Saforejant en lo fem

Es cert, que moltes
voltes, quan llegim les noticies o quan tenim en la nostra ma alguna
llei, alguna ordenança o algun paper juridic, els ciutadans no som
capaços d’interpretar lo que en realitat diuen eixos escrits. No es
preocupe, encara que fora capaç de fer-ho, per alguna estranya rao,
que afecta inclus als que l’entenen i moltes voltes als que ho
redacten, esta maniobra preten just lo que acaba conseguint. El
nostre desconeiximent.

Pot ser per aixo, en temps antics, les lleis estaven en llati, que si
be es supon que era lo que per aquell temps parlava el poble, no
tenia res que vore realment en el seu parlar, ya que davant d’una
poblacio absolutament analfabeta, sa llengua era el romanç (o
llengua del poble), romanç valencià en el cas de Valencia. D’ahi,
que el propi Jaume I fera una donacio o privilegi a Valencia el 4 de
Juny de 1264 en Calatayut ( Datum
apud Calataiubium pride nonas iunij anno M CC LX iiij
)
en
que diu clarament “

Statuimus
imperpetuum quod aliquis iurista, advocatus vel alius iurisperius non
advocent in curia civitatis Valentie nec in aliqua curia totius
regni, nec in alquibus appellationibus deinde aliquo tempore,
exceptis apellationibus que ad nos venerint, nec iusticie alique
regni predicti non admittant deinde libellum aliquem in latino nec in
romantio, sed iusticie et judici scribant vel scribi faciamt querelam
petentis et responsionen defendentis verbotenus et in plano, et omnia
aliaque partes dicere voluerint, et ea omnia ponantur et scribantur
in romancio in libro curie, et ita fiant deinde perpetuo omnes actus
et sententie in romantio
”.
Pero este privilegi, no era mes que un avis, o una alçada de veu als
que no feen cas de lo ya citat en els Furs de 1261, que foren
traduïts per mandat expres del propi rei Jaume I pels valencians
Guillem, Vidal i el seu companyer Bernat “
Guillelmus
et Vitalis
,
illorum 
Bernardusque sodalis
(frares del monasteri de Benifassa¨), exigint-los que traduïren els
furs a la llengua del poble “
translataverunt
hos Foros
et
erdigerunt /
in
lingua planam legaliter atque romanam

”.
Com demostra en l’ultima entrega Agusti Galbis.
¿Quina
llengua seria esta, la que parlava el poble, per a, en tan sols
vintitres anys,
el
propi Jaume I no tinguera mes remei a fer traduir els Furs en eixa
llengua per a que l’entengueren els valencians, omplint-la ademes,
d’arabismes com
terquim,
fanechades,
almut
que no existien en atres llengües mes al nort? ¿O es que l’immersio
llinguistica dels Conquistadors fon tan gran, que per a enganyar als
ciutadans, els juges conquistadors feen els juïns en llati, per a
tindre mes facil l’engany?
Anem
a vore, yo, personalment voldria que aixina fora, i mes tenint en
conte que ho ha dit tota una institucio com la AVLL, pero, ¿Com
demostren que en 1250, quan en la traduccio de Salammo Ibn al-Quitzen
(
Escrivi
totes les coses damunt nomenades en lo dit kalendari per manament del
molt alt senyor rey a qui Deu salvu, 
Salamo
fill de Alquitzen

) de la carta pobla dels musulmans de la Vall d’Uxo ho fa en catala?
¿Acas, Salammo, musulma de la dita Vall cobrà sismil Euros com
vostes per a adoctrinar en la catalanitat a tots els seus conveïns?
¿O es que en soles dotze anys es va conseguir que tots els musulmans
de la Vall d’Uxo parlaren catala? Crec que
albello,
colomer
i
arrova
ho desmenten de nou.
Pero
es que clar, igual, els tres frares de Benifassa vingueren a llom
d’un ruc des de Barcelona en la reconquista… Puix, la veritat, aixo
no ho haviem pensat, pero ya que estem, en el mandat de Jaume I en
Valencia, fa falta considerar, que el propi “
Llibre
dels Feyts

es un llibre autobiografic, caracteristic dels governadors musulmans,
i tenint en conte que es va redactar en dos parts, i que la primera
part fon escrita en 1244 en Xativa, i la segona en 1274, no seria
gens desgavellat que fora escrit ademes per valencians. L’existencia
de multitut d’arabismes i mossarabismes, ademes d’haver fet ya ans,
en el propi Cit, una cosa pareguda el que fon juriste, poeta i
component de la Cort Valenciana del propi Cit “
Abu
I-Walid al-Waqqashi
”,
podrien recolzar esta rao. ¿No creeu?
Pero clar, si rebugem els
nostres propis estudis, aquells que mos favorixen, per a abraçar
falsos dogmes i convertir-los,”per
la pela
”, en ciencies irrefutables, carents
de sentit i llogica, que damunt  de ser els oposts al pensar i saber del poble, s’imponen en l’educacio de grans i
menuts. Mos trobem en la realitat, en un Congres Internacional de Llingüistica Romanica, que
celebrat en Valencia, soles conseguix reunir durant l’actuacio (per
que estos tenen mes de comediants que de llingüistes propiament dit)
mes que a cinc espectadors. En fi, eixa es la realitat llingüistica
de la AVLL, el soport que rep per part del mon llingüistic, que no dubta en omplir les sales durant les exposicions d’atres academies, i les
bases per a l’historia que tan fermes diu compartir.
Si aixina i tot, no creu
estes paraules i pensa que està desfasada la critica, no es
preocupe, sempre pot entrar comodament en la web de la AVLL i buscar
el seu famos dictamen. I si es capaç de trobar en les seues
afirmacions historiques algun document que reforce la conviccio de
que parlem catala, no ho dubte, diga-nos-ho. Li ho agrairem, igual
hem estat sis sigles equivocats dient-li a nostra llengua valenciana.
Pero si no es el cas, li
demanem que busque la resposta de la RACV sobre el dit dictamen, no
te desperdici. I ademes, podrà vore com de clar escriuen els
verdaders filolecs, els que no tenen res que amagar, en fi, aquells
que no han gastat mai la nostra llengua per a fer politica, i manco,
per a saforejar en lo fem les falses lluites llingüistiques per a
amagar a tot el poble, lo certament serio de la nostra realitat. Que
estem governats per politics acomplexats, i incapacitats, que en
conte de velar pels ciutadans i assegurar-los menjar, treball i
vivenda digna com diu la Constitucio, eixa a la que tan clamen. Mos
tenen enfrascats en batalletes inerts que ya fa anys deurien d’haver
solucionat.
Senyors, parlem valencià,
¿i que? Ara ya solucionat ¿ volen atendre les necessitats del
poble? Los recorde que dema fa set anys de l’accident del metro, i el
germà de Cotino encara no s’ha pronunciat, sobre este terrible i al
mateix temps vergonyos episodi de la nostra democracia autonomica.
¿Deixem de saforejar lo
fem i busquem solucions, o mos apartem del cami i deixem pas a gent
que estiga realment compromesa a complir els seus deures i sobre tot
les seues promeses electorals? Que mentres vostes seguixen tirant pilotes fora, molta gent, per obligacio,saforeja en lo fem, pero per a poder menjar, senyors.
Advertisements

Quant a Jose

Naixcut en Valencia, vaig ser criat en dos pobles dels que soles he arreplegat lo bo, encara que lo mal ha segut, per desgracia, lo que mes m'ha marcat. Done gracies als meus enemics, per que d'ells he deprés a rectificar els meus errors.
Aquesta entrada ha esta publicada en Adoctrinacio, antivalencianisme, antivalencianista, AVLL, AVLLc, mentires, Vot util. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s