensenyament del valencià, en l’àmbit de l’ensenyament no universitari de la Comunitat Valenciana. Decret, per cert, contradictiu com ell soles, en que no soles s’inabilita a tots aquells que no tingueren els tituls oferits per l’Universitat, si no que damunt obligava als mestres a tindre filologia hispanica seccio llingüistica valenciana, o filosofia i lletres, o qualsevol atre estudi que ho certifique… I yo me pregunte, ¿firmaria els certificats el matematic Guia com va fer en l’Estatut de l’Universitat? I per si encara no estava tot prou politisat, crearen la comisio tecnica per a l’ensenyament(en lo bonico que es el valencià ensenyança) del valencià. Que seria dirigida tota ella per filolecs, com es pot entendre llegint l’Orde del 2 de març de 1988 , seent el seu president l’advocat Ciprià, i deixant com a simples vocals tant als sis filolecs proposts per les universitats de Castello, Valencia i Alacant (2 per cada una, i sense tindre per que ser valencians) i al restant dels proposts. O siga, que tenint en conte que estos filolecs hagueren sigut valencians i hagueren tingut consciencia valenciana, Ciscar, com a bon filolec (con Pompeu), prenia l’ultima decisio.

Pero estos pobres mestres arraconats, com el nostre Ausias, i totes eixes families, i en especial el poble valencià, que fon discriminat per la seua llengua, encara que aixo ho denuncie el nostre Estatut, veïen en el dd un canvi, una nova esperança que els duguera mes alla. Una nova oportunitat de fer per fi justicia i de tornar les aigües al riu. Pero aixo no va ocorrer, i novament els nostres politics, donaren l’esquena al poble, no soles reobrint de nou la ferida, si no que creant una Academia politica que ni tan sols s’ha dignat en reconeixer ni ficar davant de valencià/ana el titul corresponent d’Idioma que tant i tant reclamava el dd en l’epoca valencianista. O per lo manco que tingueren la minima decencia de respectar als nostres grans escritors.

Fa uns dies, i en celebracio del dia de la llengua materna, les velles glories, tots eixos politics que en son temps pogueren i no vullgueren tallar de soca i arrel el problema, simplement per que en son moment ell tingueren la clau, pero preferiren seguir en els seus propis “beneficis”, feren un manifest de valenciania, en que ademes testificaven que era el manifest oficial del pensament del dd.

Un dd que ya no ilusiona, que mos vengue el progrés i mos entregà simplement ruïna i retras, que abanderat de valencianiste ha conseguit fer creure a tot un poble que per a ser valencià deus de ser del dd. Pero que realment ha ferit de mort la nostra llengua, i que, encara que el tito Rus ixca dient que els que diuen aleshores son uns analfabets, oblida que eixos mestres o alumnes ho diuen gracies al seu programa educatiu en valencià, i sobre tot gracies a la propaganda que des de les seues pagines, com poden ser la propia de la Dipu, els brinda a totes eixes associacions sobresubvencionades tant per la GEnCat com per la nostra Molt Honorable, enllaçant-les inclus com a defensores del valencià.

I es que, senyors del AQUÍ, si vostes volen parlar en “castellano” o en catala. Parleu-lo, pero no obligueu al poble valencià a tindre que fer-ho per a poder menjar, i sobre tot, no vos tireu les culpes els uns als atres.

Si la garantia (com diu el nostre descafeïnat Estatut) de defendre l’us i l’ensenyança del valencià no es complix. Es culpa vostra, no del poble, que el seguix gastant, escrivint i deprenent, encara que vostes fiquen obstaculs i soles premien als que deprenen a dir correctament el castellanisme aleshores o el frances vacances.

Ya vorem com celebren vostes i com publiciten hui, el dia gran de la nostra LLENGUA VALENCIANA.

Puix molts de mosatros ya ho ferem ahir, en ofrena floral i poetica a Mossen Ausias March inclosa. Per que mosatros no enganyem a ningu, i mes que vos pese estem i continuarem per molts anys ACI.

Anuncis

Quant a Jose

Naixcut en Valencia, vaig ser criat en dos pobles dels que soles he arreplegat lo bo, encara que lo mal ha segut, per desgracia, lo que mes m'ha marcat. Done gracies als meus enemics, per que d'ells he deprés a rectificar els meus errors.
Aquesta entrada ha esta publicada en Adoctrinacio, antivalencianisme, llengua valenciana, Traïcio. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s