Un rat en lo balco

Hui es dijous, son casi les dotze i mija, i estic corrent entre la gent per a arribar a l’ajuntament de Valencia, hui tots els alcaldes de Valencia i les cases regionals han sigut convidats per a poder fruir de la mascletà en l’Ajuntament. Una bona amiga m’ha convidat, i la veritat, estic un poc nervios. Ya fa uns anys vaig estar, i la veritat, no es que me vaig alegrar molt per lo que vaig vore.
Ya casi desesperada, Angels mes nerviosa que yo encara m’espera en la porta. En la ma dreta du un paper, com mija quartilla de carto que me dona, dient-me que m’afanye, que ya no cap ni una agulla dalt. I accedim dalt l’ajuntament a una sala gran a on els tableros i la gent conviuen de forma un poc aparatosa, està ple. Entre els assistents veig cares molt conegudes, alcaldes regidors, l’alcaldesa, vestida de dol, per cert, i com no a les falleres. Pero moltes coses han canviat. Els tableros oferixen una image un poc pobra. Ya no n’hi han tants pastiços, i damunt pareix que les reines del banquet, enguany son les olives i les papes. En fi, n’hi han retalls, o qui sap igual guarden lo bo per a quan vinga Mariano… o la Merkel. Pero aixina i tot, el to de veu es molt gran, pareix que aci s’estiga fent la mascletà, i no fora.
Vullc aprofitar el moment i eixir al balco, cosa que pareix que no vaig a tindre massa facil. A un costat de la plaça puc vore una image curiosa, “La Equitativa“. Un edifici que mostra la justicia velant per tots els ciutadans i protegint d’alguna forma l’equitat de la plaça. Pero llamentablement des de dins de l’Ajuntament  no es veu, ni pareix interessar. Els vins i els refrescs, els pocs pasticets i les papes son devorades pels elegits. Mentres baix, la gent s’espenta i intenta fer-se pas entre la demes gent. Pero ahi, just baix del balco, un grup de jovens en una espectacular Senyera es junta, son vora setanta, i seguix acodint gent. Una sort lo del movil, puc parlar en ells, i en un moment pareix que inclus me busquen, pero es dificil arribar a la barana, tampoc vaig a ser yo el que comence les espentes, justament hui.
Angels me presenta a Crespo, eixe gran home que fa uns anys defenia les nostres falles, ay Crespo. ¿Per que me parla este home en castellà? ¿acas es pensa que estem en Madrit?, pero aixina i tot, intente parlar en ell, fent que per fi es solte i comence a dir-me alguna coseta en valencià, s’ha fet el dur. Pero no tarda en donar-se conte que no ha sigut massa correcte, i rectifica “Segur que estas disfrutant hui“, una llastima, senyor Crespo, en lo bonico que haguera sigut dir-me soles si m’ho hestic passant be, si estic fruint o gojant de l’acte…. pero “gaudir...”, home que pareix Tormo. i la veritat, entre excuses, pero seguirem parlant.
Rita cridava a la gent, el balco pareix una passarela, i Angels me torna a cridar, “vinga una foto en Rita“, “Deixa-ho, no, no me’n vaig a fer cap, i no vullc arrimar-me, vinga fruïx del convit i mira, ves en conte que eixe home del monyo blanc, que pareix l’amo i te va a chafar...”
Pero quan s’arrima a mi, una veu ix del meu si, sense voler ” Home Ribó” dic estirant la ma “¿Com estem, ya a depres voste a parlar en valencià?” I de nou, com si d’un huracà es tractara, en una espenta Ribó hem fa cap a un costat i seguix avassallant a la gent per a fer-se puesto cap al balco. Pareix que hui te algu per baix que igual, qui sap li fa un reportage o el trau en la portada del Levante.
Deixa’l es un maleducat“, diu un home en ulleres darrere de mi. “Ell soles busca el protagonisme
Si, m’ho imagine, un home que es capaç de vendre a tot un poble a un atre amo, i fer que tots com a esclaus parlem la llengua d’eixe amo, no pot ser molt educat, la veritat“.
I aixina, de repent sentim la primera carcassa, ya soles falten 10 minuts, i yo me pregunte ¿tots tenim que vore la mascletà? ¿D’a on?
Aixina comencen a obrir finestrons, la gent va acoplant-se, pero la majoria sense deixar el got. Que tenim que fer si hui som convidats de lux.

Quan comença la mascletà, des d’un raconet veig com transcorre i puc sentir gracies ademes al reso de la sala com retumben els coets. Es un privilegi. Pero seguixc preferint vore’l baix, qui sap igual hui haguera pogut fruir d’un bon dia en la meua senyera en companyia del GAV. I tot s’acaba, pero seguixc mirant pel balco. La gent que estava en lo balco, ha desaparegut d’ell, soles queden falleres, i quatre fent-se fotos. Els restants seguixen de nou rodejant els tableros, mirant si queda alguna cosa i molts ya han començat a baixar, tot es un guirigall, no es pot ni parlar.
Com tampoc va ser bona resposta quan arrimant-me a la alcaldesa, i que conste que no volia fer-ho, li vaig dir “Rita ¿veu voste normal que justament hui estiguen els inspectors de facenda entrant en totes les falles d’especial i primera?” No va dir res i es va quedar palida al mateix temps. Igual es que la noticia la sorprenia. Llastima no haver-ho fet la propia justicia, que seguix regnant des d’alli dalt vegent i sentint la mascletà tots els dies des d’eixe lloc tan privilegiat.
Baix, el GAV s’ha ficat al mig de la plaça, la gent els saluda, i veig com molta gent los dona l’enhorabona. Dalt molts alcaldes i regidors, ademes dels presidents de les cases regionals parlen del GAV. Tots pensen que es bonico vore senyeres en la mascletà, mentres molts els llamenten per lo deixat que està el valencià. “Vostes sou part dels culpables, soles vostes teniu en les mans arreglar-ho” Pero clar, quan u no vol sentir, es millor seguir en atre tema, o ignorar les paraules que no vol sentir.

I aixina, Angels i yo baixem a la plaça, mes que res per a pegar una ultima ulladeta, li he promes convidar-la a dinar, pel favor, que manco. I m’arrime a vore a la gent. Ells seguixen parlant en la gent repartint pegatines i mostrant una i atra volta a la gent el mal que mos està fent el pancatalanisme, mentres, mes gent protesta en pancartes, i sense, sobres i manetes, lletreros i ditets. En fi, res de nou, i una volta mes, el GAV ha fruït hui d’un nou dia de mascletà, ara toquen les paelles, i mentres ells se’n van, i mosatros dos, en sentit contrari anem a dinar tambe.
Quan acabarem de dinar, torne a casa, i vaig estar parlant en molta gent. Molts me comentaren lo de les inspeccions, atres me digueren lo de la mascletà, ningu me va comentar res d’altercats, ni de res paregut. Pero hui, ya divendres, obric el Levante i veig una noticia. Bronca con E2000 i el GAV. I clar, me fique en contacte en ells, i m’ho aclarixen.No ha passat res, tot ha transcorregut en normalitat. Es mes, quan va vindre la policia, dos persones començaren a chillar proclames absurdes, i una tercera (que no anava ni en ells) els va dir que es callaren, espentes, i poc mes, i la policia es ficà pel mig. I a tot aço, la gent del GAV arribant casi a l’estacio del Nort. La pregunta que yo hem faig es… ¿per a que dos furgones de la UIP? ¿Acas tenia por la policia per si algu los fea mal als jovens del GAV?
En fi, i mentres la justicia alli dalt soles veent la mascletà, tan Equitativa, com el Levante.
¡¡¡¡¡A vore quan desperta senyoraaaaaaa!!!!!

Anuncis

Quant a Jose

Naixcut en Valencia, vaig ser criat en dos pobles dels que soles he arreplegat lo bo, encara que lo mal ha segut, per desgracia, lo que mes m'ha marcat. Done gracies als meus enemics, per que d'ells he deprés a rectificar els meus errors.
Aquesta entrada ha esta publicada en falles, GAV, mentires. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s